Vic compta des d'aquest estiu amb un espai museïtzat que recrea diferents comerços de la ciutat dels anys seixanta. Es tracta d'un museu privat impulsat per Isabel Cuixeres que porta per nom Vic d'Ahir. Museu de Botigues Antigues, i que està ubicat al centre històric. Cuixeres va visitar fa uns quants anys les Botigues Museu de Salàs, al Pallars Jussà, i va pensar que allò "podia funcionar" a la capital d'Osona. A partir d'aquí, va començar a recopilar objectes i materials que li han servit per recrear, entre altres, un quiosc, una merceria, una farmàcia o una botiga de queviures de l'època. De moment, el museu fa visites en hores convingudes: "Busco que els més joves entenguin que la vida ha canviat moltíssim", explica Cuixeres en declaracions a l'ACN.

L'espai està ubicat al número 8 del Call Nou, al centre històric de la ciutat. L'objectiu d'Isabel Cuixeres és que el visitant "s'endinsi" en l'experiència que proposa: "El que pretenc és fer recordar i donar a conèixer als que no ho han viscut com es vivia als anys seixanta, i que es pugui comparar amb com ha evolucionat tot". De fet, segons la ideòloga del projecte, l'evolució de la manera de viure com a societat ha canviat "de dalt a baix". "Llavors se sortia d'una guerra i hi havia moltes necessitats. Per exemple, la confiança entre veïns, ara no té res a veure", explica. "La gent s'havia d'ajudar tant sí com no per tirar endavant", afegeix. Fiar allò que es comprava era habitual als comerços, subratlla Cuixeres, "fins i tot a veïns que venien a la ciutat de Vic només pel Mercat del Ram i se'ls fiava a botigues d'un any per l'altre". "Això avui seria impensable", afegeix.

La forma de consumir les notícies també ha canviat molt, amb la desaparició de molts dels quioscos, o la manera de comprar a la carnisseria o la peixateria. "Avui tothom té pressa i sembla que falti temps", assenyala. "Abans els dies tenien 24 hores, i això no ha canviat, és com distribuïm el temps", ha reflexionat aquesta professora de professió. "La societat també sabia estalviar i es conformava amb poc. Tot feia il·lusió perquè no hi havia gaire de res", destaca.

Un altre dels punts que sorprèn els visitants més joves és el fet que gairebé tot es venia a granel. Des dels ous fins als xiclets, passant pels bolquers per a bebès. "Com que necessitaven estalviar i aprofitar al màxim les coses, només compraven l'imprescindible. Reutilitzaven molt i no generaven envasos. El plàstic no es va popularitzar fins més endavant", assenyala. "Tant que expliquem el tema de la sostenibilitat, és important que ho vegin en directe", destaca Cuixeres.

"En tenia a casa, em recorda a la meva àvia"

Les visites que ofereix són de forma autònoma, o també comentada. La seva proposta és un viatge que per alguns truca a la porta de la nostàlgia, però per a d'altres es converteix en un recorregut per la història molt més pedagògic.

Per a persones a partir dels 40 o 50 anys "és una manera de recuperar la memòria que han viscut". Alguns li diuen a Cuixeres: "Jo en tenia a casa, jo ho he viscut, em recorda a la meva àvia". "Tenen algun tipus de connexió amb el museu", puntualitza. Per als més joves, en canvi, la creadora del museu espera que s'emportin la idea que els seus pares i avis "van posar els fonaments de la societat del benestar actual on viuen". Pels més petits, espera que no creguin que des de sempre tot ha estat "prémer una tecla". També hi ha un altre públic, que és el de la gent gran, a qui Cuixeres pensa que el seu museu pot interessar. Assenyala que els pot servir per "treballar la memòria" a través d'uns objectes que ja coneixen i que els són familiars.

El museu es divideix en vuit espais cuidats i pensats fins a l'últim detall. La il·luminació i la disposició dels objectes transporta el visitant als anys 60. Es tracta d'un quiosc, una fusteria de joguines antigues, un pati interior amb safareig, un racó de carrer, una modista, una drogueria, una botiga de queviures i una farmàcia. Cuixeres explica que fa temps que té afició per anar col·leccionant objectes que van dels anys 50 fins a principis dels 70, que ha aconseguit a través de plataformes de venda de segona mà, antiquaris o donacions que li han fet amics i familiars.

En llatí Vic significa barri

La creadora del museu explica que ha escollit el nom de Vic d'Ahir per la seva ubicació, però també pel significat etimològic de la ciutat, que en llatí vol dir barri, i que són les cases que es van anar construint al voltant de la ciutat ibèrica anomenada Ausa (que després donaria nom també a la comarca d'Osona). La proposta de Cuixeres, doncs, s'inscriu en aquest "barri d'ahir", que on hi havia les "botigues de barri". "Podria ser qualsevol barri dels anys 60, amb botigues que et podries haver trobat en qualsevol barri d'Espanya o de Catalunya d'aquella època", explica.

Ampliar la mostra

Si el museu funciona pel que fa a públic, Cuixeres té clar que vol ampliar l'exposició. L'espai li ho permet, ja que en realitat només ha llogat una part dels baixos de la casa que ocupa, i hi hauria la possibilitat d'ampliar. De moment, li ronda pel cap la idea de recrear una barberia, una llibreria, una merceria o una escola. "Espais que puguin cridar l'atenció del públic i permetin oferir curiositats que sempre agraden de veure", explica.