Albert Castells: «Ens avalen els últims quatre anys i el tarannà que ens ha ensenyat l'alcaldessa»

El passat mes de juny, l'actual alcaldessa de Vic, Anna Erra, anunciava que no repetiria com a candidata a l'alcaldia de la capital d'Osona aquest28-M, iniciant així un període per trobar un relleu per liderar el projecte de Junts per Vic. Una figura que s'erigeix en Albert Castells, actual regidor de Manteniment i Serveis, Medi Ambient i Món Rural al consistori vigatà. Un nom que no apareixia a les quinieles dels mitjans de comunicació i que des de l'equip de govern defineixen com "un home de consens" dins de la formació.

Castells va irrompre a l'escenari de la política municipal vigatana el 2019 de la mà d'Anna Erra, convertint-se en una peça imprescindible en l'entramat teixit per l'actual alcaldessa. Aquest 28 de maig agafa les regnes de Junts per Vic per continuar desplegant el projecte de ciutat iniciat ara fa vuit anys, un repte que entoma "amb molta il·lusió" i amb la confiança de defensar un model de ciutat "vàlid": "L'alcaldessa deixa un llegat de ciutat molt ben planificada", remarca.

L'alcaldable desgrana en aquesta entrevista els principals eixos del programa electoral i explica les propostes en temes cabdals com la seguretat, la mobilitat, l'habitatge o la transició energètica de la ciutat.

Per Albert Castells, aquest 28-M està en joc l'aposta de Junts per Vic per a un model de gestió publicoprivat "per fer una gestió eficient i que estudia en cada cas la millor fórmula possible" o un govern liderat "per ERC i la CUP apostant per la integració de la gestió directa de tots els serveis". L'alcaldable només contempla "treure un gran resultat" la nit electoral i obre la porta al diàleg "a tothom qui vulgui desplegar el nostre projecte".

- Albert Castells s'estrenava com a regidor a l'Ajuntament de Vic ara fa quatre anys. Com es va gestar aquesta irrupció a la política municipal?

- En aquell moment treballava en el camp de l'enginyeria ambiental, i vaig rebre la trucada de l'alcaldessa Anna Erra temptejant la possibilitat de fer un pas endavant i gestionar l'àrea de serveis del consistori. Pilotar una ciutat de prop de 50.000 habitants era un repte bonic, que tenia relació amb la meva professió, no em va ser difícil acceptar.

- Precisament, vostè pren el relleu a Anna Erra aquest 28-M. Com encara el repte?

- Amb molta il·lusió. Sempre ens hem sentit tots partícips del projecte de ciutat d'Anna Erra, i quan l'alcaldessa planteja el relleu i veus que l'equip et fa confiança és un honor i un privilegi. També ho encaro amb respecte, perquè és un canvi de rol important, però remarco, és un privilegi defensar i reforçar el projecte.

- Fa unes setmanes presentaven les persones que l'acompanyaran aquest 28 de maig, un equip que combina l'experiència de govern amb cares noves.

- Ha estat un treball de mesos configurar la llista. L'actual equip de govern està molt cohesionat i té molta experiència en la gestió del consistori, hauria estat fàcil caure en continuar amb les mateixes dinàmiques. Amb tot, crèiem que era el moment de buscar l'equilibri entre el bagatge i la renovació, les noves visions. Hem aconseguit comptar amb perfils diversos i vinculats al món associatiu.
 

- Presenten un projecte continuista o busquen reequilibrar-lo?

- La idea de combinar experiència i cares noves és una aposta clara per dir que el model dels últims quatre anys és vàlid, l'alcaldessa deixa un llegat de ciutat molt ben planificada. Tenim un planejament urbanístic nou pels pròxims dotze anys, un Pla Local d'Habitatge a sis anys vista, un nou Pla de Mobilitat, de joventut i de salut. Durant l'últim mandat s'han aprovat fins a deu plans i programes, per tant, ens presentem amb un projecte amb experiència de govern que es complementa amb l'entrada de noves idees per no quedar-nos amb una visió parcial de la ciutat i per afrontar els repte de futur.

"El model dels últims quatre anys és vàlid, l'alcaldessa deixa una ciutat molt ben planificada"

- Junts per Vic ha governat amb majoria absoluta durant els últims quatre anys. Quin balanç en fa del mandat?

