Vull ofendre'm
Opinió
«Jo no tinc dret a denunciar algú per haver-me ofès si els meus sentiments no entren dins del llistat sentimental jurídicament rellevant. El Codi Penal els considera massa banals»
ARA A PORTADA
-
Política Bonificacions per al primer pis i una reprovació inèdita: les deu propostes estrella al gran debat del Parlament Oriol March | Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Política L'1x1 de l'oposició: crítiques al rumb de la legislatura i la «manca d'ambició» d'Illa Oriol March | Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet
-
Política Els socis del Govern exigeixen avenços tangibles per sostenir la legislatura: «Se li acaba el temps» Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Política Junts trenca ponts amb Illa: «És el pitjor president que ha tingut la Catalunya moderna» Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Política Illa planteja una reforma del codi penal per endurir les penes per tinença d'armes Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
També hi ha molts ofesos pels comentaris anticlericals de Willy Toledo. I en aquest cas l'afer ha passat als tribunals; l'actor l'acusen d'ofensa als sentiments religiosos (una evolució del delicte de blasfèmia que hi havia durant el franquisme), per comentaris sobre la Mare de Déu i les processons. Willy Toledo no se n'ha desdit, simplement ha negat que això li sembli delictiu.
Que al segle XXI hi continuï existint el delicte d'ofensa als sentiments religiosos és una paradoxa. Si més no, en un món tan secularitzat com l'occidental. És a dir, cada cop hi ha menys gent que segueixi creient en les prescripcions i els principis de la religió, però els pocs que queden tenen dret a portar als tribunals tots els altres si diuen coses que els semblen ofensives.
El sentiment d'ofensa, sigui per raons religioses o patriòtiques, és força relatiu. No és fàcil marcar on comença un a estar ofès de jutjat o simplement d'enrabiada a casa. I no només això, parlem d'un delicte, quan se'l considera, que només es dirigeix a un sector molt concret de la població: els ofensibles, perdó pel neologisme. És a dir, els que no tinguin sentiments religiosos -o al voltant de la simbologia patriòtica- molt arrelats estan discriminats per una legislació que no els atorga cap dret especial.
Jo no tinc dret a ofendre'm i a denunciar algú per haver-me ofès si els meus sentiments no entren dins del llistat sentimental jurídicament rellevant. Hi ha gent, gosaria dir que molta, que a ulls del Codi Penal tenim sentiments massa banals per a merèixer una defensa per llei, és a dir, la justícia no protegeix el nostre dret a ofendre'ns com sí que ho fa amb altres. Ja veus.
Periodista i guionista. Vaig néixer a Barcelona l’any 1963. Llicenciat en Periodisme i Història. He estat molts anys dedicat a la informació política, i ara en fa uns quants que va començar a parodiar-la a programes com Minoria Absoluta o Polònia. He treballat a diferents mitjans de comunicació, i ha escrit llibres com ERC: La llarga marxa o Sóc perico, i què!.
Et pot interessar
- Català a Europa Josep-Lluís Carod-Rovira
- Un altre duel entre tribunals Montserrat Nebrera
- Un solar a Madrid Oriol March
- Una nova agenda de polítiques per viure sense demanar permís Elisenda Alamany
- Partits, sindicats i entitats: una mort anunciada Jordi Graells i Costa
- L’home que volia ser ocell Joan Foguet
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
