La Júlia Molero es dedica a la gestió forestal. D'una banda, és autònoma i va agafant petites feines pel seu compte, mentre que de l'altra, treballa a mitja jornada per a una empresa de treballs forestals fent serveis en zones urbanes, per exemple, fent gestió de l'arbrat i la jardineria de la via pública. La seva jornada laboral comença a trenc d'alba, pels volts de les set del matí, quan carreguen els cotxes amb totes les eines que necessitaran. Un cop acabada aquesta tasca, es dirigeixen al lloc on aquell dia duran a terme els treballs: "Ens movem molt i no estem gaires dies seguits en un mateix punt", explica. Els seus clients són tant del sector públic com el privat, per exemple, ajuntaments, constructores, els parcs naturals de la Diputació o particulars.
Qui també es dedica a aquest sector és la Laia Vernet: treballa a una empresa del Montseny que fa aprofitament forestal. "Estem al bosc i tallem sobretot els arbres morts", explica. D'aquests arbres en fan fusta, que venen a la serradora, "i d'aquí es paguen els sous", detalla. Al mateix temps, apunta que també fan feines per a particulars i, una part del temps, la dediquen a "arbres difícils", és a dir, exemplars que han caigut cap a una casa, que estan al costat de línies d'electricitat, exemplars molt grans o que poden estar podrits, entre altres.
L'hora de començar el jornal depèn força de l'època de l'any -per exemple, a l'estiu s'hi posen abans per evitar els pics de calor i aprofitar hores de llum-. De bon matí arriben a la nau de l'empresa "i carreguem els trastos al cotxe". Seguidament, es desplacen al lloc on han de fer el servei, encara que la Laia detalla que normalment es mouen entre Espinelves i Viladrau "perquè hi ha moltes hectàrees de bosc".
Les dues noies es van conèixer fent el curs de formació forestal subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), i recorden que, de la quinzena d'alumnes, excepte elles dues, la resta eren nois. Tot i treballar en un sector molt masculinitzat, tant la Júlia com la Laia remarquen que a les empreses on treballen actualment han tingut molt bona acollida i han apostat per elles "cegament". També apunten que hi ha poques dones que es dediquin a la gestió forestal: "Pas a pas trencarem estereotips".
Principis complicats: "Tot eren negatives"
Tant la Júlia com la Laia van introduir-se al sector com a autònomes, dedicant moltes hores a "picar portes" sovint sense resposta. "Al principi tot eren negatives", explica la Júlia, i admet que "no sé fins a quin punt és que és difícil d'entrar en aquest sector o que un company noi rep més sis". "Moltes vegades el problema l'he tingut jo amb el famós síndrome de l'impostor i em qüestionava fins a quin punt em veia capacitada per fer un treball concret o per anar a demanar feina", reflexiona.
Reculant als seus inicis, la Laia també recorda que quan va començar com a autònoma "em va costar moltíssim trobar feina": "Va haver-hi persones que em van dir que no sense donar-me cap explicació, i després, per l'esquena argumentaven que la negativa era perquè era una dona", narra. En aquests inicis complicats, li va sortir l'oportunitat de fer de jardinera "i m'hi vaig enganxar". Uns mesos més tard, li va sorgir l'opció d'entrar a la Companyia Forestal del Montseny -el seu lloc de feina actual- i s'hi va llançar de cap: "M'han acollit molt bé", manifesta.
- La Júlia es dedica a la gestió forestal.
- Cedida
Amb tot, la Laia coincideix amb la Júlia i recorda que, al principi, també va tenir la síndrome de l'impostor: "A vegades em qüestionava si seria capaç de fer certes tasques només pel fet de ser una noia". Tot i això, creu que també té a veure amb el fet que és un sector tradicionalment molt masculinitzat i amb poca presència de la dona. En aquesta línia, insisteix que "encara ara a vegades dubto de mi mateixa".
