Els arbres del carrer Germana Victòria han estat tallats. Foto: Miquel Vilaró El divendres passat, l’Ajuntament de Tona va decidir tallar una quarantena d’arbres del carrer Germana Victòria, segons han explicat fonts municipals. Es tracta d’un carrer força cèntric i transitat, sobretot perquè hi ha un col·legi. En principi, no està previst replantar-los, al menys a curt termini, a causa del cost elevat.
“El consistori s’ha vist obligat a tallar-los per seguretat”, ha explicat a Osona.com l’alcalde Josep Salom. “Costa prendre decisions d’aquestes, però si hi ha algun accident, llavors la culpa serà nostra”, afegeix.
Els arbres són vells, no són de massa qualitat i estan podrits per dintre, la qual cosa els fa tenir molt poca consistència i es molt fàcil que caiguin amb una ventada. Això ja ha passat en arbres que pateixen el mateix problema en d’altres punts del municipi, com a la plaça de l’Església, on fa pocs dies en va caure un que va estar a punt de xafar un vehicle.
Alguns veïns han lamentat la decisió i han expressat les seves queixes, ja que consideren que és una pèrdua per al municipi i que no tots els arbres estaven en mal estat. Miquel Vilaró, exregidor de Medi Ambient i Urbanisme amb l’anterior govern de Tona Futur, ens ha fet arribar una carta on denúncia la “desaparició” de 98 arbres, que considera “un crim al medi ambient” (des de l’Ajuntament s’insisteix que en són menys, i que en el recompte de Vilaró hi ha inclosos arbres que ja s’havien tallat abans en d’altres indrets o que ja havien caigut). El podeu llegir a sota.
----------------------------------
Denúncia publica: 98 arbres desapareixen a Tona
El divendres passat 4 de maig, va arribar la primavera a Tona i els arbres florits del c. Germana Victòria varen desaparèixer a cops de xerrac. D’aquest vendaval, ens ha quedat un paisatge gris estil carretera d’aquell que convida a passejar quan arriba el bon temps. On hi havia hagut 98 arbres, només resten les decoratives soques devastades per un prominent fenomen meteorològic que ni els experts ens han sabut explicar. Ja se sap que la meteorologia no entén de democràcia, ni de consultes populars, ni de participació ciutadana: quan bufa, bufa per a tots, els que estaven corcats (selecció natural de les espècies) i els que no (danys col·laterals). “Muerto el perro, fuera la rabia”.
La mateixa sort, amb una brisa més subtil, han tingut 134 arbres (ja en van 232!!), repartits pel poble els quals, per mort natural o per descuit, se’ls ha donat sepultura amb la corresponent morterada de ciment estil làpida que recorda que altres temps havien estat mediambientalment millors.
Un arbre urbà com a mínim té cinc utilitats: absorbeix la pol·lució, ens proporciona oxigen, mitiga la contaminació acústica i radiació solar, valoritza el paisatge i fins i tot... hi ha qui en fa llenya. A Tona hi ha ciutadans que hi planten flors al voltant, i nens que hi juguen a sorra. Saben que cinc arbres necessiten 20 anys per absorbir una tona de CO2, i que, els que “el vent s’endugué” feien una bona feina. Davant una adversitat meteorològica, els ajuntaments solen tenir un pla d’emergència per pal·liar certa desgràcia. Aquí no hi ha pla B, doncs no hi ha pressupost. L’atac és la millor defensa: si es tallen tots, els arbres corcats i els arbres sans, no només no cauran, si no que ni tan sols caldrà mantenir. Un crim al medi ambient.
Alguns tenien més de 50 anys i difícilment els tornarem a veure estoicament aguantant el pas del temps, o dels governs. Tots estem de pas, i l’herència que deixarem als nens de Tona, serà el record d’una borrasca de primavera que indiscriminadament va acabar amb un valor d’utilitat publica... de soca-rel.
Miquel Vilaró, ciutadà de Tona
Un arbre va caure fa uns dies a la plaça de l'Església i va estar a punt de xafar un vehicle. Foto: Ajuntament de Tona