- Positiu, perquè hem treballat, escoltat i dialogat amb tot el conjunt de la ciutat. A Junts per Vic ens avalen els últims quatre anys i el tarannà que ens ha ensenyat l'alcaldessa, de trepitjar carrer i de parlar amb tothom. En els ajuntaments amb un escenari amb múltiples partits a on són impossibles majories i acords, l'administració s'encalla, fins i tot a l'hora de formar govern. La diversitat democràtica és absolutament necessària, però portada a l'extrem és un fre administratiu.

- La comoditat de la majoria absoluta els ha permès desplegar el seu projecte de ciutat, però també els ha comportat crítiques constants de l'oposició en bloc, perquè, diuen, no els han deixat participar en la gestió del municipi. Ho veuen així?

- No. El Pla Local d'Habitatge, per exemple, ens ha comportat dos anys intensos de treball juntament amb una cooperativa d'arquitectes i amb tota la ciutat, no ho ha fet l'equip de govern sol sinó que hi han participat totes les àrees del consistori i tots els vigatans i les vigatanes, i no oblidem tampoc tots els processos participatius que s'han desplegat. No hem de confondre les majories polítiques que s'estableixen amb la voluntat de diàleg i de ciutat. Evidentment, l'oposició fa el seu paper, però qui hagi seguit de prop la política municipal i el dia a dia de l'Ajuntament sap que el tarannà de l'equip de govern ha estat sempre de diàleg, mai d'imposició.

- La seguretat està marcant la campanya electoral a Vic, i de fet, és una de les principals preocupacions de la ciutadania. Què proposen en aquesta matèria?

- Es palpa que la preocupació principal de la ciutadania és la seguretat i el civisme, per tant, per nosaltres és la punta de llança de les polítiques que volem desplegar els pròxims anys. Així com d'altres fan discursos i proclames populistes, Junts per Vic hem fet poc soroll i molta feina en aquest sentit. Per exemple, hem instal·lat càmeres a tots els accessos de la ciutat, una actuació que el consistori ha dut a terme amb el consens dels empresaris. També tenim càmeres de videovigilància al centre de la ciutat per fer front als furts als comerços, hem actuat amb contundència davant d'ocupacions delinqüencials o s'ha apostat pels actes de civisme amb més de cent sancions a patinets elèctrics que circulen a tota velocitat per les voreres. Podríem llistar un munt d'accions que hem impulsat durant l'últim mandat i tenim clar que hem d'anar més enllà, hem de saber mantenir l'ordre públic, i en aquesta línia, proposem reforçar les polítiques que van en aquesta direcció. Evidentment, haurem de dotar de més eines a la plantilla de la Guàrdia Urbana, els agents cívics i els mediadors de carrer.
 

- Volen crear una unitat específica de control de les ocupacions. Ens en pot fer cinc cèntims?

- Hem d'especialitzar la plantilla de la Guàrdia Urbana per poder actuar amb més rapidesa i contundència. L'administració i els veïns hem de fer front comú per ser àgils i intervenir en aquestes problemàtiques.

- Fa unes setmanes l'Ajuntament aprovava el Pla Local d'Habitatge, un document que contempla l'ampliació del parc d'habitatge social i assequible, revertir la segregació residencial o promoure l'activació d'habitatges i edificis buits, entre d'altres. Accions previstes en aquesta carpeta?

- El Pla Local d'Habitatge preveu una inversió de més de 20 milions d'euros en els pròxims sis anys, i recordem també que la ciutat compta amb una empresa municipal pel que fa a l'habitatge a la que també hem de dotar de més recursos per desplegar tots els eixos del programa que s'aprovava fa unes setmanes en sessió plenària. Un pla que va des d'acabar el projecte de 12 habitatges de promoció pública a Genís Antel, passant pel reforç al programa InVic d'ajudes a la rehabilitació, o preveu el creixement demogràfic i la reserva del 30% d'habitatge assequible per a totes les persones, entre altres vies.

- Part de la ciutadania té la sensació que hi ha desconnexió entre els diferents barris de la ciutat. Ho creuen així?

- Ni molts menys. Vic és compacte, ciutat dels 15 minuts, per tant, quan parlem de barris perifèrics parlem de sectors que estan a un quilòmetre de la plaça Major. És cert que la Guixa i el barri d'Osona queden una mica més lluny, però són distàncies curtes. El planejament preveu completar buits i no pas una extensió a l'extraradi. Per exemple, el sector que uneix el barri Osona, la Serra de Sanferm i Santa Anna ja està en projecte pensant en noves avingudes, espais verds, nous equipaments esportius i educatius i una bossa de gairebé 500 habitatges.

