Un moment de 'Cru', que barreja la dansa, el circ i el teatre L’home no parava de donar voltes per l’escenari. Cada cop més de pressa. Mentrestant, se sentien murmuris apagats entre el públic del Teatre Cirvianum, amb l’ai al cor. Patien per la dona, que seia sobre el cap de l’home, amb l'esquena arquejada cap enrere, penjant. Com un vel voleiant del cap d’ell. Sense aguantar-se amb res més que amb el propi equilibri. Ell tampoc l’aguantava, ni li allargava les mans; només corria, i cada cop anava pujant les marxes.
És un dels moments més espectaculars de Cru, l’espectacle a la frontera entre la dansa, el teatre gestual i l’acrobàcia que la companyia Fet a Mà va portar aquest dissabte a Torelló davant d’unes 120 persones. “Ens agrada molt no dir una veritat, sinó posar una cosa en escena i que el públic es faci la seva història”, explica Pau Portabella, creador i intèrpret de l’espectacle juntament amb Marta Torrents. Portabella recorda que quan estudiava teatre li van ensenyar a transmetre idees al públic i això no li interessa, ja que considera que hi ha moltes veritats, que cadascú té la seva.
Poesia visual
Cru té molt a veure amb la poesia, encara que els seus dos intèrprets restin muts durant tot l’espectacle. Igual que uns versos, Cru crea imatges que transmeten sentiments. Per exemple, per parlar de l’“absència”, com diu Portabella, de la “necessitat d’amor, de tenir l’altre, que no hi és, que està present però no ho està”, ho fan a través d’un personatge que abraça, besa i es fa abraçar per un altre personatge rígid, amb els braços inerts, de plom, que cauen quan l’altre, desesperat, intenta que envoltin el seu coll. Sempre amb una coreografia natural i amb un deix de clown gairebé imperceptible. “Quin domini del cos”, es comentava entre el públic en sortir de la funció. “Representen l’antítesi del ballarí”, deia algú altre.
Una altra imatge de Cru és la d’una dona perseguint un home, saltant-li a sobre i arrapant-se-li fort, mentre ell ni s’immuta. És una manera de parlar sobre “la dependència, sobre una persona que necessita l’altre”, explica Portabella. I en el cas de la imatge final, un gag de clowns en què els personatges primer no paren de riure d’aquella manera airejada, sense emetre cap so, i després passen a tustar-se cops al genoll, l'actor l’entén d'aquesta manera: “Podem viure tot el que vulguis, passar-ho malament, però si aprenem a riure, tot és més fàcil i es pot superar”.Un espectacle amb dos anys de creació
La companyia Fet a Mà s’autoetiqueta com a teatre gestual i de portés dramàtics (en referència a la disciplina dels portés acrobàtics). Actualment estan en gira amb Cru, que té la premissa d'arriscar i el van estrenar a França a l’abril i a la Fira de Tàrrega, l’estiu passat. Van estar dos anys per crear-lo. També fan rodar l’espectacle que el precedia, Swap!. Tant Portabella com Torrents van estudiar al Lido Centre des Arts du Cirque de Tolosa i el 2008 van formar la companyia Fet a Mà, que es va establir a França per inèrcia i perquè allà “a nivell cultural tot és més fàcil com a artista”, segons Portabella. "Tant a nivell d'ajudes com de reconeixement".
“A Catalunya si dic que faig circ i la gent no ho coneix gaire, el primer que em demanen és 'Amb animals?' o 'Ets un pallasso?”, diu l'intèrpret. I explica que a França existeix la política cultural de l’intermittent du spectacle, que dóna un sou a aquells artistes que treballen de manera intermitent: potser una setmana fan una funció i la següent, quatre; però sempre han d'estar entrenant. I quan tenen pocs bolos al mes, l'intermittent du spectacle els assegura un sou mínim per pagar aquestes hores d'assaig.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NFynKSooG1U[/youtube]
