La C és una estudiant brillant. Treballadora, proactiva, simpàtica, esportista. Amb 25 anys, es troba immersa en el seu doctorat en biotecnologia, avaluant la relació de les algues amb la qualitat de l’aigua dels rius. Va venir de Castella i s’està en un pis compartit. Es mou, il·lusionada, entre els punts i els aparells de mostreig, les tècniques de laboratori, els càlculs estadístics, els articles científics que va bastint al seu ordinador, les estades de recerca i les presentacions per a congressos internacionals. 

L’E era un estudiant de primer ordre. Incansable, espavilat, detallista, atleta. Amb 25 anys, ha fet de pintor, paleta, mecànic, entrenador, soldat. S’acaba d’esmunyir d’un camp de refugiats de Tinduf, al desert d’Algèria, a tocar el Sàhara Occidental, la llar dels seus pares, territori que, després d’una guerra cruent i inacabada, segueix, en gran part, ocupat pel Regne del Marroc. Va néixer als campaments, on el paisatge suau i exòtic, el pa cuit a sota la sorra i l’aroma dolç del te contrasten amb els 50ºC a l’estiu, la manca de pluja i, conseqüentment, d’herba per alimentar dignament quatre cabres i algun pollastre, que s’acaben d’atipar amb les sobres de l’ajuda humanitària. L’escalfament global, tant climàtic com polític -Trump, Macron, Vox...-, no li permeten albirar un futur millor.
 
L’E no podia més: ha sol·licitat asil polític. Va aplegar els diners suficients per volar, com un turista, nord enllà. La campanya “Vacances en pau” li va permetre viure als seus 13 i 14 anys un parell d’estius de somni entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols, on va aprendre els components principals de la nostra cultura i les nostres llengües oficials. Aquí comparteix un pis d’acollida, sense família ni amics. S’acaba de treure el carnet de conducció de toro i, tot i que no menja mai porc, espera, il·lusionat, començar a treballar en alguna empesa càrnia. A banda de construir una família i ajudar els de casa, també voldria tornar a estudiar. 

La C i l’E no s’han vist mai ni es coneixen. Viuen ben a prop, d’esquena l’un de l’altre. Si mai coincidissin, com l’aigua quan remulla el desert, s’entendrien. Però es mouen en universos paral·lels, impermeables, separats injustament, amb grans diferències d’oportunitats.