Des de fa un temps, les microcredencials s'han convertit en un tema d'interès en l'àmbit empresarial i universitari. Van començar a prendre rellevància arran de la recomanació que va adoptar el Consell de la Unió Europea el 16 de juny de 2022, que proposava un enfocament europeu per a les microcredencials orientat a l'aprenentatge permanent i l'ocupabilitat. Tot i això, encara existeix un cert desconeixement sobre què són, exactament, un aspecte que voldria ajudar a aclarir en aquest article. Comencem pel principi.
Què és una microcredencial? Podríem definir-la com una formació breu dissenyada per atendre les necessitats de les persones que volen adquirir competències específiques o actualitzar els seus coneixements de manera ràpida. Aquestes característiques fan que el seu disseny tingui molt en compte les necessitats del mercat laboral, tant per a nous professionals com per als que ja treballen. Per aquesta raó, sovint es desenvolupen en col·laboració amb les empreses del territori i contribueixen de manera significativa a l'ocupació, sigui per facilitar l'accés al mercat laboral o per afavorir-hi la permanència.
Com a novetat, tenen reconeixement digital, són acumulables amb altres formacions i homologables entre els països de la Unió Europea, cosa que els proporciona un avantatge notable per a la mobilitat laboral al continent. De fet, les microcredencials són certificacions digitals que acrediten l'adquisició d'una competència professional, i es poden compartir amb ocupadors i centres de formació. Permeten adquirir o actualitzar perfils professionals de futur (reskilling i upskilling) i afrontar els reptes professionals actuals i futurs.
Les universitats participen activament en aquesta nova opció formativa, tot reconeixent la formació continuada com una funció pròpia. Així queda recollit en la Llei orgànica 2/2023 del Sistema Universitari (LOSU), que estableix el paper de les universitats en aquest sentit i assenyala que "la formació al llarg de la vida podrà desenvolupar-se mitjançant diverses modalitats d'ensenyament, incloses les microcredencials, els micromòduls i altres programes de curta durada".
Malgrat ser estudis que ofereixen les universitats, per cursar una microcredencial no és necessari un títol universitari, fet que permet arribar a un públic ampli que no compleixi aquest requisit acadèmic. Són formacions de curta durada, d'entre 3 i 14 crèdits ECTS, és a dir, entre 75 i 350 hores de contacte directe i de treball personal. Si es té en compte que un curs universitari equival a 60 crèdits ECTS i té una durada aproximada de 9 mesos, una microcredencial suposaria entre 5 i 23 setmanes de dedicació completa. No obstant això, una característica important d'aquestes formacions és la flexibilitat, ja que es poden cursar en format virtual, presencial o híbrid.
En definitiva, les microcredencials són certificacions de coneixements i habilitats orientades a facilitar el progrés laboral, l'ocupabilitat i la millora de les competències professionals de les persones que les cursen. Probablement, l'element més important perquè siguin realment útils és l'acord entre les empreses, els gestors d'ocupació de les administracions públiques i les universitats a l'hora de dissenyar-les i impartir-les. La detecció de les necessitats per part de les empreses i administracions, combinada amb la resposta formativa de les universitats, hauria de permetre donar resposta a les exigències d'adaptació a un entorn laboral altament canviant i, alhora, formar professionals en allò que és essencial per a la nostra societat.
