"Si sento excitació o atracció per algú que no sigui la meva parella, vol dir que la meva relació no va bé?". Aquesta és una pregunta que em fa més d'una persona a consulta o en converses fora del despatx. I la resposta és senzilla: No, no vol dir que la relació vagi malament. Vol dir que es tenen ulls per veure el que ens envolta.

Sota el mite de l'amor romàntic ens han volgut fer creure que, quan tenim parella, la resta del món desapareix i que, si és amor de veritat, no ens fixarem en ningú més ni cap altra persona, que no sigui la nostra parella, tindrà la capacitat d'excitar-nos. I això no funciona ben bé així.

És clar que hi pot haver persones que no es fixen en qui tenen al seu voltant quan tenen parella però pot arribar un moment, tard o d'hora, en què aparegui algú que els hi cridi l'atenció, algú que encengui quelcom dins seu... i no passa res, és completament normal. Això sí, hem de diferenciar entre:
- El que sentim
- El que estem disposats a fer

Hi ha qui sent això per alguna altra persona que no sigui la parella i, llavors, li és infidel. Això ja és una elecció personal. M'explico: una cosa és sentir atracció i l'altra és decidir què es fa amb aquesta atracció. Això ja és responsabilitat de cadascú.

El que ens desperten les persones que coneixem. Posem-nos en situació: ens acaben de presentar a algú que no coneixíem de res. Us ha passat mai que us acaben de presentar a algú i ja hi teniu "bon rotllo"? Aquella sensació que ens cau bé i l'acabem de conèixer. O a la inversa: ens presenten algú i més aviat sentim que no ens acaba de convèncer... sentim com cert rebuig. Us ha passat mai? Doncs també hi ha persones que ens desperten els nostres desitjos. Jo els anomeno "els nostres petits focs" perquè provoquen un petit (o gran) incendi dins nostre.

Què fem si tenim a prop una persona que ens encén? Primer de tot, tenir molt clar el que sentim, acceptar-ho i tenir ben localitzades a les persones que ens provoquen aquesta excitació, reconèixer-ho. Ja hem dit que no passa res. I llavors intentar pensar si tenim clars quins són els límits que no estem disposats a creuar. Penseu que us estic parlant d'una situació en la que es té parella, per tant, hem de tenir molt clars quins són els riscos que prenem i quines són les conseqüències de les coses que fem.

Parlarem habitualment amb les persones que ens encenen? Ens hi enviarem missatges? Quedarem un dia per fer cafè? Físicament ens hi aproparem o mantindrem la distància? Hem de tenir en compte que com més límits creuem, més risc hi ha de fer quelcom que pugui fer mal a la relació. Un plantejament que sempre faig: us agradaria que la vostra parella creués certs límits amb alguna persona que l'encén? Doncs, possiblement, seria bo no fer-li a l'altre el que no ens agradaria que ens fessin, oi?

O bé podem parlar amb la parella de quins són els límits increuables per l'altre i arribar a un acord perquè a tothom li pot agradar tenir un feeling especial amb algú però... hi ha certes barreres que si les travessem poden perjudicar a la persona, a la parella i a la relació en sí. Hem de tenir en compte fina a on entrem dins del joc de la seducció amb algú que ens excita... (sobretot si tenim parella!).

D'això també en parlo en aquest vídeo. Us convido a veure'l!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hFXvopjEOq4[/youtube]