Aquest conjunt de butlles papals en papir és la primera recerca de l'inventari papirològic de Catalunya, coordinat per Montserrat Tudela.
Específicament, les butlles pontifícies en papir estan ubicades a:
1. Girona (Arxiu Capitular de Girona) butlla del Papa Formós de l'any 892.
2. Girona (Arxiu Capitular de Girona) butlla del Papa Romà de l'any 897.
3. Vic (Arxiu Episcopal de Vic) butlla del papa Joan XIII de l'any 971.
4. Vic (Arxiu Episcopal de Vic) butlla del papa Joan XIII de l'any 971.
5. Vic (Arxiu Episcopal de Vic) butlla del papa Joan XIII de l'any 971.
6. Vic (Arxiu Episcopal de Vic) butlla del papa Benet VII de l'any 978.
7. Vic (Arxiu Episcopal de Vic) butlla del papa Gregori V de l'any 998.
8. La Seu Urgell (Arxiu Capitular de la Seu) butlla del papa Silvestre II de l'any 1001.
9. Barcelona (Arxiu de la Corona d'Aragó) butlla del papa Silvestre II de l'any 1002.
10. Barcelona (Arxiu de la Corona d'Aragó) butlla del papa Joan XVIII de l'any 1007.
A Perpinyà hi ha també una butlla del papa Sergi IV de l'any 1011.
Aquests documents tenen un valor històric, legal i patrimonial incalculable. Algunes butlles marquen els límits territorials de diverses poblacions catalanes.
El contingut de les butlles emeses pels papes acostumaven a ser "privilegis", document que és una concessió d'un dret amb validesa perpètua atorgada pel pontífex de l'Església Romana. Acostumen a validar la propietat de possessions que abats, bisbes i comtes demanaven i anaven a buscar personalment a Roma. Aquest costum es generalitzà desprès que les terres havien quedat lliures de la invasió sarraïna.
Per exemple, la butlla més gran, l'atorgada pel papa Silvestre II al bisbe de la Seu d'Urgell, l'any 1001, confirma possessions d'aquest bisbat al comtat de la Cerdanya i a la Vall d'Andorra, entre d'altres. La de Benet VII, de l'any 978, marca els límits del bisbat de Vic. La del papa Formós és el primer privilegi atorgat a una església de la Catalunya Vella.
La butlla del papa occità Silvestre II, (de nom Gelbert d'Olhrac, el famós "papa savi"), emesa l'any 1002, es troba actualment a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, i va ser el document al voltant del qual el municipi de Sant Cugat va celebrar el seu millenari, l'any 2002.
L'inventari papirològic de Catalunya l'està fent la revista Auriga, l'única publicació en català dedicada a la divulgació del món clàssic, amb el suport de l'organització Capital de la Cultura Catalana.
Aquest recull dels documents antics escrits sobre papir encara no existia al nostre país, tot i ser el lloc de l'Estat espanyol on més se'n troben i, a escala internacional, un dels llocs on més n'hi ha.
La resta de les 25 butlles papals escrites sobre papir estan localitzades a les següents ciutats europees:
1. París, butlla del papa Adrià I de l'any 788
2. Ravenna, butlla del papa Pasqual I, de l'any 819
3. Roma, butlla del papa Lleó IV de l'any 850
4. Amiens, butlla del papa Benet II 855
5. París, butlla del papa Nicolau I de l'any 863
6. París, butlla del papa Joan VII de l'any 876
7. Berlín, butlla del papa Esteve V de l'any 891
8. París, butlla del papa Formós de l'any 893
9. Dijon, butlla del papa Joan XV de l'any 995
10. París, butlla del papa Silvestre II de l'any 999
11. Bèrgam, butlla del papa Joan XVIII de l'any1004
12. Perpinyà, butlla del papa Sergi IV de l'any 1011
13. París, butlla del papa Benet VII de l'any 1017 (procedent del Monestir de Sant Pere de Camprodon).
14. Hannover, butlla del papa Benet VIII de l'any 1020-22
15. Puy, butlla del papa Lleó IX de l'any1051
