Segons estudi de l’OMS, la contaminació causa set milions de traspassos anuals, convertint-se així en la primera causa de mortalitat, malalties a part, per desequilibris medi ambientals. També l’ONU, que aporta proves científiques irrefutables, alerta de les conseqüències del canvi climàtic. La solució, que passa per la reducció d’emissions, no es veu factible a curt o mig termini degut a la guerra d’interessos i a la absurda obstinació humana a la racionalitat i el sentit comú.

Mentre tant, la mesura pal·liativa més eficient ve de la ma de l’arbre i el bosc per la transformació que fan del CO2 a oxigen, sense oblidar que són l’hàbitat de multitud d’éssers vius, regulen l’aigua, conserven el sòl, eviten l’erosió en turons i pendents y subministren multitud de productes útils.

Segons la Universitat de Sevilla, un quilòmetre quadrat de bosc genera mil tones d’oxigen i un estudi de la Generalitat conclou que els boscos espanyols retenen 65 milions de tones de CO2. I cal saber que els exemplars adults, objectiu principal de la tala, en són els principals transformadors. Fa deu mil anys els boscos ocupaven el 85% de la superfície terrestre mentre que en l’actualitat ho fan en un 30%.

Constatada la gran importància de preservar i augmentar la massa forestal sorprèn el recent acord del Departament d’Agricultura i el sector de la fusta per tal de dinamitzar els aprofitaments forestals. Així, la paradoxa agafa forma ja que ara que fan falta més arbres que mai el conseller Pelegrí aposta per un nou model de gestió dels boscos per tal de rendibilitzar i acontentar el sector enfront de l’actual política excessivament conservacionista. El nou Programa anual d'aprofitaments forestals 2014 representa un increment d’extraccions forestals del 46% respecte l'any passat i no es descarta augmentar-lo en un futur. En definitiva, talar i fer recular amplies zones boscoses reduint així l’aportació d’oxigen i, a canvi, entre d’altres mesures, impulsar la biomassa, que és una clara generadora d’emissions nocives a l’atmosfera. A mig termini, caldrà veure com i a quin preu s’hauran d’abastir la legió de forns crematoris que progressivament s’aniran instal·lant.

Una altre decisió política que en lloc de contribuir a l’augment de la capacitat respiratòria del planeta i a la salut global farà tot el contrari.
                                                                                                               
Aquest canvi de rumb afectarà ben poc a la plana de Vic, on les masses forestals importants varen passar fa anys a millor vida. En molts indrets resulta evident el desequilibri entre conreus i espais verds amb arbres així com l’erosió que afecta la majoria de turons.

Potser fora convenient que ajuntaments afectats per aquesta penúria prenguessin nota i convidessin a propietaris, pagesos i ramaders a repoblar i cuidar marges, voreres de camins o de recs i d’altres espais on sigui possible habilitar-hi aquests maltractats i oblidats generadors d’oxigen.

En canvi, la resta d’Osona i comarques veïnes amb entorns boscosos importants patiran les conseqüències d’aquest recent acord. Això suposarà l’obertura de més pistes forestals i l’accés de maquinaria pesada. No sempre es fa una gestió correcta i en poca estona un cervell buit amb un xerrac a les mans pot acabar amb anys de lent creixement. Al Cabrerès i al Collsacabra l’obertura de clarianes deguda a una pèssima gestió en alguns espais boscosos privats i en les vores de la carretera ja són evidents.

Ens posem les mans al cap quan veiem o escoltem notícies relacionades amb la desforestació de terres i selves llunyanes i ni ens adonem del que passa a casa nostra. En aquest sentit, cal destacar dos elements que juguen en contra. D’una banda, la ràpida adaptació visual a nous entorns on ha disminuït o desaparegut  massa forestal. De l’altre, el control de l’inventari forestal que només pot fer l’administració per mitjans aeris i el tractament de dades que poden variar segons el color polític del moment.

Amb el record encara recent: “Feia calor, molta calor, vaig sortir de Manlleu caminant  direcció a l’ermita de Lourdes. La monotonia  d’un paisatge erosionat i empobrit per la manca d’arbres i arbusts, l’escassetat d’ombres i la flaire puntual del purí abocat als camps van fer que la caminada fos ben poc gaudida”.