No menys important destacar la compra dels solars de Genis Antel i el barri de les adoberies, a on ja s'ha iniciat la transformació i que ha de cosir els barris dels Caputxins i el de l'Horta Vermella. Tenim una ciutat dibuixada per un POUM reconegut nacional i internacionalment i que posa la salut de la ciutadania al centre.

"La tendència urbana de pacificar la mobilitat ha de continuar"

- La tendència actual en mobilitat és la pacificació de les principals artèries urbanes, i de fet, durant aquest mandat vostès han desplegat un seguit d'actuacions en aquest sentit. Quins són els següents passos que contemplen en aquesta matèria?

- El Pla de Mobilitat també té les línies traçades, totes les ciutats avançades de món estan fent aquesta transició. Vic ha anat creixent i actualment hi ha més de 23.000 vehicles, en els pròxims anys s'entendran totes les mesures que ja s'han començat a fer aquest mandat, no hi ha un camí alternatiu. També han aparegut noves formes de mobilitat com els patinets elèctrics, els vehicles de mobilitat personal o la bicicleta, i per tant, la tendència urbana de pacificar la mobilitat ha de continuar.

Tot plegat ho hem d'acompanyar amb una bona oferta de transport públic. Vic encara no ha arribat als 50.000 habitants i no rebem suficients recursos en aquesta línia, tenim una manca important en el servei. Amb el pas a ciutat mitjana podrem desenvolupar un transport públic més potent, és un dels passos a seguir per completar la transició del model de mobilitat durant els pròxims anys.
 

- Amb tot, han rebut crítiques per a les actuacions que van fer, per exemple, a la ronda Camprodon.

- Una cosa és evident, si disposes de més recursos, l'urbanisme millora, i no discutirem que si els tinguéssim podríem reorganitzar la ronda Camprodon però en el sentit, per exemple, de refer voreres i tota la zona de vianants. Totes les actuacions que hem fet i que estan planificades no responen a una improvisació. Els passos a seguir en matèria de mobilitat ja estan dibuixats. Per exemple, hem d'obrir accessos al sector nord de la ciutat que permetin tenir un trànsit més fluid. El projecte que portem es basa a completar totes aquestes mesures, és un procés natural.

- Durant aquests quatre anys també han rebut crítiques pel que fa als carrils bici, perquè, diuen, no estan connectats i la ciutat no disposa d'una xarxa pedalable homogènia.

- El Pla de la bicicleta és molt ambiciós, i els usuaris d'aquest mitjà de transport troben a faltar infraestructures, però els canvis en mobilitat són una transició, i aquesta, no es pot fer de cop, a més que també va associada als canvis d'hàbits. L'ús de la bicicleta ha crescut molt, i m'agrada recordar el projecte del Bus bici, impulsat per un grup de persones a títol personal i que des de l'Ajuntament hi hem donat suport. Estem en diàleg constantment amb el col·lectiu i compartim la idea de connectar els carrils bici per oferir-los més seguretat. Una part de la ciutadania no entén per què hem fet algunes infraestructures, i l'altre va per davant en aquesta qüestió i en demanen més i millors, les haurem de fer progressivament.

- La gestió dels residus també entra a debat aquest 28-M, i sobretot, la possibilitat d'incorporar el porta a porta a la ciutat. Vostès hi aposten o pensen en un model alternatiu?

- Vic va aprovar l'any 2022 un nou contracte pel que fa a la gestió dels residus pels pròxims vuit anys, i des de l'1 de gener del 2023 que està en funcionament, ja s'ha posat més servei a la ciutat i alguns barris ja ho han notat. Per tant, hem començat a desplegar un pla d'acció que ha de portar Vic molt més enllà quant a residus. La ciutat ha complert tots els compromisos europeus en aquesta matèria, i sabem que els deures fins al 2030 són enormes, la nostra voluntat és seguir en aquesta línia per protegir la ciutadania de les més que possibles sancions multimilionàries que arribaran a l'Estat per incompliments en matèria de residus.

El model de referència actual a tot el país és el porta a porta, i Vic haurà de plantejar un pla de gestió el 2024 per implementar-lo el 2025. Estem molt pendents de Manlleu, que ha liderat el canvi a aquest model de les grans ciutats de la comarca, i també estem atents a Torelló, que ha apostat pel model alternatiu de contenidors amb xips. En aquest sentit, des de Vic estem fent un seguiment de com ho desenvolupen per afinar quina és la possibilitat més adient per a la ciutat.
 

