Les dones afganes i iranianes superen la por a ser vexades, empresonades, colpejades fins a la mort per fer evident al món sencer quina és l’actitud dels seus respectius governs vers elles pel sol fet d’haver nascut dona. El Premi Nobel de la Pau d’aquest any és un missatge directe contra la persecució d’aquesta lluita diària contra la por en la República Islàmica d’Iran, és un suport explícit cap aquestes dones valentes, concentrat en la figura d’una periodista i activista per la llibertat, la Narges Mohammadi.
 
Hi ha molt coratge en la persistència, hi ha molta valentia en la seva perseverant crítica del règim teocràtic, perquè podent marxar a viure a un altre lloc, Narges fa més d’una dècada que va entrant i sortint de la presó, ha estat torturada i fuetejada públicament, ha vist com companyes de lluita morien en mans de la policia de la moral o se’ls provocava lesions cerebrals irreversibles i seqüeles físiques persistents.

El Comitè del Nobel ha premiat a Mohammadi per "la seva lluita contra l’opressió de les dones a l’Iran i la seva lluita per a promoure els drets humans i la llibertat per a tots" va explicitar la presidenta d’aquest organisme, Berit Reiss-Andersen, quan va anunciar el guardó més prestigiós. Són centenars de milers de persones les que s’han manifestat contra les polítiques de discriminació i opressió dels règims teocràtics, que pensen que el tracte brutal a les dones ha de servir d’escarment per a tots els que aspiren a tenir règims que garanteixin els drets humans, la lliure expressió de la dissidència, la lliure circulació i el dret a l’educació.

A Narges Mohammadi l’han detinguda tretze vegades, l’han condemnada cinc vegades a un total de 31 anys de presó i ha rebut un mínim de 164 fuetades públiques. L’acusen de fer propaganda contra el govern i de publicar les males condicions de les instal·lacions penitenciàries d’Iran. Cada nova publicació suma més anys a la seva condemna. El Comitè del Nobel ha manifestat que si li queda una mica d’humanitat al règim iranià, l’han d’alliberar per a poder recollir aquest guardó i dirigir-se al món sencer i el règim iranià ja ha contestat dient que “Occident” vol donar-los lliçons i potencia accions contra la seguretat nacional d’Iran.
 
Mohammadi és una científica, especialitzada en Física i Enginyeria que des de molt jove ha format part de grups de defensa dels drets humans. El seu espòs també ha estat detingut durant 14 anys. El seu lema és zan, zendegi i azadi que en la seva llengua, el farsi, vol dir "dona, vida, llibertat". Ara són els seus fills, dos bessons de vint anys els que publiquen amb moltes limitacions els seus missatges a les xarxes. Hi ha un coratge especial en totes aquestes lluitadores que saben que el règim dels aiatol·làs les castigarà amb més intensitat com més suports obtinguin. Elles i les seves famílies persisteixen. Ens arriba el seu fil prim de veu des de la ignominiosa presó d’Evin, un cau inhumà en els suburbis de Teheran, i aquesta vegada ressona en el món sencer i crida perquè no oblidem la seva lluita.