Basada en la llarga tradició de la Generalitat de Catalunya de mantenir un registre oficial dels esdeveniments polítics, socials i militars del país. Així, durant segles, des del 1411 i fins al 1714, l’escrivà major de la Generalitat tenia com a tasca el manteniment d’aquests dietaris.
La crònica és la visió institucional dels fets que s’esdevenien al país. Així, hi trobem la documentació generada per la pròpia Generalitat, com són les notes de premsa o els discursos del president. Però també es recullen esdeveniments de la vida interior, com ara la detenció de persones, els incidents i aldarulls, les incautacions d’edificis, la indústria militar, les visites rebudes (per exemple, una de les més curiosos és el 10 d’agost de 1936 quan l’almirall de l’Esquadra alemanya a la Mediterrània va visitar al president Companys, els quals “es canviaren paraules de cordial compliment”; tots sabem que faria la marina alemanya pocs mesos després, bombardejant Barcelona des del mar).
Aquesta crònica es troba conservada al Monestir de Poblet gràcies al fet que Tarradellas va tenir la visió de conservar-la durant el seu exili. A la introducció s’explica com va ser enterrada en uns bidons per tal evitar que els escorcolls de les tropes nazis el poguessin trobar. Això també explica com diversos dies, el 19 i 20 de juliol de 1936, són textos amb correccions manuscrites de Tarradellas
.
El primer volum publicat inclou els registres entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de gener de 1937. Addicionalment hi ha una seixantena de fotografies, també provinents de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, que complementen el text del dietari.
El primer volum publicat inclou els registres entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de gener de 1937. Addicionalment hi ha una seixantena de fotografies, també provinents de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, que complementen el text del dietari.
La resta de material de la crònica serà publicat més endavant en un segon volum que, segons s’indica a la presentació, també inclourà alguns mapes i fotografies que fins ara no s’han publicat mai.
