Amb la premissa que la paraula escrita deixa testimoni i serveix per passar la torxa a les noves generacions, Puntí va plantejar un pregó a tall de conte embolcallat en un carta que, en paraules seves havia de servir a la Carla, resident a Barcelona, com a "manual o quadern de bitàcola" per quan visités Manlleu, "d'on prové la seva família materna, per tant, és part de la seva identitat i està en els seus gens".
El recorregut es va iniciar, com no podia ser d'altra manera, amb una mirada a la importància que el riu Ter ha tingut al llarg de la història per la conformació i fesomia que a dia d'avui té la ciutat, tant a nivell geogràfic com també cultural i fins i tot individual. Després de passar pel "mil·lenari" centre històric i la majestuositat de l'edifici de Can Puget, va parar-se al canal industrial, l'altra artèria indispensable per comprendre l'ADN de la societat manlleuenca.
El punt àlgid i la part més emotiva del trajecte va arribar al carrer "Sant Dumingu", on la pregonera va néixer i passar l'adolescència: "En aquesta casa, Carla, vaig veure-hi la primera llum, el riure, l'alegria, les amistats". El que per a ella significa, prenent paraules d'Espriu, "el [meu] paradís perdut". Abans de cloure, va reivindicar la importància històrica del "Centru" -el Teatre Centre-, també en la construcció de l'imaginari i vida col·lectiva.
Per últim, i després del passeig a través dels segles, no va voler oblidar-se del present, que assenta les bases del futur. "Som una ciutat de futur però el futur passa per la sostenibilitat". "tenim una tradició cultural i un patrimoni" que és "responsabilitat" de tots preservar per a les "futures generacions", demanar, abans de convidar tots els habitants a gaudir de la festa major.

Els jardins de Can Puget, plens per escoltar el pregó de Mercè Puntí Foto: Ajuntament de Manlleu