Un cop confirmat que CDC i ERC es presentaran per separat a les eleccions espanyoles, només falta oficialitzar que Francesc Homs, conseller de Presidència, serà el candidat convergent. En "Quico", que és com se l'anomena en els cercles més coneguts, completarà un viatge polític que l'haurà portat del "pinyol", del nucli liderat per Oriol Pujol als anys noranta, al Congrés dels Diputats. Això, passant per Taradell, el municipi on viu i, malgrat les seves arrels també barcelonines i la seva tasca d'àmbit nacional, d'on no s'ha volgut desvincular. 

Francesc Homs i Molist va començar la seva militància política a la Federació Nacionalista d'Estudiants de Catalunya, la FNEC, i va entrar a Convergència el 1993. Va fer-ho de la mà d'Oriol Pujol, la persona que va aglutinar dins del partit un nucli de dirigents que acabarien liderant-lo i als quals es va denominar amb el nom del "pinyol". Es tracta de quadres com David Madí i Marc Puig, els quals van trobar en el fill de l'expresident el vincle amb el pujolisme que els va permetre fer-se forts dins de la formació i acabar acompanyant, posteriorment, l'actual president de la Generalitat, Artur Mas. 

Formació a la sala de màquines

Francesc Homs és un dels líders més sòlids de l'actual Convergència Democràtica. Bàsicament, per dos motius: perquè té un discurs propi que ha establert les línies bàsiques del missatge tant del partit com del propi Artur Mas, i perquè coneix de primera mà tots els racons tant de CDC com del Govern. El seu coneixement profund de la maquinària governamental el va adquirir a la secretaria general d'Afers Interdepartamentals, que va ocupar des de mitjans dels anys noranta fins que el tripartit va desallotjar Convergència de l'executiu. 

Que Homs té discurs propi i que les seves idees han impregnat el discurs del partit i de l'actual president en funcions es pot comprovar tant en els seus discursos com en els dos llibres que té publicats, Catalunya a judici i Dret a decidir. Estació concert. En ells, fa gala també de la seva formació en l'àmbit jurídic i dibuixa l'evolució en la reivindicació nacional que s'ha fet des del Principat i especialment des dels sectors convergents des de la tramitació de l'Estatut. 

La tramitació estatutària, engegada durant la primera legislatura del govern tripartit i culminada amb el referèndum el 18 de juny del 2006, és un altre dels moments claus d'aquest dirigent de Convergència. Va ser ponent del text tant al Parlament de Catalunya com en la negociació al Congrés dels Diputats. Ell va ser l'home fort de la negociació per part de Convergència, qui més va parlar amb el llavors portaveu del PSOE a la cambra baixa, Alfredo Pérez Rubalcaba, i qui va fer possible la nit del 21 de gener, quan Mas va pactar el suport al text de l'expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. La nit dels cigarrets a La Moncloa i de les patates xip amb Helena Rakosnik en un hotel de Madrid. 

De la maquinària a la primera línia

La trajectòria de Francesc Homs és poc habitual, ja que difícilment els dirigents que fan rutllar la sala de màquines acaben pujant a l'escenari i deixen que els il·luminin els focus. Si més no, a primeríssima fila. Però en "Quico" no és un quadre convencional i ha passat de dirigir les successives campanyes electorals d'Artur Mas a la tribuna principal. Ja va començar a fer-ho el 2010, quan el van nomenar portaveu del Govern. 

El seu rol dur en les negociacions, la seva faceta de policia dolent en les tensions que ha tingut històricament Convergència amb Esquerra Republicana i també amb UDC, feien pensar a més d'un que tindria un to excessiu exercint de veu del Govern. Però aquests pronòstics es van trencar, i Homs ha aconseguit exercir d'escuder de l'executiu. No només no ha iniciat incendis, error habitual d'alguns portaveus, sinó que ha exercit de tallafocs quan les flames s'han acostat a Palau. De ben segur que aquesta bona feina ha pesat a l'hora d'escollir la persona que ha d'encapçalar la primera llista de CDC al Congrés en solitari, sense la companyia d'Unió Democràtica.