El debat dels pressupostos, es veu sovint com si fos un tràmit parlamentari més. Un document tècnic o una negociació política sense conseqüències. Però els pressupostos són molt més que això, doncs són el motor que permet que un país avanci. Catalunya necessita pressupostos. I Osona també.
Els pressupostos han de ser fruit del diàleg i de l'acord. En una societat plural com la nostra, construir majories per tirar endavant els comptes públics és una mostra de responsabilitat política i de compromís amb el país. Per això el Govern ha estès la mà a diferents forces polítiques per tal d'establir ponts d'acord en benefici de la ciutadania. Quan s'aproven pressupostos no guanya un partit ni un govern: hi guanya el conjunt del país.
El projecte de pressupostos presentat per al 2026 arriba als 49.162 milions d'euros, un increment del 22,8% respecte al 2023. Però aquesta no és només una macro xifra, al darrere hi ha una aposta clara per enfortir les polítiques públiques i impulsar un model basat en el creixement compartit, amb la voluntat de socialitzar la riquesa i reforçar aquelles polítiques que impacten directament en el benestar col·lectiu: les polítiques socials, l'habitatge, l'educació i la sanitat.
Igualment, s'ha fet una aposta clara per la millora de les infraestructures, un element clau per a la competitivitat del país i per a l'equilibri territorial.
A la comarca d'Osona, aquesta aposta es concreta amb 31,1 milions d'euros d'inversió el 2026, amb actuacions que continuaran en els propers anys amb 29,5 milions més d'obligacions plurianuals fins al 2029.
Una de les inversions més destacades és la construcció de la Plataforma PRIMA, un projecte estratègic situat a Gurb destinat a provar i validar tecnologies vinculades a les energies renovables i al nou model energètic. Aquesta iniciativa compta amb 5,8 milions d'euros el 2026, amb previsió de noves inversions els anys següents.
La sanitat també és una prioritat clara. Els pressupostos preveuen 4,3 milions d'euros per a la remodelació i millora de l'Hospital General de Vic, amb actuacions com l'adequació dels quiròfans o millores en diferents espais assistencials del centre.
En l'àmbit de les infraestructures, una altra partida destacada és la destinada a la conservació de carreteres, amb 5,9 milions d'euros per garantir la seguretat i la qualitat de la xarxa viària que connecta els municipis de la comarca i facilita l'activitat econòmica.
També es contemplen actuacions vinculades a la gestió de residus i infraestructures ambientals, com les millores al dipòsit controlat d'Orís o al sistema de transferència i triatge del Consorci d'Osona, reforçant així les polítiques mediambientals i de sostenibilitat.
Aquestes inversions demostren que els pressupostos no són només números en un document. Són decisions que es tradueixen en millors serveis públics, més oportunitats i més capacitat de progrés per al territori.
Sense pressupostos, moltes d'aquestes actuacions quedarien aturades o ajornades. I això vol dir menys capacitat per reforçar la sanitat, menys recursos per a l'educació, menys inversió en infraestructures i menys eines per afrontar els reptes socials i econòmics que tenim al davant.
Osona és una comarca dinàmica, amb una forta activitat econòmica, industrial i agroalimentària, però també amb reptes importants en mobilitat, serveis públics i transició energètica i per afrontar-los caldrà planificació, estabilitat i recursos. Per això, més enllà de les legítimes discrepàncies polítiques, cal una mirada responsable de país. Perquè els pressupostos no són només una votació al Parlament. Són el combustible que permet avançar.
I la pregunta és tan senzilla com rellevant: qui pot estar en contra de tenir pressupostos que permetin millorar la sanitat, reforçar l'educació, invertir en infraestructures i fer progressar comarques com Osona?
Perquè, al cap i a la fi, els pressupostos no són d'un govern. Són del país.
