Malgrat el desastrós funcionament de Rodalies des de fa quaranta anys, hi ha qui encara aconsegueix arribar, una hora o altra, a la feina. A desgrat del caos ferroviari de les darreres setmanes, el país aguanta. Malgrat l'ofec financer provocat per la rancúnia i la mala fe dels successius governs espanyols, Catalunya encara respira. Malgrat els talls i la congestió permanent a l'AP-7, els camions de mercaderies i els cotxes dels treballadors encara van amunt i avall. Tot i que el finançament de la sanitat es calcula a partir d'una població "ajustada" en què un de cada set catalans és com si estigués fent barretines a Olot, encara, de tant en tant, podem anar al metge.

Ni l'intent de genocidi cultural del règim franquista, ni la LOAPA -amb el vot entusiasta de Felipe González-, ni les polítiques centralitzadores de l'Aznar, ni els incompliments de Zapatero, ni la sentència contra l'Estatut van aconseguir acabar amb Catalunya com a nació. En Rajoy va redoblar esforços prorrogant un llargament caducat sistema de finançament autonòmic, on la singularitat catalana consistia a pagar i callar; van enviar el senyor Ignacio Wert a intentar castellanitzar els nens catalans; van atonyinar amb porres els qui volien exercir el dret d'autodeterminació; van suspendre l'autonomia en virtut del cent-cinquantè constitucional article; fa vuit anys que persegueixen judicialment tots els que han aixecat la mà o la veu; i, tanmateix, Catalunya encara no és morta del tot.

Caldrà, doncs, optar pel suïcidi. Que siguin els mateixos catalans els que claudiquin en la seva voluntat de mantenir un país culte, avançat, modern i amb llengua pròpia. I es pot aconseguir en menys d'una generació si prospera la proposta del govern de Salvador Illa de reduir les classes de ciències a batxillerat a vuit hores setmanals. Fa vint anys eren divuit hores, ara en són dotze, el curs vinent podrien ser-ne vuit. Així, tenint en compte que a la resta de comunitats autònomes n'hi dediquen vint cada setmana, que competeixen per una plaça universitària amb les mateixes proves d'accés, i que el sistema de districte universitari únic permet als estudiants de tot Espanya matricular-se a universitats catalanes, el resultat està cantat: aviat la immensa majoria de metges, enginyers, arquitectes, biòlegs, investigadors i físics del país seran castellanoparlants. Als joves catalans, els treballs de recerca que hauran hagut de fer per completar el seu batxillerat no els estalviarà haver-se de guanyar la vida repartint pizzes, servint cerveses o transportant les maletes dels turistes. I ni això no podran fer en català.

Per molt menys, els francesos haurien fet una revolució i ho haurien cremat tot. Aquí, encara votem els suïcides.