Aquest divendres, dia 8 de maig, han començat els actes commemoratius del 125è aniversari del naixement del polític vigatà Manuel Serra i Moret. La Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic ha acollit una conferència de l’historiador i catedràtic d’història contemporània, Josep Termes. L’acte, que s'ha fet a les 19:30h,  estava presidit per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal i pel president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué. També hi era present l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor.

Abans de la conferència a la Sala de la Columna, s'ha fet la inauguració de l’exposició “Nació, democràcia i socialisme. Manuel Serra i Moret, un vigatà universal 1884-2009”, a les 18:30 h al Museu de l’Art de la Pell. I tot seguit, ha tingut lloc una ofrena floral davant la casa natal de Manuel Serra i Moret, a les 19:15h (Rambla del Passeig, 5).

Manuel Serra i Moret (Vic, 1884- Perpinyà, 1963), fill de l’historiador i arxiver Josep Serra i Campdelacreu, fou un dels més importants polítics catalanistes del seu temps. Alcalde de Pineda de Mar en temps de la Mancomunitat, ocupà la Conselleria del Govern provisional de la Generalitat fins a l’aprovació de l’Estatut de 1932. Diputat al Parlament català i al Congrés espanyol, durant la Guerra Civil presidí el Consell d’Economia de Catalunya. Autor d’una important obra teòrica, ens ha deixat treballs sobre política, economia i cooperativisme. Un cop exiliat va ser nomenat ministre de la II República i, a la mort d’Antoni Rovira i Virgili, ocupà interinament la presidència del Parlament de Catalunya.

Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 1936). Historiador i catedràtric d’Història contemporània. És autor dels llibres “Anarquismo y sindicalismo en España” (1972), “El federalisme català en el període revolucionari de 1868-1873” (1972), “La immigració a Catalunya i altres estudis d’història del nacionalisme català” (1984), “De la Revolució de Setembre a la fi de la guerra civil” (1868-1939) (vol. VI de la Història de Catalunya de Pierre Vilar, 1987), “Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937, un exemple de resistència pagesa contra la col•lectivització agrària durant la guerra civil” (2005), entre molts altres. Autor del volum VIII de la Historia universal dirigida per Javier Tusell, l’any 2006 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

- Més informació

-----
NOTA DE PREMSA
AJUNTAMENT DE VIC

Vic recorda Manuel Serra i Moret

Els actes commemoratius del 125è aniversari del naixement del polític vigatà s’allargaran fins el 5 de juny                      

La ciutat de Vic commemora la figura de Manuel Serra i Moret amb la inauguració d’una exposició al Museu de l’Art de la Pell, una ofrena floral a la casa natal del Manuel Serra i Moret i una conferència de l’historiador i catedràtic d’història contemporània, Josep Termes, que va tenir lloc a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. Els actes commemoratius del 125è aniversari del naixement d’aquest polític vigatà s’allargaran a la ciutat fins el 5 de juny.

En primer lloc, les autoritats, encapçalades per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal i pel president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, varen inaugurar l’exposició “Nació, democràcia i socialisme. Manuel Serra i Moret, un vigatà universal 1884-2009”, al Museu de l’Art de la Pell, que acollirà a més diverses activitats paral•leles relacionades amb l’aniversari. Tot seguit, es va fer una ofrena floral a la casa natal de Manuel Serra i Moret, a la rambla del Passeig, 5. Finalment, la Sala de la Columna va acollir una conferència de l’historiador i catedràtic d’història contemporània, Josep Termes, que portava per títol “Manuel Serra i Moret, l’obrerisme a la Catalunya dels anys trenta”.

Josep Termes va fer una exposició que es va basar en la figura de Serra i Moret i l’obrerisme català, tot destacant alhora la importància d’altres figures de referència catalana que ha donat Vic. Va definir Manuel Serra i Moret com un personatge “insòlit per ser un home d’esquerres raonable i prudent, amb un liberalisme que contrasta amb la revolució impossible, que va posar la llavor pel futur amb la raó” i que defineix que “el catalanisme ideològic ha d’englobar la classe obrera, amb el socialisme democràtic”. Segons Termes, és un dels precursos del concepte de la cultura “com a obra de govern i de redemció del poble”.

