El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha assegurat que 'les vegueries i la organització territorial del país és un objectiu per aquesta legislatura' i per això ha anunciat mesures concretes per fer-la realitat. En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Ausàs ha reiterat la seva aposta perquè l'any 2011 es posi en marxa la divisió territorial en vegueries. En aquest sentit, ha afirmat que 'en les pròximes eleccions municipals els consells de vegueria s'elegiran de manera indirecta'. 'El 2011 tindrem vegueries amb tots els ets i uts', ha apuntat taxativament, segons ha informat ACN.

................................................................................

 

Comunicat 73

La Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter porta aproximadament més de cinc anys treballant per difondre la necessitat que en l’anunciada i imposada, sense debat ni participació ciutadana, nova divisió territorial de Catalunya, hi tingui cabuda una vegueria pròpia per a Osona i el Ripollès, amb una porta oberta a la Garrotxa. Aquest treball ha estat reconegut sistemàticament pels ciutadans interpel·lats sobre aquesta qüestió i, alhora, ha estat ignorat expressament per bona part de la classe política, a qui molesta el projecte perquè contravé la planificació del territori feta per les cúpules dels partits que configuren el Tripartit, i en conseqüència, pel govern de la Generalitat de Catalunya, fins al punt que mai cap polític no ha discutit el projecte amb dades i arguments, sinó que han optat per callar i han intentat, així, evitar que s’obrís un debat, el resultat del qual, molt probablement, hauria trastocat la planificació de Catalunya feta, simplement, sobre el paper pels il·lustrats de Barcelona, i d’aquí plora la criatura.

En tot aquest procés, el suport polític a la vegueria de l’Alt Ter ha estat divers i canviant. A Osona, CiU, tot i no haver-se definit amb claredat, es mostrava respectuosa amb el projecte i, per tant, amb la Plataforma que el defensava. En canvi al Ripollès el PSC, així com IC, han estat les forces polítiques més properes a la idea d’una vegueria pròpia, sense oblidar el posicionament clarament favorable d’alguns ajuntaments i de seccions locals dels partits, sobre tot per ERC de Vic. Aquestes divergències entre les diferents posicions territorials dels representants dels partits les han aprofitades les cúpules del partits per no defensar les reivindicacions territorials de la ciutadania. Aquestes actituds condensen, sense voler, el que ha estat el camí de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter: suport ciutadà i ambigüitat política.

La plataforma sempre ha reclamat un lideratge polític. Abans de les darreres eleccions municipals, en Jacint Codina, amb l’oposició sistemàtica del PSC de Vic sobre tot del seu cap visible, però amb el suport de la resta de forces polítiques, no havia anat més enllà de mostrar simpatia pel projecte. En aquestes últimes eleccions municipals CiU, i el llavors candidat per CiU a l’alcaldia de Vic i actual alcalde, superant les indefinicions anteriors, va apostar explícitament per la Vegueria de l’Alt Ter, amb una porta oberta a la Garrotxa. En aquest moment la Plataforma va creure que s’havia de començar a fer el traspàs tan desitjat, que fossin els polítics els que el fessin seu i deixés de ser una aspiració exclusiva dels ciutadans per passar a tenir vida política pròpia i, així, poder fer el seu camí fins a ser consensuat, amb la participació activa en veu pròpia de la ciutadania. És a dir, que els polítics li fessin de corretja de transmissió amb el consens de totes dues parts, la política i la ciutadana, que és el que, d’altra banda, els pertoca.

Però cap al novembre passat l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, sorprenia tothom i, després d’un dinar amb l’alcalde de Manresa, va matisar el seu suport a la vegueria de l’Alt Ter per llençar la seva pròpia proposta de projecte territorial i donar a llum, així, a la idea de la Catalunya Interior. És probable que aquesta idea tingués com a objectiu sacsejar tots els territoris pròxims a la seva àrea d’influència per crear sinergies que els donessin vida i força. Entre aquests territoris, evidentment, hi havia Osona, el Ripollès i la Garrotxa, però també el Bages, el Berguedà i el Solsonès. D’una primera lectura d’aquesta iniciativa, se’n podia deduir, erròniament, que al projecte de Vegueria de l’Alt Ter li havia sortit un rival, però no és exactament així.

