El trontoll d'ERC
No costa gaire de fer trontollar ERC. Només ha calgut esbombar una doble fal·làcia: que és la gran derrotada de les municipals i que la culpa és del pacte d'esquerres a la Generalitat. Però la realitat és que ERC ha crescut en 300 regidors i ara és present a 100 ajuntaments més. És un balanç per sota de les expectatives, però superior al de qualsevol altre partit.
La pèrdua de vots absoluts s'explica, sobretot, per l'abstenció general, i el descens d'un punt es deu al mal resultat en alguns municipis grans i mitjans, per causes locals. A Barcelona, després de la decadència de l'última etapa Clos, s'ha produït un desgast lògic del tripartit municipal. Portabella fa molt bé ara de no voler abraçar-se a un Hereu mal falcat, perquè si es manté ferm en una oposició intel·ligent pot ser una alternativa d'aquí a quatre anys.
En altres llocs ERC ha anat amunt o avall en funció del que ha fet. A Manlleu, l'alcalde Pere Prat ha aconseguit la majoria absoluta amb una actuació centrada en l'àmbit social, compatible amb un discurs sobiranista pragmàtic. A Vic, amb una executiva local favorable a Carretero i un candidat que es va estrenar desqualificant Montilla, ERC ha perdut dos dels quatre regidors. Són dos casos que no concorden gens amb les anàlisis esbiaixades que s'estan fent.
Tanmateix, la desestabilització interna d'ERC continua imparable: un nou corrent d'esquerra radical suma ara forces al de Carretero. Costa de creure que, amb batzegades i viratges bruscos, es vulgui i es pugui millorar la situació d'ERC. Tampoc no sembla gaire oportú demanar un congrés per renovar la direcció a les envistes de les eleccions espanyoles, en un context enterbolit per la fi de la treva d'ETA. Si no és que es volen fer favors als adversaris.
Francesc Codina i Valls / francesc.codina@telefonica.net
