“Em dic Gina, tinc 15 anys, faig quart d’ESO i estic embarassada... Sé que havia de fer servir preservatiu però, en el moment de tenir relacions sexuals, no vaig proposar de fer-lo servir. En Pau té un any més que jo, fa primer de batxillerat. Fa molt de temps que m’agrada i les meves amigues sempre em deien que m’hi llancés. Però sóc massa tímida i mai li havia dit res. Així que les meves amigues van fer la feina per mi. Els hi van dir als seus amics que a mi em molava... i un dia, de cop, em va dir ‘adéu’ pel passadís de l’institut. Somrient. Jo em pensava que em moria i li vaig respondre ‘adéu!’ vermella com un tomàquet. Des de llavors, sempre em saludava.

Una nit ens vam trobar en una festa. Vam començar a parlar. Jo no m’ho podia creure... en Pau parlant amb mi! Em va dir que em convidava a un cubata. Vaig acceptar. Jo no havia begut mai però no li podia dir que no i quedar com una tonta. Ell ja portava un parell de cubates a sobre i estava molt llançat. Em parlava a cau d’orella, em deia que feia temps que es fixava en mi per l’institut. Jo al·lucinava. Em va dir si volia anar a donar un volt amb ell i li vaig dir que si. Vam anar a un lloc apartat, on no hi havia ningú. I em va començar a morrejar. Jo estava flipant! Per fi! No només parlàvem sinó que ens estàvem enrotllant. Quin subidón!

Després d’estar una estona plegats, em va dir que a casa seva no hi havia ningú i em va demanar si volia anar-hi una estona. ‘Què faig? Li dic que sí? No sé ben bé què voldrà si vaig a casa seva, però si li dic que no potser no em dirà mai més res’. L’emoció, el cubata i les hormones van fer que la Gina digués: ‘Està be, vinc una estona, però no puc arribar gaire tard a casa o els meus pares em mataran’.

Quan vam arribar a casa seva, ell va anar molt directe al gra. Jo no sabia què fer. Mai havia estat amb un noi a soles a casa seva. Tret de quatre petons i algun tocament, mai havia fet res més. Sense ni adonar-me’n ja estava sense roba i ell es refregava damunt meu. Per un cantó jo estava contenta i emocionada pel que estava vivint... però també pensava que tot estava anant una mica massa de pressa. De totes maneres, quan ell em va demanar ‘vols fer-ho?’ jo no vaig saber què fer i li vaig dir que sí.

Va ser la meva primera vegada. No em va fer mal ni vaig sagnar. Però estava molt nerviosa i no sabia què fer. Vaig deixar que ell guiés i en poca estona va haver acabat. Jo no vaig sentir gran cosa, tret de l’emoció d’haver perdut la virginitat amb en Pau!

La nit va acabar i vaig tornar a casa. La vida a l’institut va seguir sent emocionant. En Pau em saludava pels passadissos i, de tant en tant, em deia alguna cosa. Alguna vegada ens quedàvem a soles en algun racó i em robava algun petó. Jo estava tan feliç! Uns dies després de la festa em va demanar per anar al cine. Jo vaig acceptar encantada! Tot continuava anant bé...

...però al cap de tres setmanes vaig adonar-me que no m’havia vingut la regla. I de cop vaig pensar: ‘El condó! No en vam fer servir!’. La meva cara va canviar de color. La meva preocupació va anar augmentant a mesura que passaven els dies i la regla no apareixia.

Vaig explicar-li a una amiga i vam anar a la tarda jove del Centre d’Atenció Primària que hi ha al poble. I la prova va confirmar les meves sospites. Estava embarassada... ‘què faig jo ara?’. No em podia creure el que m’estava passant. Només ho havia fet una vegada. Com ho diria a casa? I a en Pau? Si ni tan sols som parella de veritat, encara...”

No importa com acaba la història, podria acabar de moltes maneres. Què creus que farà la Gina... ho dirà als seus pares? Li dirà a en Pau? Tirarà endavant l’embaràs o decidirà avortar? La recolzaran els seus pares? I en Pau, estarà al seu costat?

Aquesta història apareix ja que aquesta setmana ha sortit la notícia que els embarassos han crescut a Catalunya en la població de noies menors d’edat. Són moltes les noies que es troben en la mateixa situació que la Gina. És precisament per evitar tants mals de caps i aquestes conseqüències que no desitgem que és important utilitzar el preservatiu. Però amb la informació no és suficient. S’ha de formar i educar en afectivitat i sexualitat... si no, com prendrem les decisions correctes?

No sé si t’has pogut posar en la pell de la Gina, però veuràs que no ho està passant gens bé. No és una mala noia, ni una esbojarrada... senzillament es va deixar endur per l’emoció i les hormones. Li pot passar a tothom, evidentment. Però com més educació en afectivitat i sexualitat donem i tinguem, prendrem millors decisions. Sobretot perquè dins de l’educació afectiva hi entra l’educació emocional i en habilitats socials i autoestima. Part molt important que va fer que la Gina prengués la decisió que va prendre.