31
de gener
de
2023, 09:00
Actualitzat:
07
de febrer,
12:07h
Ramon Villegas (Manlleu) és un actor osonenc amb una àmplia trajectòria professional al teatre, a la televisió i al cinema. Ens trobem amb ell a la plaça Fra Bernadí de Manlleu, ciutat d'on és originari i a on ha tornat recentment després d'anys vivint a Barcelona.
Villegas va decidir que volia ser actor "fa vint anys", i ens explica que durant aquest camí, també ha descobert altres facetes professionals, com la de creador i pedagog. L'actor osonenc es va formar a un petit estudi de Barcelona dirigit per Manuel Carlos Lillo i Txiki Berraondo, tot i que també ha realitzat cursos a l'Institut del Teatre de Vic, al Timbal de Barcelona o al Col·legi del Teatre de Barcelona.
La seva carrera va començar a Osona, fent teatre amb petites companyies de la comarca, fins que va fer el salt als serials de televisió, i posteriorment, al cinema. El 2009 va estrenar la primera obra de creació pròpia, Àcid folklòric, una experiència que defineix com a "molt influent".
Actualment, a banda d'interpretar un dels personatges del serial de Televisió de Catalunya Com si fos ahir, Villegas està treballant en dos projectes personals, ambdós enfocats a la creació. Amb ell reflexionem sobre el panorama cultural a Catalunya, i també a Osona, i ens confessa que l'entusiasme la idea de "crear xarxa a la comarca i fer valdre el talent osonenc".
- Qui és Ramon Villegas?
- Sóc una persona que intenta seguir el seu instint, i que des de fa molt de temps, l'art és un camí a través del qual m'expresso. Com a persona humana busco el camí de la felicitat, com tothom, i a través de l'art he trobat una manera de canalitzar moltes coses. Com a professional, fa vint anys vaig decidir que volia professionalitzar-me com a actor, i en aquest camí, he acabat trobant una faceta com a creador i director dels meus projectes, i també com a pedagog transmetent tot el que he anat rebent com a professional i desenvolupant la meva pròpia metodologia.
- Quan es va adonar que lo seu era actuar, que volia apostar per a la interpretació?
- Quan era petit, a 5è d'EGB, un nen de 8è, va entrar a la classe disfressat de Rei d'Orient, perquè s'acostava Nadal, i el vaig identificar. I vaig pensar "Això es pot fer?", és a dir, que es podia jugar amb això, i em va fascinar la idea. Quan vaig arribar a 8è, vaig representar aquell mateix paper. Vaig tenir la intuïció.
Als 18 anys vaig començar a fer teatre a Manlleu en un taller d'interpretació per a joves, i de seguida vam crear una companyia amb alguns companys. Després vaig entrar en una producció de creació escènica amb en Marc Riera, i amb altres companys i companyes que estaven estudiant a l'Institut del Teatre de Barcelona. Allà em vaig començar a creure que la meva faceta d'actor podia ser una sortida professional, em vaig empoderar.
- A on es va formar com a actor?
- La formació central va ser a un estudi de Barcelona, que ja no existeix i que portava el nom dels seus directors, en Manuel Carlos Lillo i la Txiki Berraondo. La seva formació no estava reglada ni tenia una duració concreta, era un espai d'entrenament. Hi vaig estar tres anys. Abans ja havia fet cursos a l'Institut del Teatre de Vic, al Timbal de Barcelona o al Col·legi del Teatre de Barcelona. També he fet cursos de dansa contemporània i de creació coreogràfica a La Poderosa del Raval de Barcelona.
- La formació és clau?
- Sí, és important. Ara està en auge el fenomen de l'actor natural, que m'encanta, però crec que quan et crida aquesta professió és clau formar-se. Amb tot, és un ofici que és interessant tenir-lo entrenat, i no hi ha res com treballar per adquirir experiència, però és rellevant crear uns fonaments a partir dels quals construir tot lo altre.
- Teatre, cinema, televisió... expliqui'ns la seva trajectòria.
- Vaig començar a fer teatre amb companyies teatrals d'Osona, després vaig entrar a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, i vaig fer una pel·lícula a Madrid de la Lola Flores. A partir d'aquí vaig entrar directe al món audiovisual, a Madrid vaig col·laborar amb diverses sèries, fins i tot a una amb l'Ana Obregón, que va resultar ser un fracàs. Després vaig entrar a la companyia Sociedad Doctor Alonso, en un context de dansa contemporània.
