
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat un recurs de súplica interposat contra la sentència del passat mes de novembre sobre la planta de purins de Santa Maria de Corcó. Per tant, el TSJC ratifica el que va decidir fa uns mesos: l’equipament no s’ha d’aterrar, ja que en aquests moments ja no incompleix les il•legalitats urbanístiques en les que es basava la primera sentència que obligava a l’enderroc.
Pel que fa a les indemnitzacions, també segueixen igual: Generalitat i Ajuntament hauran d’indemnitzar els veïns afectats amb un total de 297.480 euros. En principi, aquesta quantitat l’hauran de pagar a parts iguals les dues administracions, uns 150.000 euros cadascuna, sota el principi judicial de “solidaritat” (dues administracions estan implicades per igual en un cas). De totes maneres, segons aquest mateix principi, tampoc seria estrany que una de les administracions es fes càrrec d’una part superior de la quantitat, suposadament la Generalitat, que seria totalment possible i legal. En aquest sentit, l’alcalde del municipi, Sebastià Riera, ja ha advertit en declaracions a El 9Nou que l’Ajuntament no està en condicions de pagar la indemnització.
Un llarg procés judicial
El procés judicial al voltant de la planta de purins es va iniciar el 1998, amb la demanda judicial contra l’Ajuntament i la Generalitat per part de tres veïns afectats. La reclamació es fonamentava en irregularitats administratives de l’informe d’Urbanisme i de la llicència d’obres municipal. En concret, la planta només tenia 36.000 metres quadrats dels 45.000 necessaris per a la parcel•lació de finques rústiques i estava a menys de 2.000 metres del nucli de població més proper.
Després de molts estira-i-arronses amb els veïns, la planta va entrar en funcionament el novembre de 2002. El procés judicial va continuar i va culminar amb la sentència de juny de 2006 on s’ordenava l’enderroc de l’equipament en un període de dos mesos. Les administracions implicades van posar el crit al cel. Els danys que podien provocar l’execució de la sentència podien ser molt superiors als beneficis que aportaria. La primera conseqüència negativa feia referència a les possibles indemnitzacions. El grup Guascor, propietari de la planta, podria reclamar a l’Ajuntament i a la Generalitat la quantitat de 12 milions d’euros. A més, la mesura podia afectar greument la continuïtat de 140 granges que feien i encara fan servir la planta, moltes de les quals van obtenir la llicència perquè disposaven d’un lloc proper on portar els purins. Per últim, no cal oblidar la situació mediambiental de la comarca, amb un excedent important de purins.
El passat mes de novembre, el TSJC va canviar radicalment d’opinió i va dictar una sentència on anul•lava la sentència anterior. El TSJC va considerar que l’equipament no s’havia d’aterrar, ja que en aquells moments ja no incomplia les il•legalitats urbanístiques en les que es basava la primera sentència.
Ara, un cop desestimat el últim recurs, sembla que el procés judicial arriba al seu final.
Auto que desestima el recurs de súplica (PDF)
Més informació del cas i de la sentència del passat mes de novembre