Any de neu, any de Déu... mentre no vinguin les motos i els cotxes.
La neu ens agrada a nosaltres i agrada a les plantes, als camps llaurats o a l'herba i les flors que aviat començaran a treure el cap. La neu és bona en una terra com la nostra. I fa saó, això ho sabem tots.
Però llavors arriben les motos. Són deu o dotze o quinze. En plena nevada, en lloc d'anar per la pista forestal, com els correspon, entren a fer "trombos" al camp. Amb un soroll ensordidor, semblen canalla deixada anar de la mà de Déu o dels seus pares, i hi organitzen tota mena de competicions i jocs. També hi ha cotxes, que no he vist, però sí que n'he identificat el rastre.
A cap d'ells se li acut de pensar que a sota hi ha un camp sembrat. Que som a l'hivern i que a la primavera se n'ha de fer la collita. Que la neu ho protegeix tot fins que no arriba una roda pesada que s'hi passeja pel damunt. O no hi tenim res, al cervell, o anem amb mala fe, trieu l'opció que us sembli més ajustada en aquest cas.
Se'n van les motos i els cotxes, se'n va la neu. Ja no hi ha camp, hi ha una pista de rally Dakar-Cantoni ben marcada per roderes que demostren que els que han destruït el futur d'uns quants pagesos han fet bé la seva feina d'eliminar el que no els interessava gens i hi han deixat la seva signatura. No sé si per les roderes se'ls ha pogut identificar. Espero que sigui possible... i que a algú li interessi fer-ho.