- Aquest ha estat el mandat que ha impulsat el camí cap a la transició energètica i el foment de les energies renovables. Pròximes actuacions a desplegar?

- Hem projectat fins a nou edificis municipals amb plaques fotovoltaiques amb un total de més de 500 kW de potència instal·lada, a banda d'incentivar polítiques d'autoconsum elèctric o de donar suport a la nova cooperativa Vicoop. A banda de fomentar iniciatives d'aquest estil també portem en programa projectes com un gran parc solar públic de 5 megawatts de potència instal·lada, així com de continuar acompanyant a la iniciativa privada.

Un altre dels reptes en aquesta carpeta és la consolidació d'una planta de biogàs a la zona industrial per poder tractar els residus ramaders i al mateix temps els residus orgànics per generar energia verda i sostenible.

"Portem en programa projectes com un gran parc solar públic de 5 megawatts de potència instal·lada"

- El comerç local i de proximitat és un pol d'atracció per a Vic, però ha quedat tocat per la pandèmia, la pujada de preus dels subministraments i dels productes. Com plantegen impulsar aquest engranatge comercial?

- Vic és una ciutat de tradició comercial mil·lenària, és l'essència de la ciutat, un llegat amenaçat globalment, sobretot pels canvis d'hàbits de consum de les noves generacions, hem de destinar tots els esforços a preservar-lo. La ciutat és dinàmica, amb múltiples esdeveniments i amb una riquesa associativa increïble, i la fórmula passar per aprofitar tots aquests inputs per atraure visitants i que comprin als nostres establiments. També hem d'acompanyar en la singularització del comerç, un valor afegit i de qualitat extrapolable a les fires i els mercats.

Tenim un altre gran repte al davant, el de la mobilitat, perquè hem d'aconseguir un equilibri entre la ciutat dels 15 minuts i que els visitants puguin entrar fluidament a Vic. I, d'altra banda, la logística: les noves generacions compren per internet productes que els arriben a la porta de casa ràpidament i a baix cost. Potser és el moment de no posar-hi tantes facilitats i ajudar més logísticament al comerç local. Treballarem en aquesta línia: ajudarem tecnològicament als comerciants, facilitant la mobilitat i la logística a la ciutat, i apostarem per la singularitat del nostre comerç.

- Aquest hauria de ser el mandat de la solució pel Mercat Municipal, què hi tenen a dir?

- Recordem que fa uns anys l'Ajuntament va posar sobre la taula una proposta de 2 milions d'euros per baixar-lo a planta baixa, i no va avançar. En aquell moment es va perdre una oportunitat, no hi va haver acord, i en estroncar-se aquella possibilitat, el mercat ha entrat en una època de declivi que ens ha portat fins avui. Els dos últims anys d'aquest mandat, després de la pandèmia, s'ha avaluat la problemàtica amb rigor i s'està arribant al desenllaç administratiu que amb tota probabilitat portarà a la resolució de la concessió, i per aquest motiu, portem en programa electoral que en els anys vinents construirem un nou Mercat Municipal, el model del qual no concretem perquè volem que tot el sector comercial de la ciutat ens ajudi a definir-lo, volem que ens ajudin a construir el mercat del segle XXI.

"Construirem un nou mercat municipal, el model del qual no concretem perquè volem que tot el sector comercial de la ciutat ens ajudi a definir-lo"

- A l'emplaçament actual?

- A on està ubicat actualment és una bona solució, perquè el planejament ja preveu que aquest espai tingui aquest ús, però insisteixo, primer hem de definir el projecte, i aquest ens portarà a decidir quin és el millor emplaçament.
 

- També porten en programa la creació d'un hub tecnològic al Sucre. Per què i en què consisteix?

- En Recinte firal del Sucre, a banda de ser l'espai per a les fires, també hi trobem el centre d'emprenedoria, el VIT, pel qual ja hem captat recursos europeus per ampliar-lo i es preveu la construcció de nous equipaments per donar un nou impuls al recinte. Volem que l'espai sigui pol d'atracció, de retenció de talent i de generació de noves empreses.

- Per tant, volen assentar les bases per iniciar una transició de model econòmic a la ciutat, i per extensió, a la comarca.

- En aquest punt hi estem d'acord tota la comarca, tots compartim la idea de transformar el sector agroalimentari, la font econòmica que ens ha permès superar la pandèmia amb bona nota i que ha aportat riquesa i benestar a Osona, també a Vic, però hem de buscar-li un valor afegit, hem de donar impulsar a nous sectors, com el tecnològic i de les energies renovables, diversificar l'economia recolzant-nos en els models emergents.

