La pandèmia ha posat de nou en relleu la importància de la recerca per a la nostra societat. Aquesta s’ha manifestat de diverses maneres. Primer, en l’obtenció d’instruments diagnòstics per detectar la presència de la malaltia de forma fiable. Després, per poder detectar la seva evolució i prendre les mesures corresponents. Més tard, per trobar medicaments nous o antics per tractar-la. Finalment, pel desenvolupament de les vacunes adequades per prevenir els contagis i frenar la seva expansió. Òbviament, la gran part d’aquestes fites no podrien progressar sense l’existència d’un teixit industrial que permetés la producció massiva de tot allò necessari per fer-les possibles. Però no confonguem recerca amb tecnologia. Encara que la relació entre ambdues és estreta, hi ha un element essencial de diferència: la recerca descobreix mentre que la tecnologia pot ajudar a millorar-la i permet aplicar les seves troballes. És clar que la tecnologia no seria possible sense els avenços científics, però també és cert que els descobriments tecnològics faciliten el progrés científic.
És obvi, en qualsevol cas, que l’actual crisi pandèmica ha comportat que la societat girés la seva mirada cap a la ciència en la cerca de solucions a la greu amenaça que tenia a sobre. I, com sempre succeeix en aquest món actual esclau de la immediatesa, es volia una solució ràpida a una situació desconeguda. Afortunadament, el coneixement acumulat i la important inversió econòmica va fer possible l’aparició ràpida de les primeres vacunes amb elevada eficàcia i baixa toxicitat que ha permès reduir dràsticament la mortalitat causada per la pandèmia, així com la transmissió del coronavirus. Avui està clara la seva eficàcia més enllà d’una baixa freqüència d’infeccions en persones vacunades i la presència de reaccions adverses en un nombre molt baix de vacunats. Cal recordar que en biologia, i també en medicina, ni sempre ni mai és un principi inalienable. De fet, ambdues són ciències basades en la probabilitat i era esperable que algunes de les persones vacunades no estiguessin protegides i d’altres tinguessin efectes indesitjables. Ignorar aquesta possibilitat és desconèixer com funciona la ciència.
Tot plegat ha que fet que la societat, més enllà del sector negacionista de la causa vírica de la malaltia i de la utilització de les vacunes, hagi entès la importància de la recerca per mantenir la seva salut. Òbviament, això no hauria de ser notícia. El desenvolupament de la medicina científica en el segle XIX comportà el descobriment de la causa de la majoria de les malalties, l’aparició de les vacunes i dels antibiòtics, els avenços de la cirurgia i de la farmacologia i el desenvolupament de la salut pública. Tot plegat va suposar una millora substancial de l’estat sanitari de la població mundial i un augment sostingut de l’esperança de vida. Aquesta última, naturalment, millorà també per les millors condicions de vida, especialment l’alimentació, les condiciones de treball i l’habitatge. Cal recordar però la important relació entre pobresa i malaltia, com va fer evident l’economista Amartya Sen ja fa algunes dècades: com més pobres, més malalts. En qualsevol cas, es troba fora de dubte la importància de la recerca biomèdica en la salut de la població. De fet, la importància de qualsevol tipus de recerca, sigui bàsica o aplicada, i de la tecnologia que se’n deriva. En la pandèmia actual hem vist com els països líders en recerca eren capaços d’afrontar millor la pandèmia. No ha estat aplicable al nostre.
Quan en uns mesos la Covid-19 esdevingui un record i un motiu de conversa a la sobretaula, seguirà la nostra societat considerant la recerca com una prioritat essencial en la inversió de recursos i en la seva presència als pressupostos del Govern? Estarem disposats a treure’ls d’altres partides per posar-los als projectes de recerca? I ho escric perquè hem de ser conscients que els recursos no són il·limitats, i els que s’apliquen a una partida es deixen d’aplicar a una altra. Hem de creure que, allò que de vegades anomenem pomposament innovació, només serà possible si el nostre país és capaç de generar les suficients evidències científiques que permetin la millora de la competitivitat a través de la transferència de coneixement. Si no és així, seguirem depenent dels països que sí que ho fan, alguns des de fa segles. Però potser les coses estan començar a canviar. La creació d’una conselleria específica per a la recerca al nou Govern català és un bon pas en aquesta direcció.
