Dins dels actes previs a la Diada Nacional de Catalunya de 2010, aquest divendres al vespre es va celebrar al Brull l'acte de presentació del llibre "Els exèrcits de Catalunya (1713-1714)", a càrrec del seu coautor, el el doctor i catedràtic d'Història, Francesc Xavier Hernández, que va comparèixer acompanyat de l'editor Rafael Dalmau.

Organitzat pel grup Els Miquelets del Brull i dins la programnació a l'entorn de la Marxa dels Vigatans 2010, que organitza Òmnium Cultural, l'acte va congregar una trentena de persones, que van participar en un animat debat de preguntes i respostes a la seva part final.  Osona.com va adreçar algunes preguntes a Hernández, minuts abans de començar la sessió pública.

- Quina és la principal conclusió que heu tret de la investigació sobre els exèrcits catalans de 1713 i 1714?

- L’estudi de la tecnologia i l’organització militars ens ha donat moltes sorpreses: els catalans no teníem pas un “exèrcit de Pancho Villa”, com se sol dir ara, sinó una força combatent extremadament moderna i eficaç. N’hem recuperat els manuals d’instrucció, i resulta que són tan bons o superiors als de l’exèrcit anglès, pel que fa al desplegament de les unitats sobre el terreny, a la tècnica dels escamots... Les forces estaven enquadrades i uniformades amb tota correcció.

- Hi havia unitats especials?

- Comptaven amb una unitat que en podríem dir d’elit com els Miquelets, d’una eficàcia demolidora, molt temuda pels seus enemics. Els Miquelets van ser els precedents més autèntics de la infanteria de marina de l’època contemporània, perquè eren unes milícies formades per homes molt destres en l’ús de les armes i d’una gran aptitud física, procedents tots ells del món rural i la pagesia. Els catalans eren dels pocs pobles d’Europa amb dret a tenir armes a casa perquè es mantenia la tradició ancestral de “sortir en defensa de la terra” quan així ho requeria la situació. Per tant, les unitats coneixien molt bé el terreny, podien resistir sense rebre gaire menjar, tenien una capacitat de moure’s sobre el terreny amb una rapidesa sorprenent i, a més a més, val a dir que eren una gent cruel, un terror per als exèrcit que entressin a Catalunya.

Biografia i referències publicades

Francesc Xavier Hernández és doctor en Història Contemporània i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials, de la Universitat de Barcelona. Ha participat en multitud d’iniciatives i treballs en el seu àmbit,dels quals se’n pot destacar el de coordinador del projecte històrico-museogràfic del Museu d’Història de Catalunya, en l’elaboració del primer Pla Director dels Espais Històrics de la Batalla de l’Ebre, i va ser director general de Recerca en el govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per Pasqual Maragall, entre 2003 i 2006. És autor de la imprescindible Història Militar de Catalunya, publicada en quatre volums per Rafael Dalmau, Editor. La seva activitat actual es desplega amb preferència en l’arqueologia i interpretació de camps de batalla, la tecnologia militar i l’estudi dels uniformes. Forma part del grup de recerca i investigació Didpatri (Didàctica del Patrimoni, Museogràfica Comprensiva i Noves Tecnologies)

Web personal:
http://www.xavier-hernandez.com/

Col•lectiu Didpatri
http://www.didpatri.info/

“Història Militar de Catalunya”
http://www.rafaeldalmaueditor.cat/coleccions.php?col=1430

Associació Cultural Miquelets de Catalunya
http://www.miquelets.cat/

Museu Virtual de la Guerra de Successió (1702-1714)
http://www.guerradesuccessio.cat/

Ebre 38 (Revista Internacional de la Guerra Civil 1936-1939). Editada per Didpatri:
http://www.raco.cat/index.php/Ebre/

“Història Militar de Catalunya”

És l’obra cabdal de Francesc Xavier Hernández, publicada en quatre volums per Rafael Dalmau, Editor,. Abasta des del temps dels ibers fins el que l’autor anomena com l’”adéu a les armes” dels catalans del segle XXI. Els quatre volums es titulen, successivament, “Dels ibers als carolingis”, “Temps de conquesta”, “La defensa de la terra” i “Temps de revolta”. El fil conductor del treball és la investigació científica de les opcions geoestratègiques que es van succeint pel control i domini del territori i sobre la violència entre catalans al llarg de la història. Amb un total de 1.360 pàgines, està il•lustrada amb unes cinquanta fotografies per volum i centenars de dibuixos de Francesc Riart.

“Els exèrcits de Catalunya (1713-174)

En aquest llibre, Hernández i Franncesc Riart analitzen amb tot detall la formació, naturalesa i accions dels exèrcits creats per les autoritats civils catalanes arran de la retirada del suport militar anglès i austriacista al nostre país. Els autors dediquen molta importància als aspectes relacionats amb els enfrontaments bèl•lics, pel que fa a elements tècnics, subministraments, uniformologia, equipaments, enquadraments, entorns geogràfics, fortificacions, etc.