És difícil tocar més de mort José Luis Rodríguez Zapatero? No, cada mes és possible furgar encara més la ferida fosca del president. Una ferida que ja ni sagna. Només cal esperar la publicació cíclica de les dades relatives a l’atur i el PSOE perd algun punt més respecte al PP en els sondejos electorals. Coincidint cruelment amb l’1 de maig, que cada vegada omple amb menys treballadors els carrers, l’Enquesta de la Població Activa ha situat el nombre de desocupats a Espanya en 4.910.200. La xifra mítica dels cinc milions és a l’abast. Un rècord dramàtic que els successius responsables d’Economia i de Treball en aquesta legislatura descartaven amb contundència total.

La resposta de Zapatero a l’augment de l’atur es repeteix. De manera lacònica, impotent. El president del govern espanyol ha proclamat, aquesta vegada des d’un míting, que ell no té “la vareta màgica” per resoldre la crisi. No és estrany, per tant, que es refugiï –encara!- en el retret a les polítiques econòmiques i d’ocupació de José María Aznar i a una crisi que han generat “els altres”. Una conspiració exterior que, pel que es veu, no té els mateixos efectes a Espanya que a França o que a Alemanya. Zapatero només podria recórrer a una alternativa per superar la fase de les excuses de mal pagador: reconèixer que no se’n surt i convocar eleccions. Una mesura que no prendrà “per responsabilitat”, segons afirma. En realitat, no ho fa perquè la castanya que patiria el PSOE en les municipals només seria superada per la sotragada que la seguiria en les generals.

Com es pot rebaixar l’atur si el govern de l’Estat no ha pres cap mesura per reviscolar l’economia productiva? Per ara i, pel que es veu per sempre, José Luis Rodríguez Zapatero s’ha limitat a pujar impostos, retallar prestacions socials i intentar esmenar el drama de les caixes d’estalvi. L’actual president ha estat incapaç d’aplicar cap decisió per millorar la situació de les petites i mitjanes empreses. I encara menys de definir una estratègia complexa per substituir les falles estructurals derivades del model –més especulatiu que productiu- sobre el qual havia descansat en precari l’economia espanyola fins a l’esclat de la crisi. És impossible que es pugui generar ocupació amb aquesta política reduïda. Una vareta màgica en mans del president es convertiria en una branca podrida. Zapatero, el terror de les fades.