Ben al contrari, allò que segurament no es coneix tant és que diferències similars es reprodueixen també a la majoria de municipis i, malgrat que no necessàriament es plasmin a nivell de barris, sí que conviuen veïns amb rendes increïblement dispars. I la desproporció ja és enorme si es posa el focus en els més opulents, aquell 1% més ric a cada localitat. A Barcelona, per exemple, aquells que l'integren ingressen més de 450.000 euros, de mitjana. O encara més, els del 0,1% a la cúspide s'hi embutxaquen més de dos milions anuals.
[h3]Quant ingressen els veïns de cada municipi, en funció del seu nivell de riquesa?[/h3] Dades per als municipis de més de 5.000 habitants
[intext1]
Es tracta de dades elaborades a partir dels informes de la fundació Fedea, els quals, al seu torn, es nodreixen de les mostres de la Hisenda estatal i de l'Institut d'Estudis Fiscals (més informació de la metodologia, aquí). Malgrat tot, només disposa d'estimacions per als municipis de més de 5.000 habitants i el procés de càlcul és dilatat, d'uns sis o set anys des del de referència, fet que provoca que l'última actualització disponible del 2016. En tot cas, la desigualtat interna ha augmentat a bona part de les ciutats des del 2004, any més antic amb aquesta estadística elaborada.
En el cas d'Osona, l'estadística recull la casuística de Vic, Manlleu, Torelló, Centelles, Taradell o Tona. Per posar un exemple, en el cas de Vic i segons es desprèn de les dades, la primera diferència notable es percep entre el quart i el cinquè quintil, amb més de 24.000 euros anuals de distància. Però la discrepància es dispara si es compara en contraposar-ho amb els ingressos de l'1% més ric, amb més de 169.000 euros anuals de mitjana, i encara més amb el 0,1% amb més poder adquisitiu de la capital osonenca: 507.078 euros de mitjana a l'any.
La inequitat en els ingressos encara es veu més clara quan s'observa quina part del pastís s'emporten els veïns, si s'agrupen en quintils. És a dir, grups que engloben cadascun un 20% dels contribuents, de menys a més rics. Si tothom rebés el mateix, per tant, cada quintil obtindria una porció del 20%, però la realitat és ben diferent. A quasi la meitat de municipis (entre ells, Barcelona), el quintil amb més ingressos n'acapara la meitat o més del total, mentre que, a pràcticament enlloc, el quintil més pobre arriba a sumar-ne el 5%. I si s'analitza específicament la ració per a l'1% més ric, aquesta és encara més descaradament superior a aquest percentatge unitari de contribuents que representa.
En aquest cas, per exemple, a Manlleu el grup que més proporció d'ingressos acapara és la del cinquè quintil (a excepció del top 1), amb un 33% del total, mentre que el top 1 guanya anualment el 9,9% del total del municipi.
[h3]Com es reparteixen els ingressos totals de cada municipi, en funció del nivell de riquesa per als seus habitants?[/h3] Dades per als municipis de més de 5.000 habitants
[intext2]
Les dades anteriors constaten acumulacions d'ingressos en les franges altes, sobretot en comparació amb els quintils inferiors. Tot i això, el coeficient de Gini permet calibrar amb una sola xifra el nivell de desigualtat en un municipi determinat. Va ser ideat amb aquest propòsit i el seu valor pot ballar entre 0 (desigualtat mínima, tothom té el mateix) i 1 (desigualtat màxima, una persona ho té tot i la resta, res). Normalment, per tant, aquells municipis amb més acumulació als nivells alts tindran coeficients de Gini més elevats.
El següent mapa mostra el seu valor per a totes les 407 localitats dels Països Catalans de més de 5.000 habitants (sense dades per a la Catalunya Nord), per visualitzar fàcilment quines s'acosten més a la màxima igualtat i a la màxima desigualtat. I malgrat que es pugui pressuposar que les ciutats grans poden tendir a més diferències internes, no hi ha cap relació aparent entre la mida i el grau de desigualtat. Seleccionant, clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi, apareixen també totes les dades anteriors per quintils i per l'1% superior.
