Els Catarres, disposats a superar-seÈric Vergés i Jan Riera, d'Aiguafreda (Vallès Oriental), i Roser Cruells, de Centelles van revolucionar el 2011 el panorama musical amb "Jenifer", el tema sobre els amors prohibits d'un catalanet de sèrie amb una xoni de Castefa. Dos anys més tard, amb més mitjans i més horitzons, Els Catarres tornen amb un segon i esperat disc, "Postals", on deixen de banda aquella “cançó d'amor” que era "Jenifer" per estructurar "Postals", un disc millor que el debut de "Cançons" en tots els aspectes. Hi col·laboren Tomeu Penya i Núria Feliu i es pot descarregar gratuïtament a Internet , tot i que també existeix una versió física editada per Música Global.
-A l'hora de fer aquest segons disc, heu notat pressió per superar el primer?
-Jan Riera: No, no ho hem notat, encara que des de fora ho pot semblar, perquè nosaltres sabíem que quedaria un disc molt potent. El primer és molt més cru, amb bombo, guitarra i contrabaix i amb pocs recursos, i sabíem que superar això a nivell de producció era era fàcil, i això ens va tranquil·litzar molt.
-Però el repte de superar "Jenifer" pesava molt?
-J.R.: No, amb "Jenifer" pots fer dues coses, intentar superar-la, o no pensar-hi i fer el que ens venia de gust. Nosaltres ja sabem que "Jenifer" és única, no ens tornarà a sortir mai més una cançó així, tant pel tema compositiu com pel sociològic.
-Heu evitat de forma conscient tocar el mateix tema sociopolític de "Jenifer"?
-Èric Vergés: És que "Jenifer" és una cançó d'amor, no de política. Se li ha donat rellevància a la qüestió política però no és tant important. Des del meu punt de vista és una cançó d'amor i no cal donar-hi més voltes. De fet, en aquest disc hi ha cançons amb més intencionalitat política que a l'altre, com "Seguirem lluitant".
-Abans de tancar el tema de "Jenifer", com vau viure que us cités Jordi Pujol?
-È.V.: Al principi crèiem que era una broma, perquè primer ens va arribar l'àudio i vam creure que era el típic imitador i llavors amb el vídeo vam al·lucinar en colors. Al cap d'uns dies ens van trucar del seu despatx, i el vam conèixer. I després ens hem trobat en diferents llocs i hi tenim una relació simpàtica.
-Parlem de "Postals". Dieu que ara teniu més recursos.
-J.R.: Sí. Nosaltres ens ho paguem tot, i aquest disc ens l'hem pagat amb els diners que vam fer amb el primer disc, i per tant esta mes treballat que l'altre. I ara farem el mateix, si tenim bona resposta amb aquest, finançarem un altre.
-Tenieu presa per treure aquest segon disc?
-È.V.: No. Han passat dos anys des de l'altre i l'hem tret al moment adequat, ni massa aviat ni massa tard. Però sí que és cert que ja notàvem que als concerts ens calien més cançons.
-A "Postals" hi col·laboren Tomeu Penya i Núria Feliu...
-Roser Cruells: Sí, en Tomeu ens feia especial gràcia. El vam escoltar molt durant la primera gira, sobretot la versió que fa de l'"Alegria" d'Antònia Font, i li vam proposar de col·laborar i ell encantat. I amb la Núria Feliu vam creure que estaria bé també una col·laboració femenina que estigués a l'alçada del Tomeu, i també va encaixar molt bé.
-Quant a disseny, "Postals" és, efectivament, un disc literalment ple de postals.
-R.C.: Sí, ens va agradar la idea de substituir el llibret per postals. -J.R.: A més, tots els nostres discos son peces úniques, estan numerats i acabats a mà per nosaltres. Cap té la portada igual, perquè l'hem fet amb segells i cap cau al mateix lloc.
-"Postals" es pot descarregar gratuïtament a Internet. Per què?
-È.V.: És la nostra manera de fer, posem la música a Internet i procurem que els nostres concerts siguin gratuïts. Per una qüestió de filosofia, però també perquè per a nosaltres és més còmode actuar en una festa major que en una sala.
-En tot cas són gratuïts per al públic, perquè vosaltres cobreu, oi?
-È.V.: Sí, sí. Però en una festa major, amb la gent que portem segur que es cobreix. Hi ha moltes maneres de finançar un concert que no sigui fent pagar entrada, perquè la gent ja paga els seus impostos per tenir una festa major.
-Però ara els ajuntaments diuen que no tenen diners.
-E.V.: Doncs que s'abaixin els sous.
-J.R.: En tot cas, els discos són gratuïts perquè no podem lluitar contra la pirateria, i crec que nosaltres igualment venem molts discos, de fet penso que en venem més, gràcies a regalar la música. Si no la regaléssim, algú la posaria a la xarxa i qui no se'l volgués comprar tampoc se'l compraria perquè el trobaria a internet gratuït. A més, les vendes han baixat també perquè el CD ja no és l'únic medi per escoltar música. De fet ara pràcticament només s'escolten als cotxes, i això no té res a veure amb la pirateria.
-Acabem. Després de l'èxit del primer disc, sou on volíeu estar?
E.V.: És que quan vam començar no teníem il·lusió de res. Érem un grup d'amics que passava l'estona tocant, i quan vam començar a triomfar tampoc ens ho creiem ni ens plantejàvem res. Aquest disc és el primer que ens comencem a plantejar que volem fer i on volem arribar, i s'estan complint les expectatives, perquè volíem fer concerts i festivals i coses més grans i serioses i de moment anem per aquest camí.
