A mesura que entres en el fascinant i intrigant món de l'Epidemiologia i la Virologia amb l'objectiu d'aprendre, tant com puguis, i així poder tenir una certa opinió fonamentada sobre el que ha succeït amb el SARS-CoV-2, conclous que aquestes ciències no són, d'entrada i en absolut, aptes per als hipocondríacs. Vegem-ho.

Dels 1415 patògens humans coneguts en el món, el 61% són zoonòtics (Wikipedia). La zoonosi, segons el diccionari de la RAE, és una malaltia o infecció que es produeix en animals i és transmissible a les persones en condicions naturals", i al DIEC2, "malaltia animal, especialment la que pot ser transmesa als humans".

Cap al final de 2002, la pneumònia atípica d'origen desconegut va començar a estendre's per la ciutat xinesa de Guangzhou i la seva àrea d'influència. El gener de 2003, un comerciant de marisc local va haver d'entrar a l'Hospital de Guangzhou perquè difícilment podia respirar. Va ser traslladat a una unitat respiratòria. Mentre va ser a l'hospital, l'home va tossir, escopir, vomitar... Va infectar desenes de sanitaris. En va infectar tants que se'l va anomenar "el rei verí".

Un dels metges infectats, un nefròleg, segons el que explica The New Yorker, es va trobar malament. Va començar a tenir febre i malestar, però li va passar de seguida, així és que es va veure en cor d'agafar un autobús per poder assistir al casament del seu nebot a Hong Kong. Un viatge de tres hores en un espai tancat i petit. Es va hostatjar a l'habitació 911 de l'Hotel Metropol. I es va tornar a trobar malament, contaminant tot el que tocava i per on passava.

El 23 de febrer del mateix any, una dona de 78 anys d'edat, es va començar a trobar molt malament a casa seva, a Toronto. Havia passat uns dies a Hong Kong amb el seu marit. Es van allotjar a l'Hotel Metropol, concretament en una habitació de la novena planta, la mateixa planta que el nefròleg infectat de l'Hospital de Guangzhou. Va morir a casa seva el 5 de març, acompanyada de la seva família.Un dels seus fills també es va contaminar. Va ser tractat en un hospital de Toronto. Va infectar altres pacients que, al mateix temps, van contaminar moltes altres persones.

A Singapur, la història de Toronto es va repetir. L' 1 de març, una jove que s'havia allotjat en una habitació a la novena planta de l'Hotel Metropol de Hong Kong no es va trobar bé: tenia febre, tos i no podia respirar. Se'n va anar a rebre assistència a l'hospital Tan Tock Seng. I, com ja us podeu imaginar, es va repetir la història de l'hospital de Guangzhou: la jove va contagiar molta gent. 

Al cap de pocs dies, cinc infermeres van caure malaltes. Això va alertar la doctora Brenda Ang, que era la responsable del control d'infeccions a l'hospital. L'Organització Mundial de la Salut acabava de llençar una alerta global sobre una "estranya pneumònia". Una estranya pneumònia que s'acabaria coneixent com el coronavirus SARS-CoV-1, una classe de coronavirus no conegut abans en éssers humans, el predecessor del que ara patim, el SARS,CoV-2. Per sort, el primer SARS "només" hauria infectat, segons l'OMS, 8.045 persones a tot el món, 765 de les quals van morir.

Aquest nou coronavirus, el SARS-CoV-2, ha infectat, de moment, segons el contador Worldometer, i a 11 de maig, 4.215.496 persones a tot el món i n'ha causat la mort, com a mínim, de 284.680. I són xifres que s'han d'agafar amb pinces, perquè els no tots països compten els morts igual, no fos cas que es perdessin eleccions.

Podem parlar de molts altres virus que hi ha hagut i que hi ha. És una amenaça constant. La meva generació, la dels 50's no havia viscut una experiència com la que patim, tot i que hi va haver la "grip asiàtica" del 1957, que va matar cinc milions de persones a tot el món, 10 mil de les quals a Espanya, on més de 4 milions de persones van emmalaltir. Després, hi va haver "la grip de Hong Kong" de 1968. Va matar gairebé dos milions de persones a tot el món, 8.400 de les quals a Espanya, on un 3 milions i mig de persones van resultar afectades.

Sempre es parla de la mal anomenada "grip espanyola" de 1918. I és obvi que sigui així a causa del nombre tan increïble de víctimes mortals que va causar: entre 50 i 100 milions de persones. Però els especialistes saben que en qualsevol moment hi pot haver un altre comerciant de marisc, per exemple, d'Àsia – pel nombre de crisis que han començat en aquell continent – que no es trobi bé i se'n vagi a l'hospital de Guangzhou de torn.

Des de fa mesos, les millors ments de la virologia estan intentant desvelar un misteri: com va saltar un coronavirus letal des de les zones salvatges de la Xina rural als grans nuclis de població humana? I quina cadena de mutacions genètiques va produir un patogen tan perfectament adaptat per a la transmissió massiva i furtiva?

A l'espera de fàrmacs que evitin les morts per coronavirus i de les vacunes, els "perseguidors de malalties", com detectius, segueixen el camí a la inversa del SARS-CoV-2 amb l'objectiu de reduir brots mortals secundaris o l'aparició d'una soca totalment nova, però com diu Peter Dazak, ecòleg de malalties i president d'EcoHealth Alliance, és necessari que el món entengui que el que s'ha de fer és invertir en prevenció en lloc d'haver de gastar-te el que no tens quan esclaten les epidèmies.

Dazak, amb altres especialistes, va ser qui, fa dos anys, va advertir l'OMS sobre el perill d'una epidèmia greu causada per un patogen desconegut, d'origen animal i que es propagués per diversos països amb una taxa de mortalitat més gran que la grip estacional.

Els patògens viuen amb i entre nosaltres. Peter Dazak calcula que entre un i set milions de persones poden infectar-se cada any al sud de la Xina i al sud-est asiàtic amb virus que provenen del ratpenat. La majoria, per sort, no es difonen fàcilment entre les persones i molts perden eficàcia abans d'arribar a grans nuclis de població.

Avui, encara, la comunitat científica no sap amb certesa si el SARS-CoV-2 va passar directament dels ratpenats als humans o ho va fer a través d'una font secundària. Si això és així, que hi ha una altra font, aquest altre animal podria estar contaminant encara. S'ha parlat molt del pangolí, però només són suposicions preliminars.

És urgent i més necessari que mai, com diuen tots els millors especialistes del món en epidemiologia i virologia, que la Xina permeti que els equips científics internacionals puguin col·laborar amb els xinesos in situ per traçar al mil·límetre el SARS-CoV-2. Però Xina és una dictadura pura i dura. I el facinerós de Donald Trump no hi ajuda.

Mentrestant, pot ser que la comunitat internacional inverteixi seriosament en sistemes més eficients de recerca i de vigilància dels virus animals emergents i que es regulin, de veritat, els mercats tradicionals on hi ha qualsevol animal viu o mort que una persona pugui arribar-se a imaginar. Com diu Peter Dazak, que ha estat treballant durant 15 anys amb el laboratori de màxima seguretat de Wuhan en l'estudi dels ratpenats, "si continuem com fins ara, si continuem com ho hem fet en els últims 50 anys, hi tornarem".