EL CLERGAT DIOCESÀ HOMENATJÀ EL BISBE RAMON MASNOU
Dins els actes d'homenatge que es van duent a terme a diferents llocs del País amb motiu del centenari del naixement del qui durant una trentena d'anys fou bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou i Boixeda, dilluns, a la capital del Bisbat, hi va haver una Jornada Sacerdotal convocada pel bisbe Romà Casanova que presidí una solemne Missa concelebrada amb els bisbes Josep Maria Guix, successor del bisbe Ramon, i Jaume Camprodon, emèrit de Girona i que havia sigut vicari episcopal de pastoral del bisbe homenatjat, i una setantena de preveres procedents de tot el Bisbat, entre ells una nodrida representació de l'arxiprestat Anoia-Segarra, que ocupaven l'ampli presbiteri i els primers bancs de la catedral, i amb la participació d'altres preveres i uns quants religiosos i laics, amb presència destacada dels familiars del bisbe Masnou.
Tothom pogué seguir la celebració a través d'uns llibres distribuïts com a record a tots els assistents, amb els textos d'aquesta, entre ells l'Evangeli de l'aparició del Crist Ressuscitat als deixebles d'Emaús, d´on extragué el Dr. Manou el lema del seu escut episcopal "Mane nobiscum, Domine" (Queda't amb nosaltres, Senyor!). Els cants foren dirigits per Mn. Josep Maria Pujol, rector de Montbui i director del Secretariat diocesà de música sacra, amb les intervencions d'un petit cor de preveres i acompanyament a l'orgue de Mn. Narcís Riba, vicari general del Bisbat. El mateix llibre, il•lustrat amb fotografies del bisbe difunt, porta al capdavall i a tall de recordatori, la pregària que el bisbe Ramon va fer durant els exercicis espirituals previs a la seva ordenació episcopal l'any 1952, on s'esplaia espiritualment davant la gran responsabilitat que se sent cridat a exercir, un text desconegut almenys de forma general i que permet entrar en l'ànima més profunda d'aquest gran home de Déu que demana, sense, però, dir-ho així, ser un pastor modèlic.
El bisbe Romà, que portava el bàcul del bisbe homenatjat, féu una extensa homilia tota ella, pràcticament, amb textos trets del llibre del Dr. Masnou "Joia meva i corona meva, esplais darrers amb els meus sacerdots", adreçat als seus preveres al moment de la seva jubilació episcopal, que el bisbe Romà feia ben seus, digué, i que reportaren a tots els presents aquell llenguatge planer, pagesívol, que no vol pas dir menys valuós, ans el contrari, detallista i expressiu de profunditats humanes i divines que durant tants anys ens havia ressonat.
Aquest primer acte de la jornada, acabà amb una pregària davant la tomba del bisbe Mansou, situada al paviment de la nau esquerra, davant la capella de la Mare de Déu de Montserrat, en la qual hi ha la tomba del Venerable predecessor seu Josep Maria Torras i Bages, cantant-se al final el Virolai.
Home polifacètic
Tot seguit, a la sala d'actes del Seminari, cinc bisbes hi eren presents. D'una banda, els ponents els bisbes Dr. Josep Maria Guix i Mn. Jaume Camprodon Camprodon, acompanyats de Mn. Fèlix Guàrdia, antic vicari general del Bisbat, glossaren davant del bisbe titular Mons. Romà Casanova, el ric calidsocopi que formen les diferents facetes que abastà la llarga trajectòria com a persona, prevere i bisbe que ens va deixar aquest prohom català que fou el Bisbe Masnou. La ponència era a la Sala Torras i Bages, del Seminari Diocesà, on presidia un bust del Venerable bisbe vigatà. En total, doncs, cinc.
La preocupació per la infància i la joventut, el foment de les vocacions sacerdotals, la preocupació pels marginats, les seves reflexions sobre el moment concret amb el seu estil literari tan característic, la seva fidelitat a la Veritat, a l'Església, a Jesucrist; el ser bisbe del Concili Vaticà II, el seu vessant social, la defensa de la nació catalana amb la seva llengua, etc., foren glossats successivament pels oradors presentats pel bisbe Romà que presidia l'acte.
La destinació de capellans alliberats d'altres càrrecs per a l'entrega plena als moviments d'Acció Catòlica, o decretar l'obligació de predicar els diumenges i festes de guardar, anys abans de les reformes conciliars. Els Exercicis Espirituals Premilitars. Càritas. Edificis i institucions a varis punts del Bisbat per a les diferents necessitats eclesials i socials. La defensa i recolzament de l'Escoltisme davant la imperiosa imposició del Falangisme, les revistes Cavall Fort per a infants i Oriflama per a joves, la protecció del Certamen Literari de Cantonigrós, refugi de poetes nacionals, els Aplecs de Matagalls, etc., etc. Una llarga enumeració de realitzacions que cap d'elles porta el seu nom, com destacà, el bisbe Camprodon, i tot per a preservar uns valors dels quals ara es parla de recuperar, com destacà Mn. Guàrdia. Â
Al final de l'acte el bisbe Romà Casanova anuncià que s'està treballant en l'edició d'un llibre que aplegui alguns textos pastorals del bisbe Masnou i que inclouria també les ponències biogràfiques de l'acte, que finalitzava amb la presentació d'un nou seminarista que s'incorporaria a la diòcesi per al curs que ve, així com també un altre capellà ruandès que farà una col•laboració, durant una temporada, a la diòcesi vigatana.
Per últim, el bisbe Romà anuncià una nova jornada sacerdotal per a l'any vinent, centrada en el mil•lenari del Bisbe Abat Oliba, fundador del Monestir de Ripoll i de Montserrat i, amb els comtes catalans, creador de Catalunya després de la conquesta dels prínceps cristians.
