La jurista i exalt càrrec del Govern per Junts, Dolors Feliu, amb orígens osonencs, s'ha convertit aquest dissabte en la nova president de l'ANC i pren el relleu, així, a la fins ara presidenta Elisenda Paluzie. Feliu, que va ser la segona candidata més votada a les eleccions al secretariat nacional, ha superat altres noms que es postulaven a la presidència, com ara el guanyador dels comicis entre els socis, Jordi Pesarrodona, i ha obtingut la confiança de la majoria de nous secretaris nacionals. En un acte aquest matí a Vilafranca del Penedès, l'entitat està escollint els quatre càrrecs orgànics de l'entitat. 

Fa uns dies els socis van triar els secretaris nacionals i territorials. Aleshores, Pesarrodona, que és també vicepresident de l'Assemblea de Representants del Consell per la República, va obtenir 2.306 vots dels socis. Feliu es va conformar amb 2.188. Ell es postulava per president però finalment ella ha generat més consens entre els secretaris. No és el primer cop que el més votat entre els socis no guanya. Ja va passar quan Jordi Sànchez, que acabaria sent secretari general de Junts, es va imposar com a president a Liz Castro.

Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964) és funcionària de carrera i va ser candidata de Junts pel Sí l'any 2015. Entre els anys 2011 i 2019 va ser alt càrrec del Govern a proposta de CiU, primer, i de Junts, després, sempre en l'àmbit de les qüestions jurídiques. Advocada i professora, té una llarga trajectòria com a activista a favor de la independència i ha estat vinculada a l'ANC des de fa anys. El seu nom sonava amb força per dirigir l'entitat i diverses fonts del secretariat apuntaven que seria una candidata "de consens" per liderar una "llista de país". Fa uns dies va deixar l'Assemblea de Representants del Consell per la República per centrar-se en l'ANC. 

[h3]Nova etapa a l'ANC[/h3]
El relleu a la presidència i els canvis al secretariat nacional certifiquen l'obertura d'una nova etapa a l'entitat, amb nous lideratges en un moment de desorientació estratègica del moviment independentista. Des de l'ANC consideren que en els propers mesos es farà evident el fracàs de la via del diàleg impulsada per ERC i avalada, almenys formalment, per Junts. L'escàndol d'espionatge massiu -l'ANC ha presentat querella aquesta setmana- ha posat encara més en dubte les possibilitats d'èxit d'aquesta opció i, a dia d'avui, la confiança entre el govern espanyol i els republicans és "mínima". 

En aquest context, l'ANC es referma en el discurs que manté des de 2017, assumint el risc de no recuperar la capacitat d'incidència exhibida en l'etapa prèvia a l'1-O i marcada per les grans mobilitzacions que va liderar. Tal com es detalla en el nou full de ruta, el paper de la societat civil és "clau" per "forçar les institucions a donar una resposta a la voluntat del poble i les seves necessitats". Les línies estratègiques de l'ANC passen, doncs, per consolidar el moviment popular independentista en l'actual moment de manca de rumb i debilitat pels efectes de la pandèmia, incrementar la pressió sobre partits i institucions, i potenciar el front internacional.

[h3]"Llista cívica" per pressionar els partits[/h3]
El nou secretariat redoblarà la pressió als partits per denunciar que no s'estan fent passos cap a la independència. Les avaluacions fetes al Govern van en aquest sentit. "Els partits no han estat a l'altura de la confiança de la majoria del poble català i han malbaratat la fita històrica del 52%", diu el full de ruta. Un dels punts clau que haurà de concretar el nou secretariat nacional és la "llista cívica", establerta en el document estratègic. Per a les eleccions al Parlament falten dos anys, si es compleixen els terminis, i per tant el full de ruta encara podria variar.

[h3]Apropament al Consell per la República[/h3]
En la nova etapa de l'ANC es vol potenciar el front internacional i reforçar els lligams amb el Consell per la República. Aquesta coordinació estreta no està exempta de riscos: pot allunyar l'ANC de la transversalitat que se li reclama i que el Consell acabi suplantant-la en la tasca de promoció exterior del procés i fins i tot en qüestions de política interna, ja que promou una consulta sobre els Jocs d'Hivern o s'ha posicionat sobre el debat de la immersió. Veus de l'entitat ja desconfiaven, fa uns mesos, dels Consells Locals que l'organisme de Waterloo ha implementat arreu del territori per fer una tasca que també fan les territorials tant de l'ANC com d'Òmnium.