Si ens fixem que passa a Torelló, el nivell de desigualtat és considerable, amb un valor de 0,46%. I és que, a la capital de la Vall del Ges, el 20% més ric del municipi s'embutxaca el 48,2% de la renda total, que suma 139.567.015 euros entre el conjunt de 6.878 contribuents. En el cas de Vic, per exemple, la desigualtat -segons el coeficient de Gini- és de 0,45 punts: en aquest cas, el 20% amb més poder adquisitiu de la ciutat s'emporta el 47,6% de la renda total, que suma 462.818.756 euros entre 21.303 contribuents.
[h3]Quins són els municipis més i menys desiguals dels Països Catalans[/h3] Dades per als municipis de més de 5.000 habitants (pots fer-hi zoom)
[intext3]
Amb aquestes dades es pot observar, per exemple, que l'1% més ric rep més ingressos que el 40% més pobre a la majoria de municipis. Unes quantitats, en tot cas, que inclouen tant els rendiments del treball com de l'estalvi, no es tracta exclusivament de salaris i prestacions. També s'hi troben, per exemple, les inversions en accions, les quals poden ser negatives, cosa que altera també la xifra dels ingressos, fins i tot situant-los per sota de zero en algunes ocasions. Sigui com sigui, totes les dades dels municipis dels Països Catalans es poden consultar i reordenar a la següent taula interactiva.
[h3]Totes les dades municipals sobre la renda i el seu repartiment, als Països Catalans[/h3] Dades per als municipis de més de 5.000 habitants (pots desplaçar-te lateralment per consultar totes les dades i, tot i que es presenten ordenats de més a menys desiguals, es pot reordenar tota la taula a partir d'una columna clicant-ne l'encapçalament)
[sopadedades]
[despiece]
Així s'ha fet aquesta notícia
La font bàsica per a aquesta informació són l'estadística de la renda personal dels municipis espanyols i la seva distribució, elaborada periòdicament per la fundació Fedea. S'han usat les dades de l'últim any disponible, el 2016, pel que fa a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent.
Cal tenir en compte que, en aquesta estadística, la renda consta com les bases imposables general i de l'estalvi de les declaracions de l'IRPF. Això vol dir que no es tracta d'un recull dels salaris -i d'altres prestacions i ajudes socials-, sinó que també s'hi inclouen els rendiments del capital mobiliari (com accions), els derivats de bens immobles o els d'activitats econòmiques. En canvi, no es té en compte per determinar el nivell de riquesa el patrimoni acumulat.
Fedea realitza els seus càlculs en base a la mostra d'IRPF treballada i difosa per l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) a partir de les dades de la Hisenda espanyola (AEAT). En ella, s'hi inclou també informació d'aquells contribuents que no estan obligats a presentar autoliquidació en no complir els mínims d'ingressos o altres requisits, ja que l'agència tributària en té igualment informació. Tot i això, la mostra té algunes limitacions, com el fet que, per a les retribucions molt baixes -per sota d'un llindar que varia-, els treballadors no han ni de tributar. Per això, aquests no consten en els registres de contribuents, cosa que implica que els ingressos de les rendes baixes podrien ser fins i tot inferiors als mostrats en base a aquesta estadística. Igualment, aquesta tampoc no pot dividir les dades en el cas de declaracions conjuntes.
Així mateix, aquesta mostra de dades de l'IEF només és representativa a nivell provincial. El que fa Fedea és aplicar-hi càlculs per corregir els factors d'elevació poblacional per aconseguir estimar dades fiables de renda i desigualtat a nivell local. No es tracta, per tant, d'un precisió perfecta, sinó d'una aproximació.
[/despiece]
