Tot a punt per a l'estrena, aquest dissabte, de Cop de Rock al teatre Atlàntida de Vic. El musical que va estrenar Dagoll Dagom el 2011 sobre el rock català dels noranta ha despertat l'interès del públic que, des de fa dies, pràcticament ha esgotat les entrades de les tres funcions que es faran.
La història d'amor entre en Roc i la Lluna serà interpretada per un equip d'una quinzena d'actors, músics i ballarins de la comarca, sota la direcció de Pere Puig, i amb el material original de l'escenografia cedit per Dagoll Dagom. El director musical i actor protagonista, Jofre Bardolet, ha assenyalat que "l'adeu de Dagoll Dagom deixa un buit enorme, però a la vegada també deixa llegat", i una prova són les tres funcions plenes a l'Atlàntida.
Jofre Bardolet ha explicat que el públic que va veure l'obra dirigida per Joan Lluís Bozzo en el moment de l'estrena el 2011 "la reconeixerà perfectament". De fet, l'escenografia és la mateixa, a excepció de la plataforma giratòria, que no cabia al teatre osonenc. Tot i això, Bardolet ha explicat que el director ha fet petites adaptacions.
El director musical ha explicat que quan Pere Puig li va proposar unir-se al projecte s'hi va llançar de cap. "Em vaig dir: som-hi perquè això és immens, té una força que no te l'acabes". "La gent que va viure aquella època en primera persona queda atrapada per aquest espectacle", ha destacat.
El que fa diferent l'obra d'aquella del 2011 és el repartiment d'actors, músics i ballarins. "Hi ha molta gent involucrada, i des d'un inici tots hem estat motivats perquè surti el millor possible", ha dit Jofre Bardolet. En el seu cas, el projecte "ha estat tot un repte". "Mai havia fet una cosa d'aquestes característiques de manera professionalitzada de teatre musical tenint el rol principal i a la vegada portar la direcció musical, han sigut moltes coses, ha estat intens, però també molt bonic", ha relatat.
La voluntat és que la producció rodi a més teatres de Catalunya. "Per poc que puguem la nostra intenció és que pugui tornar a ser una realitat". És conscient que "no és gens fàcil", "perquè el muntatge artístic i tècnic és de dimensions descomunals", però "mà estesa a tots els teatres del país perquè nosaltres estem disposadíssims a tornar-ho a fer".