El passat 9 de juliol, la consellera de Recerca i Universitat inaugurà els nous espais del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC a l’edifici de Can Baumann. Aquest centre, que té prop de cinquanta recercadors de deu països diferents i està dirigit pel Dr. Sergio Ponsá, treballa des de fa anys en permetre la sostenibilitat i l’economia circular. Participa en diversos projectes europeus i té nombrosos convenis de col·laboració amb empreses del nostre territori per resoldre problemes que poden causar compromisos mediambientals. BETA lidera Fertimanure un projecte europeu amb participació de vint-i-una institucions europees destinat a convertir les dejeccions ramaderes, com els purins, en biofertilitzants que pugui ser emprats en l’agricultura. Si té èxit, això suposaria la resolució d’un greu problema que amenaça una part important de l’economia del nostre territori. Podria crear una tecnologia que permetés que cada explotació ramadera tractés els seus residus per convertir-los en substàncies aprofitables. I aquest és només un exemple dels múltiples projectes en què treballen. És una mostra important de com la recerca pot resoldre importants amenaces per l’economia de les nostres comarques.
Un altre cas: La UVic-UCC treballa en els darrers mesos en la creació de l’Institut de Recerca d’Innovació i Salut (IRIS). A l’IRIS participen, en primera instància, la UVic-UCC, el Consorci Hospitalari de Vic, la Fundació Universitària Balmes, la Fundació Althaia, la Fundació Universitària del Bages i l’Institut Català de la Salut. És un gran esforç per coordinar i potenciar la recerca biomèdica de les institucions del nostre territori, que ha de permetre una important contribució en aquest àmbit i unes millores indubtables en l’atenció en els centres sanitaris de les noves comarques. El proper gener començarà les seves activitats.
El Centre Tecnològic BETA i l’IRIS són només dos exemples de com la recerca pot ajudar a la millora de l’economia, el medi ambient i la salut de les nostres comarques. La seva existència dependrà de tenir els recursos clau per treballar en l’adequada direcció. Creiem que la recerca és un element central en el desenvolupament d’un país com el nostre, sense recursos naturals importants, que històricament va trobar en el comerç i la indústria el seu desenvolupament econòmic. En el segle XXI és clar que la recerca i la innovació subseqüent han de permetre una readaptació econòmica que ha de contribuir al manteniment del nostre lideratge econòmic.
Sí, el reconeixement de la importància de la recerca no ha de ser una moda passatgera i circumstancial. Ha d’esdevenir un element central de la societat catalana actual i futura. És un repte social que hem d’entomar sense dilació i sense dubtes.
És obvi, en qualsevol cas, que l’actual crisi pandèmica ha comportat que la societat girés la seva mirada cap a la ciència en la cerca de solucions a la greu amenaça que tenia a sobre. I, com sempre succeeix en aquest món actual esclau de la immediatesa, es volia una solució ràpida a una situació desconeguda. Afortunadament, el coneixement acumulat i la important inversió econòmica va fer possible l’aparició ràpida de les primeres vacunes amb elevada eficàcia i baixa toxicitat que ha permès reduir dràsticament la mortalitat causada per la pandèmia, així com la transmissió del coronavirus. Avui està clara la seva eficàcia més enllà d’una baixa freqüència d’infeccions en persones vacunades i la presència de reaccions adverses en un nombre molt baix de vacunats. Cal recordar que en biologia, i també en medicina, ni sempre ni mai és un principi inalienable. De fet, ambdues són ciències basades en la probabilitat i era esperable que algunes de les persones vacunades no estiguessin protegides i d’altres tinguessin efectes indesitjables. Ignorar aquesta possibilitat és desconèixer com funciona la ciència.
