He trobat un parent llunyà. Bé, m'ha trobat ell a mi perquè va llegir el meu nom sencer en un dels meus llibres. Compartim segon cognom, Oliu. I el seu avi va néixer a Cantoni. Com que tinc l'arbre genealògic Oliu més o menys fet, vaig trobar-ne la connexió de seguida: els nostres avis eren cosins. Però el seu besavi va marxar de casa perquè el meu besavi n'era l'hereu i, per tant, no hi havia res a discutir: l'herència (una casa de poble, algunes gallines, una vaca i un tros de terra) era dels Oliu que han constituït la meva branca, fins a la meva mare.

Tot plegat em fa pensar, un cop més, en la proverbial riquesa catalana, que fins fa poc se sustentava bàsicament en la injustícia i el patiment de les persones que no eren les escollides. D'una banda, els fadristerns: si no eres l'hereu, havies de marxar i, com es diu ara, buscar-te la vida (com el besavi del meu parent llunyà). Era important que la riquesa o tot el que tingués un valor, quedés en mans de l'hereu, que s'ocupava que res no sortís de casa; que més aviat, s'acumulés.

D'altra banda, les dones. Bé, això com sempre: la dona, fins ben entrat el segle XX, va ser objecte d'intercanvi, almenys a la muntanya. Ves a saber a canvi de quines propietats es feia casar una dona amb algú. I llavors ella servia per treballar i per parir (per parir més mans per treballar, s'entén). Quan una dona es traslladava a casa del marit, la seva família deixava d'existir, i ella passava a formar part del tot de la del marit (Quantes llàgrimes no devien vessar en secret cada nit aquelles pobres dones!). Per entendre'ns, la família de la meva àvia, que era d'una casa de pagès i tenia quinze germans, qui sap on para. En canvi, la meva mare tenia una relació molt estreta amb els seus cosins Oliu, els de la part del meu avi.

Els temps han canviat, per sort, almenys al primer món, per molta muntanya que hi hagi. I fa il·lusió recuperar parents encara que siguin tan llunyans com aquest net de cosí. Per cert, que parin l'orella els que són d'Osona i es diuen de cognom Peroliu o simplement Liu, perquè tots venim del mateix lloc. Es veu que el temps no només ens canvia a nosaltres, sinó que també modifica els nostres cognoms.