No cal ni ser estudiant de primer de Medicina per distingir entre malaltia i símptomes. Els símptomes li diuen al metge quina és o pot ser la malaltia, però no són la malaltia. Actuar només sobre els símptomes pot proporcionar un alleujament temporal al pacient, però la malaltia és tossuda i es tornarà a manifestar. Sap greu haver de recordar conceptes tan bàsics.
La recepta dels socialistes per a la Catalunya del postprocés era, primer desinflamar, i després actuar. Almenys això deien quan venien el producte de la pacificació. Els partits independentistes s’hi van posar bé, perquè desinflamar volia dir revertir els efectes de la repressió que afectava els seus principals quadres i dirigents. Primer ERC i després Junts es van creure, o van fer veure que es creien, que efectivament hi havia una voluntat política real del PSOE d’actuar sobre el fons del conflicte, és a dir, sobre la malaltia. D’aquesta credulitat, fos real o fingida, van sortir la taula de diàleg d’ERC, primer, i els acords de Brussel·les de Junts, després.
Ja fa vuit anys que Pedro Sánchez és president. No es pot negar que ha posat pomada sobre la inflamació (indults, derogació de la sedició, llei d’amnistia), però en cap moment ha afrontat seriosament el debat sobre autogovern, sobirania, reconeixement nacional i repartiment del poder. Ha estat aquell infermer que et diu “demà passarà el metge”, sabent que no. Escatir si en realitat mai no ha volgut agafar el bou per les banyes –i, per tant, ha enganyat–, o simplement no ha pogut fer-ho superat per les circumstàncies, només serviria per fer-ne un judici ètic. Políticament, el resultat és el que és: encara hi ha inflamació (el president de l’1 d’octubre és a l’exili), i la malaltia ni se l’han mirada. El metge no ha passat.
En aquests vuit anys, mentre l’infermer aplicava pomada i ajornava la visita del metge, al món han passat moltes coses que han tingut traducció directa a Catalunya: xoc demogràfic, acceleració del canvi climàtic, protagonisme de nous temes a l’agenda política com ara l’habitatge i el turisme, onada reaccionària. Però, com hem defensat sovint en aquesta columna, les condicions objectives que van donar lloc al procés s’han mantingut intactes, si és que no han empitjorat. Vistos els resultats de la via PSOE, i a les portes d’un govern PP-VOX a Espanya, només és qüestió de temps que el conflicte Catalunya-Espanya torni a esclatar. Vuit anys de pomada per tornar allà on érem.