- Si parlem en clau de comarca, hem de tocar la tecla de l'R3. Els últims mesos s'han anunciat inversions per la millora de la línia i el desdoblament d'aquesta. Vic, com a capital, ha de liderar les reivindicacions en aquest tema.

- El primer tinent d'alcalde, el doctor Arimany, ha liderat l'Oficina de l'R3, i juntament amb l'alcaldessa, han fet molta feina: s'han aconseguit projectes reals, pròximament veurem el desdoblament d'un quilòmetre de via dins de la trama urbana de Vic o s'han realitzat estudis informatius pel tram del Figaró a Centelles, entre altres. El desdoblament de l'R3 es contempla en un calendari que s'allarga fins al 2035, i pensem que és inadmissible, s'ha d'avançar i pensar en un horitzó més pròxim. Vic ha de liderar el projecte per modernitzar la infraestructura.

- Sequera, contaminació, canvi climàtic, en definitiva, un context d'emergència climàtica real. La capitalitat de Vic també implica ser exemple per a la resta de municipis de la comarca i aplicar mesures que ajudin a revertir les tendències.

- Tenim un repte enorme, ens hi juguem la salut i el futur. A Vic, al llarg dels últims mesos, s'ha elaborat el Pla d'emergència de la sequera, i en l'àmbit comarcal estem treballant per valorar quines infraestructures hem de construir per tenir garantit l'ús de l'aigua. També hem de transformar la ciutat per fer front als estius secs i calorosos. El programa electoral de Junts per Vic compta amb un munt de polítiques que tenen a veure directament amb l'emergència climàtica.

- Nous equipaments?

- En cultura proposem treure el màxim rendiment dels equipaments existents: tenim la Biblioteca Pilarin Bayés que és candidata a rebre un premi mundial, disposem de l'Atlàntida o el MEV, els hem de projectar més i, sobretot, dinamitzar a les associacions i entitats culturals de la ciutat.

En esports tenim el gran repte del Club Patí Vic, la projecció d'una nova sala al pavelló del Castell d'en Planes o millores a les pistes d'atletisme. La zona esportiva de la ciutat ha de fer un salt endavant.

Hi ha altres equipaments que no depenen de l'Ajuntament, com el nou Palau de Justícia. Junts per Vic oferim un solar municipal per a la seva construcció, perquè la ciutat ho necessita, és una reivindicació dels professionals de la justícia que ve de lluny.
 

- No contemplen una nova escola bressol o un tercer Centre d'Atenció Primària?

- Abans d'apostar per un tercer CAP i una quarta escola bressol hem d'aconseguir que la ciutat sigui eficient i disposar de recursos per oferir un bon servei. ERC i la CUP tendeixen a prometre grans equipaments, però primer els has de construir i després els has de poder mantenir. Quan la ciutat creixi demogràficament i requereixi un tercer CAP el farem, i quan necessiti una altra escola bressol també hi apostarem, però ara per ara és prioritària la millora i renovació del CAP del Remei i del CAP Nord, prometre nous equipaments en aquesta línia és enganyar a la ciutadania.

"ERC i la CUP tendeixen a prometre grans equipaments, però primer els has de construir i després els has de poder mantenir"

- Hi ha un xoc de models pel que fa a la gestió dels equipaments i dels serveis. Vostès continuaran apostant per la col·laboració publicoprivada?

- Totalment. Aquests quatre anys de mandat s'ha vist com ens quedem sols en la defensa d'aquest model, el mateix que fa possible el bon funcionament de l'Atlàntida o de tants serveis municipals. El dia 28 ens hi juguem això, un govern liderat per ERC i la CUP que aposten per la integració de la gestió directa de tots els serveis o el model de Junts per Vic apostant per una gestió eficient i que estudia en cada cas la millor fórmula possible.

- Objectius electorals?

- Treure un gran resultat per governar la ciutat. Hi ha moltes opcions polítiques en aquests comicis, és bo que el consistori sigui divers, però volem continuar governant Vic davant la possibilitat d'una alternativa a base de sumes entre la resta de partits.

- Pactes? Línies vermelles?

- Si la ciutadania decideix el 28-M que ha de ser així, escoltarem a tothom qui vulgui desplegar el nostre projecte. Les línies vermelles? El feixisme, el populisme i els partits que se situen fora de la democràcia. Amb la resta estem disposats a dialogar.