Tot plegat ha que fet que la societat, més enllà del sector negacionista de la causa vírica de la malaltia i de la utilització de les vacunes, hagi entès la importància de la recerca per mantenir la seva salut. Òbviament, això no hauria de ser notícia. El desenvolupament de la medicina científica en el segle XIX comportà el descobriment de la causa de la majoria de les malalties, l’aparició de les vacunes i dels antibiòtics, els avenços de la cirurgia i de la farmacologia i el desenvolupament de la salut pública. Tot plegat va suposar una millora substancial de l’estat sanitari de la població mundial i un augment sostingut de l’esperança de vida. Aquesta última, naturalment, millorà també per les millors condicions de vida, especialment l’alimentació, les condiciones de treball i l’habitatge. Cal recordar però la important relació entre pobresa i malaltia, com va fer evident l’economista Amartya Sen ja fa algunes dècades: com més pobres, més malalts. En qualsevol cas, es troba fora de dubte la importància de la recerca biomèdica en la salut de la població. De fet, la importància de qualsevol tipus de recerca, sigui bàsica o aplicada, i de la tecnologia que se’n deriva. En la pandèmia actual hem vist com els països líders en recerca eren capaços d’afrontar millor la pandèmia. No ha estat aplicable al nostre.
Quan en uns mesos la Covid-19 esdevingui un record i un motiu de conversa a la sobretaula, seguirà la nostra societat considerant la recerca com una prioritat essencial en la inversió de recursos i en la seva presència als pressupostos del Govern? Estarem disposats a treure’ls d’altres partides per posar-los als projectes de recerca? I ho escric perquè hem de ser conscients que els recursos no són il·limitats, i els que s’apliquen a una partida es deixen d’aplicar a una altra. Hem de creure que, allò que de vegades anomenem pomposament innovació, només serà possible si el nostre país és capaç de generar les suficients evidències científiques que permetin la millora de la competitivitat a través de la transferència de coneixement. Si no és així, seguirem depenent dels països que sí que ho fan, alguns des de fa segles. Però potser les coses estan començar a canviar. La creació d’una conselleria específica per a la recerca al nou Govern català és un bon pas en aquesta direcció.
El passat 9 de juliol, la consellera de Recerca i Universitat inaugurà els nous espais del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC a l’edifici de Can Baumann. Aquest centre, que té prop de cinquanta recercadors de deu països diferents i està dirigit pel Dr. Sergio Ponsá, treballa des de fa anys en permetre la sostenibilitat i l’economia circular. Participa en diversos projectes europeus i té nombrosos convenis de col·laboració amb empreses del nostre territori per resoldre problemes que poden causar compromisos mediambientals. BETA lidera Fertimanure un projecte europeu amb participació de vint-i-una institucions europees destinat a convertir les dejeccions ramaderes, com els purins, en biofertilitzants que pugui ser emprats en l’agricultura. Si té èxit, això suposaria la resolució d’un greu problema que amenaça una part important de l’economia del nostre territori. Podria crear una tecnologia que permetés que cada explotació ramadera tractés els seus residus per convertir-los en substàncies aprofitables. I aquest és només un exemple dels múltiples projectes en què treballen. És una mostra important de com la recerca pot resoldre importants amenaces per l’economia de les nostres comarques.
Un altre cas: La UVic-UCC treballa en els darrers mesos en la creació de l’Institut de Recerca d’Innovació i Salut (IRIS). A l’IRIS participen, en primera instància, la UVic-UCC, el Consorci Hospitalari de Vic, la Fundació Universitària Balmes, la Fundació Althaia, la Fundació Universitària del Bages i l’Institut Català de la Salut. És un gran esforç per coordinar i potenciar la recerca biomèdica de les institucions del nostre territori, que ha de permetre una important contribució en aquest àmbit i unes millores indubtables en l’atenció en els centres sanitaris de les noves comarques. El proper gener començarà les seves activitats.
El Centre Tecnològic BETA i l’IRIS són només dos exemples de com la recerca pot ajudar a la millora de l’economia, el medi ambient i la salut de les nostres comarques. La seva existència dependrà de tenir els recursos clau per treballar en l’adequada direcció. Creiem que la recerca és un element central en el desenvolupament d’un país com el nostre, sense recursos naturals importants, que històricament va trobar en el comerç i la indústria el seu desenvolupament econòmic. En el segle XXI és clar que la recerca i la innovació subseqüent han de permetre una readaptació econòmica que ha de contribuir al manteniment del nostre lideratge econòmic.
Sí, el reconeixement de la importància de la recerca no ha de ser una moda passatgera i circumstancial. Ha d’esdevenir un element central de la societat catalana actual i futura. És un repte social que hem d’entomar sense dilació i sense dubtes.