Ja sé que fa uns quants dies que els Reis d'Orient se'n van anar cap a casa seva, però sabíeu que antigament a Prats de Lluçanès els Reis d'Orient no eren Reis sinó Reines? Vaig haver de fer un recopilatori de cavalcades de Reis per a la meva feina radiofònica, i em vaig quedar amb algunes dades curioses que m'agradaria compartir amb vosaltres. Per exemple, aquesta de Prats:

Segur que allà ja ho saben, però, segons el Costumari Català d'en Joan Amades, "cap al tard de la tarda de la vigília (de Reis), eixien dones vestides de manera extravagant que feien el paper de reines." Es veu que els nens i nenes els demanaven coses i, continua Amades, "elles recomanaven als nens que fossin bons minyons i els prometien atendre llurs desigs i portar-los força coses. Parlaven també amb veu estrafeta a fi de no ésser conegudes". Tenint en compte que Amades sempre descriu tradicions com a màxim del segle XIX i començaments del XX, penso que això devia ser escandalosament feminista avant la lettre.

D'anècdotes i cavalcades singulars, també em vaig quedar amb la de Queralbs, on els nens i les nenes pugen amb el cremallera a Núria a rebre uns Reis esquiadors que baixen de la muntanya amb patges, llums i tota la pompa, per anar després cap al poble en un vagó històric que només s'utilitza en les grans ocasions. Als Reis de Núria-Queralbs els toca fer una mena de triatló on primer s'esquia i després es practica el noble esport de la carrossa.

Això de les cavalcades singulars (com la cavalcada aromàtica de Taradell, en tot un altre sentit) donaria per escriure un llibre (potser m'hi posi un dia) però de moment m'he quedat amb les ganes d'explicar-vos el que en vaig aprendre de per aquí.

Ah, per cert, a Cantoni, els Reis arriben de la muntanya pel camí ral que du a Olot, aquest any amb lluentons i mantells sobre el blanc de la neu. Més màgic i bonic, impossible.

Però ara s'han acabat els somnis. Que el mes de gener és dur però per sort ja en som a les acaballes. Ànims, que ja tenim a tocar la Candelera!