En una catedral de Solsona plena de gom a gom, i conscient de la presència al temple d'un gran nombre de polítics, des de l'alcalde de Solsona fins al president de la Diputació de Lleida, i passant pel president del Consell Comarcal, alcaldes i regidors de la comarca, el bisbe de Solsona, mossèn Xavier Novell, ha sortit en defensa de les reclamacions de la ciutadania catalana aquest 11 de Setembre. I ho ha fet mitjançant un bell i memorable sermó que ha estat molt comentat al sortir de missa.

Després d'una primera part en què ha glossat la figura de la Mare de Déu, ha recordat que aquesta ha esdevingut patrona de gairebé tots els pobles i països on ha estat proclamada la seva fe i, que alhora, localment, és present en múltiples advocacions, com ha dit, "és de cada poble i alhora universal".

A la segona part del sermó, Novell, a qui s'ha arribat a titllar d'espanyolista, ha fet servir un llenguatje més local, i ha destacat la nombrosa presència de senyeres i estelades que guarneixen els balcons de la ciutat, i ha afirmat: "Maria del Claustre, nascuda en un país ocupat i oprimit, emigrant per motius polítics, sap bé el que signifiquen aquestes estelades. Què li hem d'explicar nosaltres sobre desitjos d'independència política?"

A continuació, el bisbe ha recordat que demà passat a Barcelona una gran manifestació reclamarà la independència de Catalunya i que molts municipis han modificat els seus actes institucionals per poder-hi ser. Davant, doncs, d'aquest fet, Novell ha comentat el paper de l'Església.

En primer lloc, tal com diu el Concili Vaticà II, l'Església "no és aliena als goigs, les esperances, els plors i les angoixes de l'home d'avui". En segon lloc, la doctrina social de l'Església "reconeix els drets del poble a l'autodeterminació i més encara, a la Independència, com va afirmar el papa Joan Pau II.

El bisbe de Solsona ha recordat també el document d'Arrels Cristianes redactat pels bisbes catalans fa 25 anys que va afirmar l'existència de la nació catalana i el dret a una adeqüada estructura jurídico-política que faci viable l'exercici dels drets que té com a nació.

El bisbe solsoní ha afegit però, que la forma concreta més apta per al reconeixement de la nacionalitat amb els seus valors i prerrogatives pertoca directament a l'ordenament civil, als ciutadans a través de les estructures polítiques.

Novell ha prosseguit explicant que, amb motiu de la commemoració d'aquest document dels bisbes, la Tarraconense va publicar-ne un de nou amb el nom de "Al servei del nostre poble", en que afirmaven de nou que "reconeixien la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, i defensen el dret a reivindicar i a promoure tot el que això comporta".

Novell ha afegit que "avui s'han manifestat nous reptes i aspiracions que afecten la forma política concreta de com el poble de Catalunya d'ha d'articular" i ha matissat que "com a pastors de l'Església no ens correspón a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia".

I, per acaba, el prelat solsoní ha sentenciat: "Deixeu-m'ho dir més clarament: Estar a favor de la independència de Catalunya és perfectament legítim moralment i, per tant, els catòlics, si ho voleu, podeu ser independentistes".

Una senyera a la façana del Palau Episcopal de Solsona Foto: Ramon Estany.