El maig passat, el regidor novaiorquès Chi Ossé va escriure a X: “Woke 1 was crazyyyy”. Ho feia després que un usuari de X li recordés una piulada seva del 2021 en què afirmava que el pròxim president del Consell Municipal de Nova York no havia de ser "un home blanc cis" (sic). En lloc de defensar aquell missatge o demanar-ne disculpes, Ossé es va limitar a respondre que “Woke 1 va ser molt boig”. La frase hauria pogut quedar com una ocurrència més de les xarxes, però el passat 9 d'agost la famosa congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez la va recuperar en una entrevista a This Week, d'ABC.

Preguntada per algunes de les posicions que diversos dirigents progressistes havien defensat durant la pandèmia, va tornar a dir-ho (Woke 1 va ser molt boig!), fent-se ressò de la frase d'Ossé, i va admetre que aquells havien estat uns anys en què la finestra d'Overton s'havia obert de bat a bat. La notícia, però, no és que el wokisme hagi estat una bogeria. Això ja ho sabem. Ni que uns destacats wokes ho reconeguin. No. La notícia és que si els wokes comencen a parlar coordinadament de Woke 1, això només pot voler dir una cosa... Que tenen ja preparat Woke 2!

El diagnòstic és difícil de discutir. Woke 1 ha estat aquella època prodigiosa en què es podia sostenir que la policia era prescindible però els pronoms personals de gènere no; que un càrrec públic no havia de recaure en un home blanc cis encara que fos el millor candidat; que el silenci també era una forma de violència; que les paraules feien més mal que els cops; que qualsevol diferència estadística demostrava una opressió sistèmica, i que un acudit desafortunat justificava una investigació, una carta oberta i, amb una mica de sort, una dimissió. Vist amb perspectiva, fins i tot sorprèn que li hagin posat Woke 1. Potser hauria estat més apropiat Woke beta.

La gran novetat és una altra: les ideologies han començat a numerar-se. Durant segles ens havíem conformat amb noms tan vulgars com liberalisme, socialisme o conservadorisme. Ara també tenen versions. Ja no n'hi ha prou de ser woke: cal saber si ets de l'1.0 o del 2.0. És un progrés indiscutible. Les ideologies sempre havien tingut el mal costum de presentar-se com a veritats eternes. Les versions, en canvi, transmeten una agradable sensació de provisionalitat. Ningú no es compromet amb una idea; simplement espera la següent actualització.

I el més sorprenent és que ningú no ha demanat cap explicació encara. Sembla com si tots estiguéssim disposats a acceptar amb absoluta naturalitat que existeixi un Woke 1, com si fes anys que convivíem amb aquesta nomenclatura. I Woke 2? Ningú no preguntarà què incorpora exactament Woke 2? Quines funcionalitats noves ofereix? Quins errors corregeix? Si serà compatible amb els usuaris de Woke 1 o caldrà reinstal·lar la consciència? Si hi haurà una versió gratuïta i una altra de pagament?

Woke 1 ja detectava una microagressió a tres quilòmetres de distància, distingia desenes d'identitats de gènere sense necessitat d'actualitzar la base de dades i cancel·lava qualsevol dissident en menys de vint-i-quatre hores. Francament, costa imaginar què es pot millorar. Potser el detector de privilegis serà encara més sensible. O potser la nova versió incorporarà intel·ligència artificial i serà capaç d'ofendre's abans que algú hagi acabat la frase. O fins i tot abans que algú hagi acabat de pensar la frase. La intel·ligència artificial també es pot anticipar a les microagressions.

De fet, ja esperem en candeletes les notes oficials de la nova versió: "Woke 2.0 incorpora millores significatives en el detector de privilegis i optimitza la identificació de microagressions en entorns multiculturals. S'ha reduït el consum de pronoms en un 15%, s'ha eliminat la funció Defund the Police, que provocava problemes de compatibilitat electoral, i s'ha corregit un error que permetia mantenir amistats amb persones que votaven diferent. També s'han introduït diverses millores de rendiment." 

Naturalment, Woke 2.0 també exigirà uns requisits mínims del sistema. No funcionarà amb qualsevol consciència. Els usuaris amb sentit de l'humor obsolet hauran d'actualitzar-lo prèviament. Els qui encara utilitzin el principi de presumpció d'innocència potser descobriran que el programa no és compatible amb el seu dispositiu moral. El més greu, però, és que ningú llegirà atentament les condicions de la llicència.

Abans d'instal·lar Woke 2.0, llegiu atentament les condicions de la llicència. En prémer «Accepto», l'usuari declara que:

• Accepto que qualsevol desacord amb aquesta llicència constitueix una prova addicional del meu privilegi.

• Accepto que el significat de les paraules podrà canviar sense avís previ i amb efectes retroactius.

• Accepto que qualsevol opinió expressada abans de la instal·lació podrà ser jutjada segons els estàndards morals de futures actualitzacions.

• Accepto que els fets podran ser ignorats quan interfereixin amb el relat correcte.

• Accepto que la intenció deixarà de ser una circumstància rellevant.

• Accepto que qualsevol diferència estadística serà considerada una prova concloent de discriminació fins que es demostri el contrari

•  Accepto que el meu sentit de l'humor quedarà desactivat automàticament quan es detecti una causa social.

• Accepto que qualsevol intent de discutir aquestes condicions serà interpretat com una microagressió.

• Accepto que el sistema podrà cancel·lar familiars, amics i companys de feina per millorar la meva experiència d'usuari.

• Accepto rebre actualitzacions morals automàtiques durant la nit.

• Accepto que aquesta llicència podrà modificar-se en qualsevol moment sense el meu consentiment, i que el fet de no estar-hi d'acord demostrarà que continua sent necessària.

• Accepto que, si aquesta versió també resulta ser una bogeria, passarà a anomenar-se oficialment Woke 2.0 i se m'oferirà gratuïtament l'actualització a Woke 3.0.