"A Catalunya, al sector forestal, hi falta gent per treballar", coincideixen les dues noies. "Moltes persones que m'han donat l'oportunitat de treballar ha estat perquè o bé ja em coneixien o per recomanació", continua la Júlia, afegint que "a on més limitacions he vist pel fet de ser dona és a l'hora d'anar a tractar amb clients. Si hi vas amb un company home, es dirigeixen a ell", exclama resignada. Per la seva banda, la Laia se suma a aquesta idea, que "no passa només a la feina" i posa exemples de micromasclismes viscuts: "Molts cops, quan he anat a la ferreteria a buscar material per mi, però acompanyada d'un noi, li responien a ell", diu amb incredulitat.
- La Laia Vernet es dedica a l`aprofitament forestal.
- Cedida
"Sovint has de demostrar més que un company home"
En el seu dia a dia, les dues noies traginen amunt i avall eines robustes i pesants imprescindibles per desenvolupar la seva feina. En els seus llocs de feina actuals, no recorden situacions de discriminació per part de companys pel sol fet de ser dones i pressuposar, per exemple, que no tenen prou força per aixecar una motoserra o utilitzar-la durant una llarga estona. Ans al contrari, remarquen que han tingut "molt bona acollida" a les respectives companyies, on s'han convertit en les primeres dones a treballar-hi.
Amb tot, en feines passades sí que s'han trobat amb situacions incòmodes: "A vegades costa diferenciar si et volen ajudar perquè som un equip o perquè et veuen físicament inferior", insisteix la Laia, i afegeix que "sovint has de demostrar més que ells".
"Aquesta feina m'ha canviat molt la mirada"
La Júlia i la Laia es van conèixer fent el curs de formació forestal, subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). De la quinzena d'alumnes, excepte elles dues, la resta eren nois. Però, que les va empènyer a escollir-lo?
"Tenia un interès creixent per les plantes i els animals, i volia començar a estar més a l'aire lliure i amb contacte amb la natura", explica la Júlia, que abans de dedicar-se a la gestió forestal era conservadora i restauradora de patrimoni.
"A vegades costa diferenciar si et volen ajudar perquè som un equip o perquè et veuen físicament inferior"
Per la seva banda, la Laia diu que "sempre m'he sentit connectada a la natura", i detalla que durant un temps va viure en una casa a la muntanya, on es feien la llenya i havia après algunes nocions per utilitzar la motoserra. Un cop acabat el curs del SOC, "va sortir tot molt orgànic", diuen ambdues, i van apostar per intentar fer-se un lloc al sector forestal.
Entre les coses que més els agrada de la seva feina hi ha, per descomptat, el sentiment de llibertat que els transmet estar a l'aire lliure, però també l'exigència física i la sensació d'esgotament en acabar la jornada. "Aquesta feina m'ha canviat molt la mirada, ara passejo per un poble, una ciutat o un bosc i veig els arbres, em fixo com creixen o com els han podat", afegeix la Júlia.
"Cada vegada hi ha més noies interessades en el món rural"
Sobre el futur de la dona en un sector tan masculinitzat com és el de la gestió forestal, creuen que a poc a poc hi haurà canvis, encara que "són processos lents". "Són molts segles de patriarcat i posar fi a això és lent, però cada vegada hi ha més noies interessades en el món rural", manifesta la Laia.
"A vegades em qüestionava si seria capaç de fer certes tasques només pel fet de ser una noia"
"Pas a pas trencarem estereotips i hi haurà més dones que es plantejaran fer aquesta feina", afegeix la Júlia. Al mateix temps, totes dues coincideixen a dir que "no hi ha referents femenins" i, precisament, donar veu a les que s'hi dediquen pot ajudar a construir figures de referència: "Si et veuen, dones la possibilitat d'obrir la mirada".
A les futures generacions de nenes i noies que estimen la natura i tenen interès a entrar dins del sector, els dirien que "no hi ha d'haver res que els impedeixi fer el que volen fer" i que "intentin no posar-se límits, que tot està bé i que siguin elles mateixes".
