Irene Solà (Malla, 1990) va guanyar el Premi Llibres Anagrama el 2019 amb Canto jo i la muntanya balla. Des que es va publicar, al maig de fa tres anys, ha estat cada setmana entre les deu novel·les més venudes en català de manera ininterrompuda. En aquest temps, la proposta literària ha fet ballar la narrativa catalana contemporània, acumulant premis i reconeixements i generant, fins i tot, una adaptació teatral. Fins ara, se n'han venut 66.000 exemplars en català (amb 15 edicions) i 23.000 en castellà (12 edicions), i una xifra similar en format digital i audiollibre. La novel·la ha estat traduïda a una vintena de llengües, entre les quals l'anglès, on s'ha editat fa tot just un mes.

[noticia]67948[/noticia]
Coincidint amb l'arribada de la novel·la a les prestatgeries de les llibreries britàniques, Anne Meadows, la directora editorial de la versió anglesa, Granta Books, ha celebrat l'acollida anglesa, amb crítiques molt bones. En una entrevista amb l'ACN des de la Fira del Llibre de Londres, Meadows titlla la proposta d'Irene Solà de veu "increïblement poètica" i destaca la manera com utilitza la llengua i els diversos punts de vista. "Sona fresc i nou", precisa.

Alhora, creu que l'autora s'insereix en una nova fornada d'escriptors contemporanis interessats en el paisatge, la natura i la "reconnexió" cap als orígens. La suma de tots dos factors és "nova", al seu entendre, però es fusiona amb una "llarga tradició" literària .

De la seva banda, l'escriptor britànic Max Porter reconeix en una entrevista a l'ACN que es va "enamorar" del volum de Solà. L'autor, premiat per l'obra Grief is the thing with feathers, creu que és una "carta d'amor" als Pirineus però que és alhora una novel·la que oscil·la entre "l'específic i l'universal", explorant les relacions amb la natura, les generacions passades i futures i que exalta la fascinació per tradició fantàstica. Un "recordatori", afegeix, de "qui hem estat, qui som i qui serem en un futur".

El director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda, constata que el nombre de traduccions de la novel·la està sent un "fenomen" que troba poques comparatives i creu que pot contribuir a que altres escriptors facin el salt a nivell internacional. És el cas, per exemple, de Pol Guasch o Marta Orriols. 

[h3]Una vintena de traduccions per a un experiment literari[/h3]
Actualment, a més del castellà, Canto jo i la muntanya balla es pot llegir a Itàlia (Blackie Edizioni), França (Seuil), Galícia (Kalandraka), els Estats Units (Graywolf), País Basc (Alberdania), Hongria (Magveto), Croàcia (Vukovic & Runjic), Macedònia del Nord (TRI), Sèrbia (Heliks), Regne Unit (Granta), Bulgària (Colibri), Turquia (Ketebe), Lituània (Alma Littera), Dinamarca (Aurora Boreal), Brasil (Mundareu), Països Baixos (Nobelman), Aràbia Saudita (Dar Athar), Alemanya (Trabantenverlag), Grècia (Ikaros), Corea del Sud (Adonis Books), Polònia (Czarne), Romania (Humanitas). 

Canto jo i la muntanya balla (Anagrama) és un experiment literari sobre la llengua i la literatura, on la mirada hi té una importància cabdal. S'estructura a partir dels punts de vista dels animals, les gotes d'aigua d'una tempesta, els fantasmes, les muntanyes o els personatges mitològics i fantàstics. El relat imagina històries, veus i sons amb una història familiar que és transversal. El seu debut literari, Els dics (L'Altra Editorial), escrita com la segona des d'Anglaterra, va guanyar el Premi Documenta 2017.