"Away from beaches and mountains", "Elegant Romanesque belfry" o "capital de la antigua tribu íbera de los ausetanos". Així descriuen Osona i Vic les grans guies turístiques del mercat com "Lonely Planet","Guías Visuales" o la guia "Michelin".

A osona.com les hem volgut recollir per veure com es pensen que ens veuran els turistes que ens visitin. L'aventura està servida i, sobretot, no es posin les mans al cap perquè el paper ho aguanta tot.

Capítol 2: ‘Lonely Planet’, com veu Osona la guia més kistch?

Gilles Lipovestky és un sociòleg savi i divertit. Ha creat la teoria de la “paradoxa del benestar”. Una manera científica d’explicar per què els rics compren al Zara i viatgen a Xina amb la complicada missió de comprovar que els xinesos són grocs i odien el comunisme. Aquesta nova casta social de rics que busquen l’experiència vital sense caure en el “low cost” de truita de patates i olor de tigre, porten la "Lonely Planet" a la butxaca.

L’eslògan de la guia ho diu tot: “penso, doncs viatjo”. Pobre Descartes, el creador del racionalisme ha de veure com el marqueting del mercat es carrega la collonada del seu “cogito, ergo sum”. Trista la vida de la filosofia en mans del capitalisme desaprensiu. Però malgrat tot, la guia de nacionalitat australiana, és més que recomanable. Un país capaç de crear en Steve Irving, el caçador de cocodrils, és un país perfecte, llevat si ets aborigen, clar.

Un consell. Si s’estimen Catalunya, no es mirin la portada. Si s’estimen Osona, i pensaven que això de la Vegueria de l’Alt Ter seria una realitat immediata tampoc llegeixin el títol del capítol dedicat a la nostrada comarca. Bé, els hi dic jo: Central Catalonia. Malgrat tot, és un gust llegir que diuen de nosaltres. Veneren el nostre llegat històric, arquitectònic, la gran quantitat d’esglésies a la “ciutat antiga” i els restaurants.  Recomanen visitar la “Plaça Major, The Cathedral de Sant Pere i el Museu Episcopal”, i considera injustificable no encantar-se davant  el “Davallament” i les pintures d’en Sert.

La guia no esmenta ni el Temple Romà ni la llonganissa, ni el tripartit municipal,  i en canvi, enfila als altars tres fires. En primer terme, el Mercat del Ram. Definit en llengua australiana com a “Palm Market” i datat amb la tècnica que només tenen els australians el 875 després de Crist, i abans d’acabar la “gran quantitat d’esglésies de la ciutat antiga”. En segon terme, la Fira d’Antiguitats. I en tercer lloc, el Mercat de Música Viva. Una fira que no defineix amb gaire traça ja que explica més o menys que cantants en català, nacionals i estrangers canten junts rock llatí. Per tant, un e-mail d’Impevic als cangurs viatgers no estaria gens malament. 

Un país que té la Nicole Kidman i l’Elle Macpherson entre la seva ciutadania edita unes bones guies, com no podia ser d’una altra manera. I són tan intel•ligents que de Manresa només diuen que és una ciutat a tocar de Montserrat, “spiritual center of Catalonia”.  Això és cosa d’en Vila d’Abadal, segur. 

- Veure la guia "Lonely Playet" (PDF)