Les darreres setmanes les xarxes socials s'han fet ressò d'un mapa que recull una divisió territorial de Catalunya datat de l'any 1897, en el qual apareixen municipis que han desaparegut, d'altres que han canviat de nom o que simplement s'han integrat o separat d'altres poblacions. El recurs es pot consultar al portal Wikimedia i, al mateix temps, per elaborar aquesta peça, s'ha utilitzat un document del Ministeri d'Administracions Públiques i l'Institut Nacional d'Estadística que recull les variacions dels municipis des del 1842.
Tornant al principi, el mapa del qual s'han fet ressò les xarxes socials, podem observar que, per exemple, dibuixa i situa Sentfores. Si repassem el document oficial del cens mencionat més amunt, però, veiem que l'any 1857 el seu nom era Sentfores i Quadra de Galí –aquest segon va quedar eliminat el mateix any citat-. Durant la dècada dels anys trenta del segle XX aquest nucli de població va annexar-se a Vic.
Un cas similar passa amb Vilalleons, que apareix dibuixa al mapa, però que, segons el cens consultat, passa a formar part de Sant Julià de Vilatorta el 22 de febrer del 1946. Curiós és que, aquest últim, també engoleix l'any 1950 el territori conegut com a Vilatorta.
Canvis de nom i modificacions de territori n'hi ha hagut diverses fins al 1990, segons el document del govern espanyol. El de Balenyà potser és el cas més enrevessat: segons el cens de 1857, aquest municipi segrega part del seu territori per donar pas a la creació de Sant Martí de Centelles; el 1995 el mateix procediment fa que una petita porció passi a formar part de Seva, tot i que el 1999 passa a la inversa; mentre que si tirem enrere en el temps, veiem que abans de l'any 1857 aquest municipi d'Osona s'anomenava Balenyà, Centelles, Sasperxa i Valldeneu. I parlant de Centelles observem que, abans del 1860, aquesta població apareixia al cens com a Castellas.
També crida l'atenció el Brull, que en el cens anterior de 1857 surt registrat com Brull i Castanya. A nivell territorial, l'any 1995 també segrega part del seu territori, que s'incorpora a Seva.
Al mateix temps, hi ha rivalitats i diputes entre poblacions que venen de lluny. Segons el document del Ministeri d'Administracions Públiques i l'Institut Nacional d'Estadística, que recull les variacions dels municipis des del 1842, Calldetenes incorpora part del territori de Santa Eugènia de Berga el 1985, mentre que l'agost del 1995 una petita porció de Calldetenes s'incorpora a Sant Julià de Vilatorta.
N'hi ha per triar i remenar. Més exemples, segons el cens del govern: l'any 1857, les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà –així apareix el nom al document-, incorpora l'extingit territori de Comia i Boatella; el 1940 es crea el nucli de Montesquiu, a causa de la segregació de part del territori de Sant Quirze de Besora, amb qui l'any 1998 intercanvia terrenys; Pruit s'incorpora a Rupit l'any 1977 –abans apareix al cens com a Sant Llorenç de Dosmuns i Pruit-.
Tanmateix, les Masies de Manlleu s'incorporen a Manlleu l'any 1844; les Masies de Sant Pere de Torelló a Sant Pere de Torelló l'any 1926; les Masies de Taradell a Taradell el 1831; o Sant Romà de Sau a Vilanova de Sau l'any 1962.
A tot plegat, és remarcable recordar que la majoria dels municipis van canviar la nomenclatura a la llengua catalana després de la dictadura franquista.