El 2009, amb tres companys més, vam estrenar la primera obra de creació pròpia al Teatre Cirvianum de Torelló, durant el festival Festus, i la companyia Sociedad Doctor Alonso es va posar en contacte amb mi. Amb ells vaig crear l'obra Àcid folklòric, una experiència molt influent amb una companyia referent de creació escènica.
- Vostè ha creat i ha dirigit. Amb quina de les dues facetes es queda?
- És molt diferent. Temps enrere t'hauria dit que amb la faceta de creador, però ara que m'he reactivat com a actor, m'he tornat a engrescar a interpretar, i entenc que també és una manera de crear, perquè estàs donant forma a un personatge.
Venim d'una metodologia més aviat rígida a on el director/a tenia una idea preconcebuda de com serà un personatge, i no hi havia massa marge de maniobra. Ara, penso que anem cap a un treball més comunitari, i els directors ens hem tornat més flexibles i hem entès que l'actor és qui interpreta el personatge i li ha de donar tota la veritat possible.
- En quins projectes està treballant actualment?
- Tinc dos projectes. El primer, immediat, és que estic ajudant a en Guillem Roma, que a part de músic també és realitzador, a gravar el nou videoclip de la Sílvia Pérez Cruz. Hi estic ajudant amb el càsting de persones que hi participaran, i també faré de coach.
L'altre projecte, a llarg termini, és la creació i direcció audiovisual d'un curtmetratge documental, Lanka, el qual ja hem començat a rodar, també en Guillem Roma. És la història d'una noia de 15 anys i la relació que ha establert amb la seva euga experimentant amb la doma natural, relacionant-se amb l'animal de manera horitzontal i respectuosa, i arribant més lluny que amb la doma clàssica. És una reflexió de la cultura vertical, del poder, la jerarquia. Serà una producció de quilòmetre zero, a on també participen la càmera manlleuenca Ingrid Ferrer i la Clara Camprubí, documentalista i muntadora osonenca.
- Vostè posa cara a un personatge de la sèrie diària de Televisió de Catalunya Com si fos ahir. Com és el rodatge d'una sèrie d'aquestes característiques?
- D'entrada som molts actors i moltes actrius, i anem fluctuant. Els horaris de gravació són de dilluns a divendres, generalment de matins, tot i que també hi ha escenes de tarda o de vespre. La planificació és un festival. Per escena es calcula un temps d'enregistrament de 45 minuts. Es fa un capítol diari. També hi ha dues unitats: les d'interiors i les d'exteriors. Normalment, hi ha un mes de marge entre què s'emet i el què es grava.
- Una sèrie diària dona marge a la improvisació?
- No, no hi ha gaire marge a la improvisació. Els actors i les actrius reben els guions unes dues setmanes abans de gravar l'escena.
- Com es prepara vostè un paper?
- Depèn. En una obra de teatre o en una pel·lícula, quan coneixes la història del personatge pots construir des d'un paper més tancat i definit, perquè saps d'on ve i com acaba. En el cas, per exemple, del Com si fos ahir, no és ben bé així, ja que no saps molt bé com es desenvoluparà la trama.
- Imagino que una de les preguntes que més els hi fan és com afronten escenes que poden ser incòmodes, com per exemple, les escenes íntimes.
- En cinema hi ha la figura del coordinador(a) d'intimitat, un assessor que fa de mediador per parlar de com afrontar la situació o per arribar a un acord per posar límits a l'actuació. A la sèrie aquesta figura no hi és, però amb l'Alícia González, l’actriu que interpreta a la meva amant a la ficció, amb qui hem hagut de gravar moltes escenes íntimes, n'hem parlat molt.
- La pandèmia i les crisis econòmiques i socials dels últims anys han deixat tocada la cultura.
- S'ha generat un tap. La pandèmia va frenar alguns projectes que potser haurien tirat endavant, amb l'afegit que durant la Covid vam crear molt, i quan s'ha reactivat tot altra vegada, tinc la sensació que s'ha saturat.
- El debat de la llengua. De quina salut gaudeixen el teatre i el cinema en català?
- Com a creador em ve de gust sentir-me lliure de fer el que em doni la gana, i no vull que em condicioni el fet d'haver de fer alguna cosa en català. Aposto per la llibertat creativa. Un exemple és Alcarràs, que s'ha fet en català perquè passa aquí, a Catalunya. A part, ja estem acostumats a veure pel·lícules internacionals subtitulades, i no passa res! Que es pugui produir en català i que es pugui veure arreu del món, és fantàstic.