L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal va destacar de Serra i Moret que va ser un personatge que “ens ensenyà a fer política des de l’honestedat” i que “va triar la via de la prudència alhora de fer política, amb una estima pel seu país que condiciona la seva vida personal”. Finalment, va destacar que “la ciutat de Vic vol tenir persones que treballin per tot el país i pel bé de tothom”.

Com a cloenda, el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, va felicitar la iniciativa de la celebració del 125è aniversari de Manuel Serra i Moret. Fogué va destacar que “va ser una figura amb una trajectòria molt important i poc reconeguda per la història recent, amb un clar compromís amb el seu país per a la democràcia,  la igualtat i el municipalisme, que té una vigència en l’actualitat”.

------
NOTA DE PREMSA
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Fogué també participa en els actes d'homenatge a Manuel Serra i Moret

El president de la Diputació saluda la nova Oficina Municipal d'Acollida de Vic com a "una mostra de rigor i valentia"

El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, ha visitat Vic aquesta tarda, per a inaugurar l'Oficina Municipal d'Acollida i per a participar en els actes d'homenatge a Manuel Serra i Moret

El president ha estat rebut per l'alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal, a l'Edifici El Sucre. Ambdós han recorregut a continuació les noves instal•lacions, on Fogué ha expressat la seva satisfacció per ser “el primer ciutadà que utilitza i dóna recolzament a aquesta oficina i sent aquest esperit de benvinguda”.

També ha recordat que “en aquest àmbit a vegades es prenen decisions amb rigor, però no amb suficient valentia, mentre que el Pla Integral d'Acollida de la ciutat de Vic, la seva Oficina, la imprescindible Xarxa d'Acollida Municipal formada per professionals i voluntaris, i les seves activitats són una mostra de rigor i valentia per fomentar la consciència, la convivència i la cohesió social”.

Després, s'han desplaçat al Museu d'Art de la Pell, on han visitat l'exposició Nació, democràcia i socialisme. Manuel Serra i Moret, un vigatà universal, 1884-2009. 125è aniversari i han realitzat una ofrena floral davant la casa natal del homenatjat.

Per últim, a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic han atès a la conferència “Les esquerres catalanes i la qüestió nacional als anys trenta. Una qüestió de la Catalunya del segles XXI?”, a càrrec de Josep Termes.

Manuel Serra i Moret, polític i escriptor, va nàixer a Vic el 1884 i morí a Perpinyà el 1963. Va pertànyer a la Lliga de Catalunya i va ser vicepresident de la Unió Catalanista. Alcalde de Pineda entre 1914 i 1923, s'afilià el 1917 a la Federació Catalana del PSOE, però se'n separà el 1923 i fundà la Unió Socialista de Catalunya de la qual fou vicepresident i ideòleg. Destituït d'alcalde a l'inici de la dictadura de Primo de Rivera, s'exilia breument a Buenos Aires, i assumí novament l'alcaldia a la fi de la dictadura fins a 1934.

El president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, el designà conseller d'Economia i Treball de 1931 a 1932, Fou elegit diputat a Corts per Barcelona I per Girona, i també al Parlament de Catalunya. S'incorporà al PSUC al 1936 i fou sotssecretari de la Conselleria d'Obres Públiques de la Generalitat, presidí el Consell Superior d'Economia de Catalunya i fou elegit vicepresident segon del Parlament de Catalunya.

Al 1939, torna a exiliar-se, a França, i després d'una estada a Londres passà a Buenos Aires, on es expulsat del PSUC en 1940. Finalment, tornat a Paris, s'incorporà al Moviment Socialista de Catalunya, del qual fou un dels principals dirigents.

Fou conseller del govern de la Generalitat a l'exili, ministre sense cartera del govern de la República espanyola a l'exili, i, en morir Antoni Rovira i Virgili, assumí la presidència del Parlament de Catalunya.