"La sensació que vaig tenir aquell Onze de Setembre era que havíem guanyat el carrer". Jordi Figuerola, historiador i professor de la UAB, explica a NacióDigital els seus records d'aquell dia. Fa quaranta anys i aquest 2017 hi tornarà. Aleshores era un jove estudiant de vint anys, "un nacionalista que no militava en cap partit però simpatitzava amb el PSUC".

Jordi Figuerola havia anat a la Diada del 1976, que va ser molt diferent: "L'any anterior l'Onze de Setembre es va fer enmig de certes pors. Era un atreviment. El 1977 teníem la sensació que estàvem assolint els nostres objectius". De la Diada destaca que "es copsava la presència del món castellanoparlant, dels sectors obrers. Es notava la força del PSUC".

Figuerola subratlla d'aquella dia "l'articulació popular que hi havia. Es va demostrar que la Diada s'estava consolidant com un moviment participatiu de baix a dalt. I de fet, sempre ha estat així. És de sota que es recupera la Diada. En moments d'estabilitat, la majoria de la gent se n'ha anat a la platja. Però quan toca, es torna a reprendre la Diada". Això i el seu component intergeneracional és el que més destaca: "El que més m'agrada és quan hi vaig perquè veus tot tipus de segments socials. Això el 1977 encara no es notava tant".

Serà igual de determinant la Diada d'aquest any? "Serà important perquè s'ha demostrat que les grans mobilitzacions serveixen per canviar les coses. S'han posat els fonaments per capgirar les coses". Però l'historiador també adverteix: "Mai havíem posat fites tan altes, però l'Estat és fort, més del que a vegades pensem, i la societat catalana no ha d'afluixar".

Jordi Figuerola va ser a la Diada de 1977. Aquest setembre hi tornarà. Foto: Adrià Costa