Pista central. Es disputa la gran final. L’ambient és tens, gairebé angoixant. Mai com avui havia vist la victòria tan a prop. La sent, gairebé la pot tastar, i se li fa la boca aigua. Últim set, comença el tiebreak.

Es mira el rival, que està a punt de fer el primer servei.  Està més fort, és molt més corpulent i té un servei demolidor. Ace incontestable. Gairebé no ha vist passar la pilota. 1-0

Fa botar la pilota amb la mà esquerra. De reüll esguarda el rival, que el desafia altiu i confiat. Pensa, raona, calcula. Haurà d’intentar fer-lo moure, desplaçar-lo als extrems. El rival coneix sobradament les seves debilitats i sap com jugar-li. És un punt llarg, esgotador. Intenta acabar-li la paciència, cercant  l’error en la precipitació. Finalment pren un risc excessiu i la pilota surt fora. 2-0

Cada punt el lluita fins a l’extenuació. Corre de banda a banda de la pista, defensant-se, retornant els cops enverinats del rival. No hi ha manera. Lluita, però la força del rival sembla no defallir. Drive excel•lent, a contrapeu, que per poc se’n va fora.  3-0

Malgrat haver perdut el servei, comença a remuntar, amb un joc talentós que aixeca uns tímids aplaudiments d’un petit sector del públic. Com sempre, la gran majoria dóna suport al seu gran rival. Estava contra les cordes, però està acostumat a lluitar, a sobreviure quan la derrota sembla incontestable, a no claudicar quan el domini del rival és asfixiant.  Porta molts partits a l’esquena, infinites derrotes acumulades, però reneix de les cendres. Passing, deixada, volea. 3-1, 3-2, 3-3. Té un joc de fons, amb drives i revesos exquisits, però rarament puja a la xarxa. Es defensa elegantment, a voltes covardament, però no ataca. No en sap, ni tampoc gosa. 3-4. El rival deixa entreveure signes de preocupació. És el gran moment. O ara o mai, es diu a si mateix.

El rival es disposa a fer el primer servei. Molt llarg, a dos pams de la línea. El públic aplaudeix. El rival canvia de posició. El jutge de cadira dóna el servei com a bo. Tot i que l’ha vist clarament fora, dibuixa un insipient gest de queixa, però no s’atreveix a plantar cara, a demanar explicacions. Acata i punt.  4-4

Passing shot. Punt excel•lent. Ara és el rival qui s’encongeix, qui es queda sense arguments tennístics per a contrarestar-lo. Li ha donat una lliçó d’esforç, de lluita, un senyal d’alerta que amenaça victòria contra tot pronòstic. Però de sobte li entren les pors de sempre, la covardia d’aquell a qui l’èxit  provoca massa dubtes. Les cames se’n ressenten, comença a suar i es troba cansat. 5-5

Intercanvi de cops des del fons de la pista. El murmuri del públic van creixent i la tensió es percep en cada glopada d’aire. Es treu un revés genial i precís, just al costat del quadre esquerra de la zona del rival. El jutge crida “out”. Com pot ser? El punt era clarament legal. Ara sí que aixeca la veu, s’encara al jutge de cadira, que ofès li recrimina la seva actitud. “Out”, torna a dir amb la veu inapel•lable que ressona a sentència. El públic emet uns xiulets tronadors i no té altre remei que acatar la decisió, com sempre ha fet, ell que és tan caut i covard alhora. Decebut, amb el cap cop, torna a la zona de restada.

El rival somriu, ara sí, convençut d’una nova victòria. Tornen els cops, els esbufecs i les corregudes.  Gairebé sense adonar-se’n es troba davant la xarxa, a  punt de fer una volea guanyadora. Ha pres un risc intolerable. Com pot haver estat tan agosarat? Dubte, i el rival ho percep i li llança una volea enverinada  per sobre el seu cos.  Salta, però no aconsegueix impactar la bola amb la raqueta. 7-5. Game, Set, Match.