Qui és José Cañas Torregrosa?
És un dels màxims investigadors de l'Estat en el camp del teatre en l'educació.
Professor d'Expressió Dramàtica Infantil i Juvenil.
Director del Collectiu de Teatre Gianni Rodari de Lucena Còrdova.
Ha donat més de quatre-cents cursos arreu de l'Estat Espanyol i a l'estranger: (Lisboa, Torí, Florència, Nova York...)
Ha realitzat per encàrrec de la Consejeria de Educación y Ciencia de la Junta de Andalucía, el disseny de l'assignatura optativa: "Arte Dramático" del Batxillerat Artístic.
Autor d'una dotzena de llibres
Professor d'Expressió Dramàtica Infantil i Juvenil.
Director del Collectiu de Teatre Gianni Rodari de Lucena Còrdova.
Ha donat més de quatre-cents cursos arreu de l'Estat Espanyol i a l'estranger: (Lisboa, Torí, Florència, Nova York...)
Ha realitzat per encàrrec de la Consejeria de Educación y Ciencia de la Junta de Andalucía, el disseny de l'assignatura optativa: "Arte Dramático" del Batxillerat Artístic.
Autor d'una dotzena de llibres
Actualment participa amb el Ministerio de Educación de Mèxic en un projecte de creativitat en Educació Artística.
També és director-coordinador de la Série de Teatro de la Editorial Everest.
Collabora en diverses televisions i altres mitjans de comunicació, debats i programes especials sobre el tema "TEATRE I EDUCACIÓ", com ara el programa "LOS LIBROS" a 2ª Cadena de TVE, o "EL CLUB DE LAS IDEAS" a Canal Sur.
També és director-coordinador de la Série de Teatro de la Editorial Everest.
Collabora en diverses televisions i altres mitjans de comunicació, debats i programes especials sobre el tema "TEATRE I EDUCACIÓ", com ara el programa "LOS LIBROS" a 2ª Cadena de TVE, o "EL CLUB DE LAS IDEAS" a Canal Sur.
Els artistes prenen la paraula
Els artistes de l'escena aprofiten l'ocasió per recordar al públic fins a quin punt volen que la seva feina contribueixi també a la comprensió i a la pau entre els pobles.
Cada any pren la paraula, en nom de tots, una personalitat que escriu el Missatge Internacional. Aquest any ho fa Sa Altesa, el xeic sultà Bin Mohammed al-Qasimi, membre del Consell Suprem dels Emirats Àrabs. És l'Institut Internacional de Teatre de la UNESCO qui n'encarrega l'escriptura del missatge i també la lectura pel dia 27 de març.
Missatge internacional de Sa Altesa, el xeic sultà Bin Mohammed al-Qasimi
UN RAIG D'ESPERANÇA
Va ser durant els meus primers anys escolars quan va començar la meva fascinació pel teatre, aquell món màgic que m'ha captivat des d'aleshores.
Els inicis van ser modestos, una trobada casual que vaig considerar una activitat extracurricular per enriquir la ment i l'esperit. Però va ser molt més que això, ja que vaig arribar a estar seriosament involucrat com a escriptor, actor i director d'una producció teatral. Recordo que va ser una obra política que va fer enfurismar les autoritats de l'època. Tot va ser embargat i el teatre clausurat davant dels meus propis ulls. Però l'esperit del teatre no va poder ser aixafat pel pes de les botes dels soldats armats. Aquest esperit va buscar refugi i es va allotjar en el més profund de mi, fent-me totalment conscient del que el teatre pot fer en les vides de les nacions, particularment davant d'aquelles que no poden tolerar l'oposició o les diferències d'opinió.
El poder i l'esperit del teatre van romandre profundament en la meva consciència al llarg dels meus anys d'universitat al caire. Àvidament llegia gairebé tot el que s'havia escrit sobre teatre i vaig poder reconèixer l'abast del que es representava als escenaris. Aquesta consciència s'ha aprofundit encara més en els anys següents mentre he tractat de seguir les darreres evolucions del teatre.
Estic llegint sobre el teatre dels ancestrals grecs fins a l'actualitat. He arribat a ser profundament conscient de la màgia interior que el teatre pot exercitar. És així que el teatre arribà als llocs ocults de l'ànima i allibera tresors amagats en les profunditats de l'esperit humà. Això ha enfortit la meva impertorbable fe en el poder del teatre, en el teatre com a instrument d'unificació a través del qual l'home pot difondre amor i pau. El poder del teatre també permet obrir nous canals de diàleg entre diferents races, ètnies, colors i creences. Tot això m'ha ensenyat personalment a acceptar els altres tal com són i ha fet créixer en mi la convicció que, en el bé, la humanitat es pot mantenir unida, mentre que en la maldat la humanitat únicament es pot dividir.
És veritat que la lluita entre el bé i el mal és intrínseca als codis del teatre. Finalment, en canvi, preval el sentit comú, i la natura humana en el seu conjunt s'unirà a tot el que és bo, pur i virtuós.
Les guerres amb què s'ha afligit la humanitat des de temps ancestrals han estat sempre causades per instints malvats que, simplement, no reconeixien la bellesa. El teatre valora la bellesa i hom podria argumentar que cap forma d'art és capaç de captar-la amb més fidelitat que el teatre. El teatre és un receptacle que recull totes les expressions de bellesa, i aquells qui no la valoren no poden valorar la vida.
Teatre és vida. Mai no hi ha hagut un moment com l'actual, en el qual ens incumbeix a tots denunciar les guerres fútils i les diferències doctrinàries que aixequen els seus horrorosos caps en absència d'una consciència real i responsable que les inhibeixi.
Necessitem acabar amb les escenes de violència i matances. Aquestes escenes s'han convertit en fets quotidians, només empitjorats per les abismals diferències existents entre la perversa opulència i l'abjecta pobresa, i per malalties com la sida, que han depredat moltes parts del globus i derrotat esforços per eradicar-les. Aquestes malalties són, juntament amb altres formes de patiment causades per la desertificació i la sequera, calamitats provocades per l'absència d'un autèntic diàleg que segueixi un camí segur per convertir el món en un lloc millor i feliç.
Gent de teatre, és quasi com si ens hagués abatut una tempesta i ens hagués cegat la pols del dubte i la sospita. S'ha eclipsat la nostra visió i les nostres veus estridents són poc audibles quan la divisió intenta mantenir-los allunyats. En realitat, si no fos per la nostra profunda fe al diàleg, tan excepcionalment manifestat per formes d'art com el teatre, hauríem estat escombrats i dividits per una tempesta capaç de voltejar pedres. Hem de fer-hi front, no per destruir-los, sinó per aixecar-nos per sobre de la contaminada atmosfera. Necessitem unir els nostres esforços i dedicar-nos a comunicar el nostre missatge i a establir vincles d'amistat.
Nosaltres som mortals, però el teatre és tan etern com la vida.
