Espectacular imatge de llamps a Sant Boi de Lluçanès. Foto: Josep Martínez Castro"Modernitzar i racionalitzar" les administracions públiques per simplificar la gestió local a través de "l'agrupació de municipis en funció de la població". Aquesta és la proposta que el govern espanyol enviarà a Brussel·les dins el Programa Nacional de Reformes 2012. En el cas d'aplicar-se significaria la unió obligatòria dels nuclis amb menys de 5.000 habitants, una mesura que a Osona afectaria una quarantena de municipis. Si es tirés endavant, el procés es podria iniciar aquest mateix any i seguiria l'estela d'altres països europeus com Grècia i Portugal, que han vist desaparèixer alguns dels seus municipis per les exigències europees.
La pretesa fusió de municipis ha rebut fins ara dures crítiques per part del Govern, de la Federació Catalana de Municipis, de l' Associació Catalana de Municipis i sobretot dels molts alcaldes que es troben al capdavant d'aquests nuclis, que dubten de l'efectivitat del procés com una nova mesura d'estalvi. El president Artur Mas s'ha mostrat contundent: "Seria un batalla política i territorial brutal", que tindria en canvi un resultat molt prim, molt magre".
La proposta del PP ha irritat a molts alcaldes de la comarca d’Osona, que la veuen com una ingerència i com una penalització, precisament, als pobles que han fet els deures, o sigui, els més petits, que són els menys endeutats. Per a molts, la solució al dessagnament econòmic que pateixen les arques municipals passa per reforçar la política local de mancomunar serveis i agrupar-lo's, un esforç que molts ajuntaments de la comarca ja van iniciar anys enrere, amb ens com el Consorci del Lluçanès, la Mancomunitat la Plana, el Consorci de la Vall del Ges i Bisaura o el Voltreganès.
Mancomunar serveis, la solució
Carles Banús, en el seu article publicat avui en aquest diari, “Agrupar municipis o agrupar serveis?”, defensa aquestes tesis. “Els estalvis de veritat els aconseguirem agrupant serveis, posant-nos d’acord entre diversos municipis per mancomunar aquests serveis, infraestructures i equipaments”, apunta l’alcalde de Tavèrnoles, un municipi que podria veure’s afectat per la mesura del PP. Els municipis, segons Banús, poden compartir serveis de brigades de neteja, compra agregada de materials i de subministrament, mobiliari i equipament que només es fa servir dos o tres cops a l’any...
En aquest marc, però, Banús reconeix que, en l’època de vaques grasses em estirat més el braç que la mànega: “Llàstima que aquesta reflexió arribi en uns moments on gairebé tothom ja té el seu camp de futbol de gespa artificial, la seva llar d’infants, la seva piscina coberta, el seu centre de dia, el seu pavelló d’esports, el seu teatre municipal... i quan ara la majoria de vegades aquests equipaments es troben infrautilitzats i per tant són del tot deficitaris”.
“Cada municipi té la seva pròpia identitat. No estem per històries de fusions”. Així de contundent es mostra Sergi Vilamala, alcalde de les Masies de Voltregà, un dels municipis que ja fa molt temps que comparteix serveis amb Sant Hipòlit, en àrees com el casal d’estiu o la deixalleria. “Hem d’aplicar el sentit comú, l’economia d’escala, i racionalitzar serveis en benefici de l’eficiència i l’eficàcia”, diu l’edil.
Lluís Vila, president del Consorci del Lluçanès, una zona on els 13 municipis es podrien veure afectats, no creu que la solució per estalviar sigui la fusió i també aposta per la mancomunitat de serveis. “Si algun municipi creu convenient que és millor fusionar-se amb un altre, endavant. El que no pot fer el govern de Madrid és imposar-ho”, argumenta.
“No és una bona notícia”, apunta en la mateixa línea Arnau Basco, el jove alcalde d’Orís, un municipi que està totalment sanejat econòmicament. “Nosaltres, des de sempre ja em intentat optimitzar serveis”, afegeix. Per posar alguns exemples, Orís ja comparteix arquitecte municipal amb Montesquiu, serveis socials amb les Masies de Voltregà i les polítiques de joventut amb el Consorci de la Vall d’Orís i Bisaura.
Un projecte poc definit
Al Pla Nacional del govern estatal es recull que la mesura podria suposar un estalvi estimat de 10.500 milions d'euros a tot l'Estat i seria de "caràcter voluntari", segons declaracions del secretari d'Estat d'Hisenda, Antonio Beteta. El Pla, però, no especifica el nivell mínim de població necessari per fusionar-se ni tant sols els municipis que se'n veurien afectats, sinó que ha estat el ministeri d'Hisenda qui va declarar a l'agència Europa Press que el marge de ciutadans es podria establir als 5.000 habitants (20.000 habitants segons proposta de la Federación de Municipios y Províncias, i que afectaría al 93,6% dels municipis de Catalunya). A més, cal subratllar que, tot i que l'executiu no pot obligar als municipis a agrupar-se, sí que en pot delimitar les seves competències municipals en funció de la població, obligant-lo's així a fusionar-se ja que no tindrien competència per exercir serveis en solitari.
Les fusions de municipis no són una mesura nova, als anys setanta a Catalunya ja es van fer agrupacions que no reben, a dia d'avui, una bona valoració per part dels seus alcaldes. En un article publicat al diari El Punt-Avuí , l'alcalde de Tremp (Pallars Jussà), un municipi de 303,98 km² que viu una gran segregació territorial entre els seus 29 nuclis, assegura que "s'hi no s'hi posen calers" la mesura serà una "trampa". L'alcalde basa aquestes afirmacions en la pròpia experiència amb la lluita amb el finançament actual, que provoca, segons ell, que "els costos dels serveis siguin molt elevats", perquè només es té en compte el nombre d'habitants i no pas la distància territorial entre els nuclis (alguns assoleixen el 40% de sobrecost). I és que els desplaçaments per a cobrir els serveis a vegades poden arribar a ser tant costosos que, a Tremp, per exemple, ja hi tenen pactes no escrits amb els habitants perquè aquests s'encarreguin de la neteja dels carrers, entre d'altres.
