El ple de l'Ajuntament de Manlleu corresponent al mes de maig ha aprovat una moció de la CUP en rebuig a l'espionatge i les infiltracions policials a l'Esquerra Independentista i als moviments populars dels Països Catalans.

La iniciativa ha comptat amb el suport dels grups municipals de Junts i ERC, i les abstencions del PSC i Ara Gent de Manlleu. Entre altres, el text denuncia els casos destapats -fins al moment sis- en el marc d'una "macrooperació d'Estat" que hauria estat activa entre els anys 2019 i 2022.

"Alguns dels espies van utilitzar mètodes que traspassen totes les línies vermelles", apunta la moció, afegint que "amb una cobertura legal més que dubtosa", es tracta d'actuacions executades "en el marc d'investigacions prospectives, mancades de control judicial, en què no es perseguien delictes concrets, sinó recopilar informació sobre la manera de pensar i d'organitzar-se" de les organitzacions espiades.

Entre altres acords, el text proposa condemnar i rebutjar aquestes pràctiques; la solidaritat amb les persones i organitzacions afectades; atorgar la condició de "persones non grates" als sis agents de la policia espanyola infiltrats i descoberts fins al moment; o afegir-se a l'exigència d'una compareixença pública per part del ministre d'Interior Fernando Grande-Marlaska per tal que doni explicacions detallades sobre l'operatiu.

"És una moció que va de drets"

Amb l'abstenció, des d'Ara Gent de Manlleu exposen que rebutgen "qualsevol vulneració dels drets fonamentals, però dins del nostre grup parlamentari englobem moltes mentalitats i ideologies i ens dediquem a la política municipal".

El PSC, també amb abstenció, expliquen que no són "molt partidaris" de mocions "alienes" a Manlleu. Amb tot, els socialistes defensen "el marc legal i l'estat de dret" i creuen que "les actuacions policials s'han de produir amb els límits legals i respecte dels drets fonamentals". Per això, diuen, "qualsevol actuació que s'hagi efectuat fora de la llei s'ha d'investigar, esclarir i jutjar".

"És una moció que va de drets", manifesten des d'ERC. "El que avui votem no és una qüestió simbòlica sinó un exercici de responsabilitat democràtica", afegeixen els republicans, considerant l'operació "d'espionatge polític d'Estat, planificada, executada i encoberta des de les altes instàncies de l'Estat espanyol".

Des de Junts, amb els vots de suport al text, remarquen que "aquestes pràctiques no només són una vulneració greu dels drets fonamentals sinó que representen un atac directe a la democràcia i a la llibertat d'expressió i organització política". "És un abús de poder orquestrat des de les clavegueres de l'Estat", afegeixen els juntaires.