Científics, treballant en una de les obres del MEV. Foto: MEV

El Museu Episcopal de Vic (MEV) mostra en una exposició qui era el pintor de fa gairebé mil anys i com exercia el seu ofici a través de l’estudi científic fet en quatre pintures sobre taula romàniques de la seva col·lecció: el frontal de Puigbò, el baldaquí de Ribes, el frontal d’Espinelves i el frontal de Lluçà. A la mostra “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic” s'hi presenten per primera vegada alguns dels resultats del projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Magistri Cataloniae, que compta amb la participació del MEV.

Aquest projecte ha permès fer anàlisis científiques a les pintures, que han servit per identificar les matèries originàries dels frontals d'altar romànics catalans. El resultat ha estat valuoses dades sobre quins eren els secrets que tenien els pintors medievals a l’hora de fabricar els pigments que donaven color a les seves obres. El MEV conserva en el seu fons part de la pintura sobre taula més antiga i important que es conserva al món.

La inauguració de la mostra tindrà lloc al MEV aquest dissabte a les cinc de la tarda i comptarà amb la presència Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Anna Erra, primera tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Vic. Clourà l’acte el bisbe de Vic, Romà Casanova.

L'exposició es va presentar públicament el passat dimecres. Hi van intervenir el director del MEV, Josep Maria Riba; la conservadora del MEV i comissària de l'exposició, Judit Verdaguer; i el coordinador del projecte Magistri Cataloniae, Manuel Castiñeiras. A l'acte es van destacar els eixos obtinguts amb la investigació i la necessitat de col·laboració entre les diferents institucions. Josep Maria Riba va agrair la col·laboració del Cercle del MEV que ha fet possible “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic”. Castiñeiras va subratllar la implicació del MEV en un projecte d'investigació com Magistri Cataloniae, liderat des de la universitat.

Aquesta recerca també ha indagat sobre la identitat del pintor de fa gairebé mil anys, ja que pràcticament no hi ha obres signades. Els pintors del romànic eren anònims per pròpia voluntat, ja que les seves obres eren un acte de devoció i ofrenes a Déu. L'activitat artística del romànic es duia a terme sobretot dins dels monestirs o entorn de les catedrals i, possiblement, la formació dels pintors en el dibuix i en la preparació dels colors es feia als scriptorium.

Els materials: de la natura a l'alquímia

L'exposició aproxima el visitant als colors de l'art romànic a partir de l’estudi dels pigments, aglutinants i vernissos d'algunes obres del MEV. La conservadora del MEV i comissaria de l'exposició, Judit Verdaguer, creu que en els resultats de les investigacions queda palès que el pintor del romànic “dominava la matèria i la tècnica” i que buscava “l'excel·lència en la fabricació i aplicació dels colors” a les seves obres. La decoració dels temples havia de ser “impactant pel fidel” per tal “d’atreure’l i incentivar la seva devoció”.

La conservadora del MEV i comissària de l'exposició, Judit Verdaguer Foto: MEV

Els murs de les esglésies eren pintats i els ornaments interiors com els frontals d’altar, baldaquins, escultures o teixits eren de colors llampants. La majoria dels pigments utilitzats procedien de la natura però d’altres eren artificials perquè els pintors del romànic van utilitzar l'alquímia o química medieval per obtenir pigments de síntesi a fi d’ampliar la gamma cromàtica.

Colors exòtics de l'altra punta de món

En l'anàlisi del Baldaquí de Ribes s'han detectat, per exemple, pigments com el lapislàtzuli procedent de l'Afganistan només a l’abast d’alts dignataris (costava tres vegades el seu pes en or). En el cas dels colorants, utilitzats pels tintorers per tenyir teixits, però també pels pintors per les seves obres, s’emprava el quermes, un insecte de què se n'havia de tenir un quilo per obtenir dos grams de colorant, o el blau d'indi, procedent d'un arbust de l'Índia. Un altre exemple que marcava el nivell de l'obra i tenia un fort simbolisme era l'or. Quan per pressupost era impossible obtenir-ne, s'utilitzava la colradura, una imitació molt més econòmica. Als frontals de Lluçà, Espinelves i Puigbò s'han detectat restes d'aquesta colradura.

Tot i que el tremp d'ou era la tècnica pictòrica més habitual de la pintura sobre taula romànica, en el baldaquí de Ribes s'ha identificat l’ús de l’oli com aglutinant d’alguns pigments. Aquesta trobada és pionera, ja que l'oli com aglutinant dels pigments només s’ha trobat fins ara en pintures de períodes posteriors. Per tant es pot considerar que Catalunya era un autèntic bressol de les més preuades experiències pictòriques.


FITXA TÈCNICA DE L’EXPOSICIÓ

Del 31 de maig al 14 de desembre de 2014

Pintar fa mil anys. Els colors del romànic

Organitza: Museu Episcopal de Vic

Col·labora: projecte “Magistri Cataloniae. Artistes, patrons i públic: Catalunya i el Mediterrani (s. XI-XV)” de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Patrocina: Cercle del MEV

Amb el suport de: CETEC- Patrimoni (IQS-UAB) i CRBMC (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya).

Dossier de premsa de l'exposició

El director del MEV, Josep Maria Riba; la conservadora del MEV i comissària de l'exposició, Judit Verdaguer; i el coordinador del projecte Magistri Cataloniae, Manuel Castiñeiras, a la presentació de l’exposició. Foto: MEV