En aquells moments una nombrosa representació de La Plataforma va ser rebuda per l’alcalde, que li va demanar que perseverés en la seva aspiració i que li fes costat en el debat territorial, perquè la seva idea de la Catalunya Interior era un projecte que entenia que era compatible amb el de la Vegueria de l’Alt Ter. L’alcalde va voler posar èmfasi en la idea que l’experiència li estava demostrant que el més important era crear sinergies amb els territoris pròxims i que, així, la divisió administrativa aniria madurant i, després, arribaria.

La Plataforma, el passat 29 de juliol, va analitzar quina havia de ser la seva funció en el nou escenari i la conclusió, com a culminació d’aquest procés de reflexió, majoritàriament, va ser que la Plataforma ha de seguir defensant la seva proposta d’enllaçar territorialment Osona, el Ripollès i la Garrotxa i que s’articulin a l’entorn de la 8a vegueria, de l’Alt Ter. Aquesta tasca, si és necessari, pot ser complementària de la pugui fer l’alcalde de Vic d’acord amb les seves conviccions i els seus criteris, que de ben segur ajudaran a enriquir el debat. Esperem amb impaciència la seva proposta documentada per poder-la valorar i creiem que es necessaria una nova reunió per tal de valorar conjuntament devant de la futura proposta territorial del Govern de la Generalitat.

La Plataforma i la seva reivindicació continuen essent vives i, ni de bon tros, està silenciava ni supeditada a determinacions polítiques. Creiem i exercim la nostra independència ciutadana.

Juliol 2008

 

...............................................................

LA CONTINUITAT DE LA VEGUERIA DE L’ALT TER

Comunicat 74

El projecte que defensa la Plataforma mai no ha estat contestat per ningú, mai ningú no hi ha oposat cap opinió seriosa i, encara menys, cap estudi que pugui avalar que la Vegueria de l’Alt Ter és una quimera inviable, sinó tot el contrari, ja que des de la Plataforma i els sis mil ciutadans, a més de les institucions, entitats i empreses, que li han donat suport, es veu el projecte com quelcom lògic, coherent i imprescindible, que contrasta amb la proposta del govern actual de la Generalitat, que pretén, de manera forçada, vincular Osona al Bages, quan aquests territoris mai no han mantingut ni vinculació ni especials empaties, al contrari del que passa amb la relació que tradicionalment han mantingut Osona i el Ripollès i l’empatia que han tingut al llarg dels anys aquests dos territoris amb la Garrotxa. Avui, aquestes vinculacions continuen reforçant-se en l’execució de la tan reclamada millora de les comunicacions.

Al llarg d’aquests quasi cinc anys que fa que la Plataforma va néixer, de la mà del Col·legi d’Advocats de Vic, de les delegacions del Col·legi d’Arquitectes i del Col·legi d’Aparelladors i del Patronat d’Estudis Osonencs, per part d’Osona, i de la UIER per part del Ripollès, la consciència de voler pertànyer a una vegueria pròpia, i que aquesta es correspongui amb la realitat territorial existent des de sempre, ha anat en augment, i això molt a pesar dels reiterats fets consumats que ha anat mostrant el Govern de forma inacceptable per la ciutadania. La Plataforma creu que la seva reivindicació ha fet reflexionar determinats sectors de la societat, que s’han adonat que calia potenciar els nostres territoris, cadascun des del seu àmbit, i avui són moltes més encara les persones que creuen que ajuntar Osona i el Bages, d’una banda, i el Ripollès i Girona, de l’altra, és frustrant per a les aspiracions dels ciutadans i antinatural, perniciós i desmotivador per als propis agents econòmics del territori, que veuen dinamitada la seva cohesió natural i es troben amb el risc de dependre de centres territorials de decisió allunyats, inexplicablement, del seu àmbit territorial, com ha passat fins ara entre el Ripollès i Girona.