- Ara que s'ha instal·lat de nou a Manlleu, creu que es mouen coses a Osona en l'àmbit cultural? Creu que hi ha talent?
- Hi ha molt talent. De fet, amb una amiga d'aquí la ciutat, ens hem proposat fer un mapatge dels talents locals, que n'hi ha molts, és espectacular. Em pregunto: Com pot haver-hi tant de talent a Manlleu? Mira que hem tingut anys el teatre tancat... Tinc ganes de fer xarxa i dinamitzar la ciutat culturalment.
El què em preocupa, tot i que també hi tinc molta esperança, és el tema de les produccions culturals a Osona. Seria bo facilitar espais i suport econòmic perquè augmenti la producció a la comarca. Hem de comptar amb l'administració i les institucions, però cada vegada tiro més cap a l'autogestió.
- Deu ser especial tornar als orígens...
- Ara he apostat per instal·lar-me aquí. Soc defensor de la descentralització, i després de viure molts anys a Barcelona tinc la sensació que la gran ciutat està saturada, costa trobar espais. Tinc la sensació que a Osona és més fàcil, i tenir la natura a prop també hi ajuda. Tinc ganes que passin coses aquí, que hi hagi més bullici cultural. Tinc bones sensacions, i si som uns quants que hem decidit tornar als orígens, serà meravellós crear xarxa aquí i fer valdre el talent osonenc.
- Una reflexió sobre el món de la cultura i l'espectacle.
- L'eterna lluita entre Espectacle/entreteniments versus art. Com a creador i artista ha sigut important per a mi diferenciar entre aquests conceptes, perquè en escènica, la faceta més artística de la creació té una funció de canalitzar quelcom més enllà de l'ego. Quan això es converteix en espectacle/entreteniment, està molt bé, però és un altre rotllo, i potser s'ha de trobar l'equilibri. A vegades es conceben projectes partint de l'entreteniment mentre que la part artística se'n queda al marge...
Villegas va decidir que volia ser actor "fa vint anys", i ens explica que durant aquest camí, també ha descobert altres facetes professionals, com la de creador i pedagog. L'actor osonenc es va formar a un petit estudi de Barcelona dirigit per Manuel Carlos Lillo i Txiki Berraondo, tot i que també ha realitzat cursos a l'Institut del Teatre de Vic, al Timbal de Barcelona o al Col·legi del Teatre de Barcelona.
La seva carrera va començar a Osona, fent teatre amb petites companyies de la comarca, fins que va fer el salt als serials de televisió, i posteriorment, al cinema. El 2009 va estrenar la primera obra de creació pròpia, Àcid folklòric, una experiència que defineix com a "molt influent".
Actualment, a banda d'interpretar un dels personatges del serial de Televisió de Catalunya Com si fos ahir, Villegas està treballant en dos projectes personals, ambdós enfocats a la creació. Amb ell reflexionem sobre el panorama cultural a Catalunya, i també a Osona, i ens confessa que l'entusiasme la idea de "crear xarxa a la comarca i fer valdre el talent osonenc".
- Qui és Ramon Villegas?
- Sóc una persona que intenta seguir el seu instint, i que des de fa molt de temps, l'art és un camí a través del qual m'expresso. Com a persona humana busco el camí de la felicitat, com tothom, i a través de l'art he trobat una manera de canalitzar moltes coses. Com a professional, fa vint anys vaig decidir que volia professionalitzar-me com a actor, i en aquest camí, he acabat trobant una faceta com a creador i director dels meus projectes, i també com a pedagog transmetent tot el que he anat rebent com a professional i desenvolupant la meva pròpia metodologia.
- Quan es va adonar que lo seu era actuar, que volia apostar per a la interpretació?
- Quan era petit, a 5è d'EGB, un nen de 8è, va entrar a la classe disfressat de Rei d'Orient, perquè s'acostava Nadal, i el vaig identificar. I vaig pensar "Això es pot fer?", és a dir, que es podia jugar amb això, i em va fascinar la idea. Quan vaig arribar a 8è, vaig representar aquell mateix paper. Vaig tenir la intuïció.
Als 18 anys vaig començar a fer teatre a Manlleu en un taller d'interpretació per a joves, i de seguida vam crear una companyia amb alguns companys. Després vaig entrar en una producció de creació escènica amb en Marc Riera, i amb altres companys i companyes que estaven estudiant a l'Institut del Teatre de Barcelona. Allà em vaig començar a creure que la meva faceta d'actor podia ser una sortida professional, em vaig empoderar.
