[h3]CARTES AL DIRECTOR[/h3]
Carla Saiz
[nointext]
[h3]Canvi de mirada en la diversitat funcional[/h3]

Soc una estudiant que està cursant l'assignatura d'Acció socioeducativa i diversitat funcional del Grau d'Educació Social per la UOC. El motiu pel qual us faig arribar aquesta carta és per animar-vos a reflexionar vers al món de la diversitat funcional i la gran quantitat d'obstacles que dificulten tant la participació com la lliure circulació de les persones amb discapacitat en la societat.

[intext1]
M'agradaria començar formulant la següent pregunta: ¿En algun moment, s'ha observat i, seguidament, reflexionat sobre com està dissenyada i estructurada la societat (en tots els seus àmbits) vers al món de les persones amb discapacitat? En cas negatiu, us en faig "cinc cèntims" a continuació.

Si us deteniu un moment i pareu atenció, podreu contemplar la gran quantitat d'obstacles i barreres arquitectòniques que hi ha al nostre entorn, les quals dificulten i posen en perill la vida de les persones amb necessitats especials, com ara els passos de vianants que no compten amb una rampa o que no es troben al mateix nivell que la vorera, els carrers estrets on les cadires de rodes no poden passar, els bancs que es col·loquen pràcticament al mig de la vorera, els locals que no disposen de rampa i que, per tant, no permeten (o dificulten) l'accés a l'interior, entre molts altres.

[intext2]
Malgrat això, no només hi ha les barreres arquitectòniques, sinó que també les ideològiques, les quals promouen el fet que les persones amb discapacitat no tenen les capacitats necessàries per portar a terme la seva pròpia vida, de manera autònoma i independent. D'aquesta manera, quan les persones amb diferències funcionals –respecte a l'estàndard normatiu- interactuen amb l'entorn i en un medi social (i polític) no accessible sorgeixen barreres en la participació activa, provocant la discriminació i manca d'oportunitats i d'igualtats d'aquestes persones.

Al llarg de tots aquests anys, la societat ha organitzat a les persones mitjançant etiquetes, que, en alguns casos, són negatives. És necessari i imprescindible un canvi de mirada i paradigma en la diversitat funcional. Primerament, s'ha d'entendre la discapacitat/diversitat com una característica de la persona, és a dir, aquest tret característic no ha de ser més rellevant que la persona en si.

[intext3]
En segon terme, les persones amb discapacitat no són les que s'han d'adaptar a l'entorn ni a la societat en la qual viuen, sinó al contrari, ha de ser l'entorn i la societat els que han d'adaptar-se. Perquè això sigui possible, cal que la societat sigui conscient i accepti la diversitat humana que viu dins d'ella.

És per aquest motiu, que la societat ha de treballar i vetllar per la dignitat i llibertat de cada individu, promovent i desenvolupant serveis, recursos, institucions (entre altres) accessibles. D'aquesta manera, tothom tindrà els mateixos drets i les mateixes condicions i oportunitats.