El projecte de remodelació de l’emblemàtica Rambla que comportarà la desaparició d’un bon grapat d’arbres adults pot semblar insignificant i passar desapercebuda, però cal recordar que a la plana de Vic la suma de nombroses actuacions semblants practicades durant anys han configurat un paisatge desfigurat i amb una important carència d’arbres molt allunyat de les referències històriques i dites populars que dibuixaven una plana coberta per una densa arboreda. El llarg recorregut que es deia podia fer un esquirol saltant de branca en branca travessant el territori ha quedat mutilat tant pel creixement urbà, industrial i viari  com pel desenvolupament d’una pagesia matussera i també per l’actuació innecessària  de depredadors amb xerrac mancats de la més mínima sensibilitat mediambiental.

En la decebedora cimera de París sobre el canvi climàtic es va posar de manifest que a més d’incidir decididament en la reducció d’emissions contaminants cal protegir i mimar a l’arbre, l’únic aliat que pot donar un cop de mà, posant fre a la desforestació i repoblant els territoris que l’han patida.

Que en aquestes alçades, amb episodis d’emergència ambiental en molts indrets del planeta, s’hagin de recordar les virtuts i beneficis que aporta l’arbre resulta penós. A pesar de l’educació rebuda al respecte sembla que no s’hagi entès res i qualsevol argument convida a reduir-ne exemplars, sobretot adults, o a practicar podes agressives mancades de qualsevol sensibilitat o criteri tècnic.    

No tots els ulls miren l’arbre de la mateixa manera. La diversitat va des de la indiferència, la nosa, un recurs natural i productiu que genera beneficis i també aquells, malauradament minoritaris, que el visualitzen i el gaudeixen per tot allò que representa per la vida del planeta.      
                                                                                                                                                                                        Sobretot a Osona, però també a comarques veïnes, la gestió que ha comportat pèrdua innecessària o exagerada d’exemplars feta en voreres de camins, conreus, recs, vies de circulació, zones destinades a pastura o a donar sortida al purí sobrant, ha estat nefasta.  Així,  els espais a repoblar amb arbres o arbusts són infinits i hauria de ser tasca de les inoperants conselleria i regidories de medi ambient fer-ne inventari i alhora vetllar i revisar tota gestió que suposi retrocés d’aquest patrimoni de salut i vida.

El país presenta escenaris paradoxalment diferents. D’una banda, grans zones boscoses on la gestió pot ser correcta, deficient o inexistent i d’altres de deficitàries i empobrides. D’aquestes últimes, la plana de Vic podria ser un indret ideal per aplicar un pla pilot de recuperació on fileres d’arbres envoltessin els espais abans citats i d’altres adients, augmentant així el seu valor paisatgístic i mediambiental.

Tan debò aquest incipient moviment de protesta a la tala i alhora d’estima als arbres de la Rambla s’estengui a tots aquells punts on sigui possible la seva presència.      

Fora bo que l’Ajuntament revisés el projecte abans d’executar-lo i millorar així la desafortunada gestió mediambiental que du a terme, entre d’altres, el lamentable estat del Méder, l’inexistent bosc de ribera en el seu tram urbà, el camí arranjat i destinat a passejar vora el riu, però que quan augmenta el cabdal d’aigua la inversió feta tira riera avall, veure funcionar punts de rec quan plou o regar la gespa urbana en èpoques de sequera.

Ignoro si els arbres condemnats a desaparèixer pateixen alguna malaltia terminal que seria una causa òbvia per a la seva reposició a mesura que s’anés produint el seu defalliment, però caldria sempre mantenir o augmentar el nombre d’exemplars existents, ja que si amb la remodelació es resta espai al trànsit rodat, la seva cabuda hauria d’estar més que garantida.

Vic, una ciutat que pretén ser verda, lliure de pol·lució i amable amb el vianant, no pot oblidar l’arbre, company silenciós de la traumàtica evolució humana incapaç de fer-nos el més mínim retret tot i la indiferència i menyspreu rebut.