Ramon Villegas. Foto: Adrià Costa
- A on es va formar com a actor?
- La formació central va ser a un estudi de Barcelona, que ja no existeix i que portava el nom dels seus directors, en Manuel Carlos Lillo i la Txiki Berraondo. La seva formació no estava reglada ni tenia una duració concreta, era un espai d'entrenament. Hi vaig estar tres anys. Abans ja havia fet cursos a l'Institut del Teatre de Vic, al Timbal de Barcelona o al Col·legi del Teatre de Barcelona. També he fet cursos de dansa contemporània i de creació coreogràfica a La Poderosa del Raval de Barcelona.
L'art és un camí a través del qual m'expresso
- La formació és clau?
- Sí, és important. Ara està en auge el fenomen de l'actor natural, que m'encanta, però crec que quan et crida aquesta professió és clau formar-se. Amb tot, és un ofici que és interessant tenir-lo entrenat, i no hi ha res com treballar per adquirir experiència, però és rellevant crear uns fonaments a partir dels quals construir tot lo altre.
- Teatre, cinema, televisió... expliqui'ns la seva trajectòria.
- Vaig començar a fer teatre amb companyies teatrals d'Osona, després vaig entrar a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, i vaig fer una pel·lícula a Madrid de la Lola Flores. A partir d'aquí vaig entrar directe al món audiovisual, a Madrid vaig col·laborar amb diverses sèries, fins i tot a una amb l'Ana Obregón, que va resultar ser un fracàs. Després vaig entrar a la companyia Sociedad Doctor Alonso, en un context de dansa contemporània.
El 2009, amb tres companys més, vam estrenar la primera obra de creació pròpia al Teatre Cirvianum de Torelló, durant el festival Festus, i la companyia Sociedad Doctor Alonso es va posar en contacte amb mi. Amb ells vaig crear l'obra Àcid folklòric, una experiència molt influent amb una companyia referent de creació escènica.
Ara està en auge el fenomen de l'actor natural, que m'encanta, però crec que quan et crida aquesta professió és clau formar-se
- Vostè ha creat i ha dirigit. Amb quina de les dues facetes es queda?
- És molt diferent. Temps enrere t'hauria dit que amb la faceta de creador, però ara que m'he reactivat com a actor, m'he tornat a engrescar a interpretar, i entenc que també és una manera de crear, perquè estàs donant forma a un personatge.
Venim d'una metodologia més aviat rígida a on el director/a tenia una idea preconcebuda de com serà un personatge, i no hi havia massa marge de maniobra. Ara, penso que anem cap a un treball més comunitari, i els directors ens hem tornat més flexibles i hem entès que l'actor és qui interpreta el personatge i li ha de donar tota la veritat possible.
Ramon Villegas. Foto: Adrià Costa
- En quins projectes està treballant actualment?
- Tinc dos projectes. El primer, immediat, és que estic ajudant a en Guillem Roma, que a part de músic també és realitzador, a gravar el nou videoclip de la Sílvia Pérez Cruz. Hi estic ajudant amb el càsting de persones que hi participaran, i també faré de coach.
L'altre projecte, a llarg termini, és la creació i direcció audiovisual d'un curtmetratge documental, Lanka, el qual ja hem començat a rodar, també en Guillem Roma. És la història d'una noia de 15 anys i la relació que ha establert amb la seva euga experimentant amb la doma natural, relacionant-se amb l'animal de manera horitzontal i respectuosa, i arribant més lluny que amb la doma clàssica. És una reflexió de la cultura vertical, del poder, la jerarquia. Serà una producció de quilòmetre zero, a on també participen la càmera manlleuenca Ingrid Ferrer i la Clara Camprubí, documentalista i muntadora osonenca.
L'actor és qui interpreta el personatge i li ha de donar tota la veritat possible
- Vostè posa cara a un personatge de la sèrie diària de Televisió de Catalunya Com si fos ahir. Com és el rodatge d'una sèrie d'aquestes característiques?
- D'entrada som molts actors i moltes actrius, i anem fluctuant. Els horaris de gravació són de dilluns a divendres, generalment de matins, tot i que també hi ha escenes de tarda o de vespre. La planificació és un festival. Per escena es calcula un temps d'enregistrament de 45 minuts. Es fa un capítol diari. També hi ha dues unitats: les d'interiors i les d'exteriors. Normalment, hi ha un mes de marge entre què s'emet i el què es grava.
