El Consell Comarcal d'Osona, la Generalitat i la Diputació de Barcelona han arribat a un acord per evitar el tancament del Monestir de Sant Pere de Casserres. En els últims tres anys l'ens supramunicipal ha intentat fer front a un dèficit que, només el 2025, va ser de 100.000 euros. Segons ha exposat el seu president, Marçal Ortuño, és poc comú que els consells comarcals disposin de patrimoni, però per salvar-lo de la ruïna després de segles d'abandó, l'any 1991 el consell va decidir comprar-lo, el va restaurar i se n'ha ocupat durant més de 30 anys. A partir d'ara, la Generalitat hi aportarà 100.000 euros anuals i es compartirà la gestió amb la Diputació de Barcelona.
El monestir, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va acollir 13.651 persones durant l'any 2025. Aquesta xifra el situa com el segon espai cultural amb més afluència a Osona. Tot i això, encara resta lluny de les més de 24.000 visites comptabilitzades abans de l'impacte de la pandèmia. Això remarca la fragilitat econòmica d'aquest patrimoni, gestionat pel consell comarcal, una situació "anòmala", segons ha detallat Ortuño, perquè "l'estructura de finançament dels consells està pensada per la prestació de serveis i no per finançar infraestructures com aquesta". Sota aquesta estructura, el president apunta que el pressupost assignat al monestir resulta "insuficient" per cobrir les necessitats reals.
Dificultats de gestió i sostenibilitat financera
Durant els darrers tres exercicis, el consell supramunicipal ha intentat pal·liar el dèficit. Només el 2025, aquest va ser de 100.000 euros, quan la situació havia arribat "al límit". Davant aquest escenari, tots els alcaldes d'Osona van unir esforços per reclamar el suport de les institucions superiors en la gestió del recinte romànic. Ortuño reconeix que l'acció conjunta dels batlles ha permès aconseguir el "compromís" tant de la Generalitat com de la Diputació de Barcelona per arribar a una "solució definitiva" relativa al futur del monestir.
L'entesa tanca un acord pel qual la Generalitat es compromet a aportar 100.000 euros anualment. L'objectiu és "garantir" la conservació del conjunt i permetre desenvolupar projectes pendents. Entre les qüestions previstes hi figuren la redacció d'un pla de viabilitat, la renovació museogràfica i millores relacionades amb seguretat, aigua o la gestió del restaurant. Paral·lelament, el Consell Comarcal d'Osona apunta que la Diputació de Barcelona també farà aportacions puntuals, encara sense quantificar. "El més important és que tenim el compromís que, abans d'acabar l'any, hem de trobar una fórmula perquè totes tres institucions formem part de la governança d'aquest monestir i trobem la fórmula jurídica adequada", afirma Ortuño.
Des del consell, Ortuño assegura que "no hi ha cap problema a parlar de la titularitat i que sigui compartida". "De moment tenim el compromís de ser-hi en la governança i en el finançament, que entenem que és allò important", afegeix.
Un monestir benedictí "únic"
Una singularitat que defineix Sant Pere de Casserres és el seu caràcter d'únic monestir benedictí a la comarca i el seu estat amb relació a l'edifici original. L'educador de patrimoni Oriol Montero, que hi va treballar durant tretze anys com a guia, remarca que "és un monestir romànic pur". Segons Montero, a diferència d'altres conjunts com els de Ripoll, Sant Pere de Rodes o Sant Benet de Bages, a Casserres no va ser necessari cap ampliació posterior "que es van construir en època gòtica o barroca, cosa que va provocar que l'estructura original s'acabés diluint". Aquest fet ha preservat l'edifici pràcticament sense alteracions des d'origen.
Quan el Consell Comarcal d'Osona va adquirir el conjunt monumental, aquest es trobava en condicions "bastant lamentables", resultat de gairebé tres segles de "total abandó". Malgrat això, Montero insisteix que no es va produir cap destrucció "deliberada", ja que els conflictes bèl·lics de la zona no el van afectar. "El fet que estigui lluny de qualsevol centre habitat també va fer que la gent no vingués a agafar les pedres per construir casa seva", explica l'historiador. El monestir va continuar amb activitat eclesiàstica fins a finals del segle XVI, quan la propietat va passar al Col·legi de Jesuïtes de Betlem, que el va utilitzar com a granja. El 1767, el rei Carles III va decretar l'expropiació, va entrar a subhasta pública i, finalment, va passar a mans privades, fins a la compra pel Consell Comarcal.