El debat que, tot i la seva modèstia i precarietat de mitjans, ha injectat en la societat la Plataforma al llarg dels darrers anys, tot i el poc suports dels mitjans comunicació, sobre les reivindicacions territorials d’Osona i el Ripollès i la recuperació del sentit de no voler imposicions polítiques que perjudiquin els interessos generals dels ciutadans. Un projecte com el de la nova divisió territorial d’un país no es pot fer a cop de decret o d’una manera encoberta, sota el paraigües d’una descentralització administrativa i avalada amb el silenci dels representants territorials dels partits. Una nova divisió territorial va més enllà de maniobres i escaramusses administratives, que no tenen altra finalitat que intentar donar cobertura legal al projecte del govern de torn. En una qüestió d’aquesta magnitud i transcendència, el govern hauria de ser franc i obrir-se als ciutadans plenament, als quals, d’altra banda, es deu, i tots junts

decidir com volem que sigui el nostre país, amb qui volem estar i amb qui no. Reivindiquem el dret a decidir. Els polítics hauran de vetllar pel dia a dia dels ciutadans, si volen el seu suport s’han de sentir còmodes en la seva demarcació territorial, perquè és l’única manera que facin pinya davant dels reptes que se’ls presentaran.

En una entrevista que El 9 TV va fer al president de la Generalitat, ens podria aportar una certa dosi d’esperança perquè el president, responent les insistents preguntes del presentador d’aquest mitjà de comunicació sobre el futur de la divisió territorial, va venir a dir que tot estava per fer, que no era fàcil i que s’havia d’escoltar tothom. Ens hauríem de creure aquestes paraules però, tristament, només pel respecte que hem de tenir al president del nostre país, perquè ja fa molt de temps que els fets consumats demostren una altra cosa, com ara que en la seves dèries territorials el govern ha anat sagnant els nostres territoris en benefici d’uns altres i del seu propi projecte territorial unilateral, i això s’ha de rectificar amb urgència.

Hem guardat silenci fins ara, per respecte a les promeses fetes, però, el passat 29 de juliol es va decidir que la Plataforma seguiria al peu del canó, reivindicant la Vegueria de l’Alt Ter i fent pedagogia per explicar als ciutadans què és una vegueria. I farà, a més, tot el que estigui a la seva mà per fer entendre al govern que s’equivoca o, almenys, que la postura intransigent mostrada fins ara no és el que els ciutadans esperem ni mereixem. La Plataforma també continuarà exigint als polítics locals, sobretot els que en campanya electoral es van manifestar obertament a favor de l’Alt Ter, que facin allò que amb el vot els ciutadans els van encarregar, que no és altra cosa que defensar els seus interessos i sobre tot a l’alcalde de Vic que compleixi la seva paraula electoral.

Per defensar aquests interessos cal començar per assumir que els mandataris polítics –que no són els que manen, com sovint ells mateixos es pensen, sinó els manats– compleixin el mandat dels ciutadans i refusin obertament, encara que sigui a desgrat dels seus respectius partits, aquelles postures d’ambigüitat i de silenci que no responen a l’alt comissionat que els ha estat encarregat.

El nostre treball és voluntari i sense dependència administrativa de cap partit. Volem creure que els nostres representants defensaran els interessos generals dels ciutadans per damunt dels seus interessos particulars o de partit. Creiem que en l’etapa actual la iniciativa els correspon als nostres representants polítics.

La Plataforma reclamarà una descentralització de serveis del govern de la Generalitat que s’ajusti a un model territorial i ha un nou ambit de planificació del territori que configuren el Ripollès, Osona i la Garrotxa, mitjançant comunicats i articles d’opinió i vetllant i denunciant la postura dels fets consumats i accions contràries als interessos de les nostres comarques. Volem una autèntica descentralització de serveis, i no la creació de càrrecs polítics per agrair als militants dels partits fidels col·locant-los o impulsant carreres polítiques que només beneficien interessos personals, però de nul·la eficàcia i conveniència per als ciutadans, com en el ultim cas am,b la creació de la comissió d’urbanisme de la Catalunya Central, on alguns politics d’Osona si senten molt cofois.
Amb els nostres impostos s’han de finançar serveis, i no càrrecs polítics.

Juliol 2008