- Una sèrie diària dona marge a la improvisació?
- No, no hi ha gaire marge a la improvisació. Els actors i les actrius reben els guions unes dues setmanes abans de gravar l'escena.
- Com es prepara vostè un paper?
- Depèn. En una obra de teatre o en una pel·lícula, quan coneixes la història del personatge pots construir des d'un paper més tancat i definit, perquè saps d'on ve i com acaba. En el cas, per exemple, del Com si fos ahir, no és ben bé així, ja que no saps molt bé com es desenvoluparà la trama.
Ramon Villegas durant l'entrevista a la plaça Fra Bernadí de Manlleu. Foto: Adrià Costa
- Imagino que una de les preguntes que més els hi fan és com afronten escenes que poden ser incòmodes, com per exemple, les escenes íntimes.
- En cinema hi ha la figura del coordinador(a) d'intimitat, un assessor que fa de mediador per parlar de com afrontar la situació o per arribar a un acord per posar límits a l'actuació. A la sèrie aquesta figura no hi és, però amb l'Alícia González, l’actriu que interpreta a la meva amant a la ficció, amb qui hem hagut de gravar moltes escenes íntimes, n'hem parlat molt.
En cinema hi ha la figura del coordinador(a) d'intimitat, un assessor que fa de mediador per parlar de com afrontar la situació
- La pandèmia i les crisis econòmiques i socials dels últims anys han deixat tocada la cultura.
- S'ha generat un tap. La pandèmia va frenar alguns projectes que potser haurien tirat endavant, amb l'afegit que durant la Covid vam crear molt, i quan s'ha reactivat tot altra vegada, tinc la sensació que s'ha saturat.
- El debat de la llengua. De quina salut gaudeixen el teatre i el cinema en català?
- Com a creador em ve de gust sentir-me lliure de fer el que em doni la gana, i no vull que em condicioni el fet d'haver de fer alguna cosa en català. Aposto per la llibertat creativa. Un exemple és Alcarràs, que s'ha fet en català perquè passa aquí, a Catalunya. A part, ja estem acostumats a veure pel·lícules internacionals subtitulades, i no passa res! Que es pugui produir en català i que es pugui veure arreu del món, és fantàstic.
La pandèmia va frenar alguns projectes que potser haurien tirat endavant
- Ara que s'ha instal·lat de nou a Manlleu, creu que es mouen coses a Osona en l'àmbit cultural? Creu que hi ha talent?
- Hi ha molt talent. De fet, amb una amiga d'aquí la ciutat, ens hem proposat fer un mapatge dels talents locals, que n'hi ha molts, és espectacular. Em pregunto: Com pot haver-hi tant de talent a Manlleu? Mira que hem tingut anys el teatre tancat... Tinc ganes de fer xarxa i dinamitzar la ciutat culturalment.
El què em preocupa, tot i que també hi tinc molta esperança, és el tema de les produccions culturals a Osona. Seria bo facilitar espais i suport econòmic perquè augmenti la producció a la comarca. Hem de comptar amb l'administració i les institucions, però cada vegada tiro més cap a l'autogestió.
Ramon Villegas. Foto: Adrià Costa
- Deu ser especial tornar als orígens...
- Ara he apostat per instal·lar-me aquí. Soc defensor de la descentralització, i després de viure molts anys a Barcelona tinc la sensació que la gran ciutat està saturada, costa trobar espais. Tinc la sensació que a Osona és més fàcil, i tenir la natura a prop també hi ajuda. Tinc ganes que passin coses aquí, que hi hagi més bullici cultural. Tinc bones sensacions, i si som uns quants que hem decidit tornar als orígens, serà meravellós crear xarxa aquí i fer valdre el talent osonenc.
Tinc ganes de fer xarxa i dinamitzar la ciutat culturalment
- Una reflexió sobre el món de la cultura i l'espectacle.
- L'eterna lluita entre Espectacle/entreteniments versus art. Com a creador i artista ha sigut important per a mi diferenciar entre aquests conceptes, perquè en escènica, la faceta més artística de la creació té una funció de canalitzar quelcom més enllà de l'ego. Quan això es converteix en espectacle/entreteniment, està molt bé, però és un altre rotllo, i potser s'ha de trobar l'equilibri. A vegades es conceben projectes partint de l'entreteniment mentre que la part artística se'n queda al marge...